Ara fa vuit anys apareixia el primer número de la nostra revista. Actualment, A N ~ I S continua sent l'única revista especialitzada en comunicació de masses I que es publica en l ' h b i t dels Paisos Catalans. Ara, amb el número que el lector té a les mans, ANALISI inicia una nova epoca com a resultat dels canvis experimentats en l'organització departamental de la Facultat de Ciencies de la Informació de la Universitat Autbnoma de Barcelona. El Departament de Teoria de la Comunicació, que havia estat el fundador de la nostra revista, ha desaparegut i el seu professorat ha estat integrat en el nou Departament de Periodisme. En aquesta nova estructura departamental hi conviuen professors investigadors dedicats a l'estudi de l'activitat professional dels penodistes i de la seva producció informativa, els histonadors de la comunicació, els sociblegs i semibtics de la comunicació de masses i, finalment, els economistes i juristes de la informació. Aquest nou hmbit tebric i científic, que, d'altra banda, sempre havia estat present a ANALISI, permet iniciar aquesta segona epoca amb una forca renovada que creiem que el lector podra observar amb la lectura dels articles i documents que es presenten en aquest número. A N ~ I S s'organitzarh a partir d'ara en tres seccions fixes que volen oferir al I lector un ampli venta11 de documents que li facin coneixer la investigació feta al nostre Departament i les novetats més rellevants de la investigació interna- cional. Volem dur a t e m e una activitat de divulgació referida a algunes de les grans qüestions del món de la comunicació i donar tot tipus d'informació sobre les principals novetats bibliografiques i hemerogrhfiques dins el sector de la recerca comunicativa. La primera secció, que anomenem Articles, recollira textos originals referits a les novetats en investigació. Documents, aquest sera el nom de la segona secció, vol presentar al lector textos de caire divulgatiu, de reflexió més general o amb voluntat d'establir l'estat de la qüestió de qualsevol objecte d'estudi de la recerca comunicativa. Finalment, la tercera secció, anomenada Llibres i revistes, vol presentar al lector un conjunt de crítiques bibliogrifiques i d'algunes revistes internacionals. Per a aquest primer número de la segona epoca ~ ' A N A L I S I el Consell de , Redacció ha volgut ofenr una mostra de la recerca feta actualment al Departament de Periodisme. En aquest sentit, publiquem documents elaborats per professors de totes les unitats que formen el departament, complint així una de les finalitats bisiques de la nostra revista: expressar públicament la investigació feta al nostre centre universitari. La primera secció s'inicia arnb la publicació d'un llarg assaig del professor Josep Gifreu, actualment director del Departament de Periodisme, que tracta de l'evolució seguida per la recerca comunicativa al nostre país. El text del professor Gifreu pot ser considerat com la primera aportació important a l'estudi de la investigació 6 comunicativa a Catalunya i, sens dubte, el lector hi podra trobar una informació sistemhtica que no es troba recollida en cap text publicat fins ara. D'aitra banda, oferim quatre textos referits a l'estudi del discurs periodístic des de diverses perspectives. Aquests textos, firmats pels professors Héctor Borrat, Miquel Rodrigo, Mar de Fontcuberta i María Dolores Montero, reflecteixen les diverses modalitats de la recerca que s'esth fent al nostre departament sobre la producció discursiva dels professionals de la informació. Finalment, la primera secció inclou un text de la professora Amparo Moreno, que tracta de la comprensió histbrica de la cultura de masses, que exemplifica una altra de les línies més representatives de la recerca del Departament de Periodisme. La secció titulada Documents ofereix quatre textos de gran interes per l'actualitat dels temes tractats o per la novetat de la informació presentada. De primer, el professor Josep Maria Casasús ens presenta un original article sobre el debat teonc entorn del periodisme a la Catalunya del tombant de segle que, sens dubte, sorprendrh molts lectors per la novetat del seu contingut. En aquesta secció també publiquem un article del professor Llorenc Gomis sobre les formes de producció de la informació periodística i de com els periodistes es relacionen amb els protagonistes de la informació. Finalment, Documents es tanca amb un extens informe sobre els estudis de l'economia de la comunicació a Espanya fets els últirns cent anys, informe elaborat pel professor Daniel Jones, i amb un altre article dedicat a les aportacions de Niklas Luhmann a l'estudi de l'opinió pública. El text de Jones es pot considerar corn a extremadament original i, de fec, ens ofereix un tipus d'informació que difícilment podem trobar agrupada en altres documents. Quant al text del professor Berrio, la novetat de les aportacions del funcionalisme sistemic de Luhmann hi són evidents. En aquest cas ens troben davant d'un text que s'ha creat amb la voluntat de divulgar la recerca realitzada pel professor alemany en I ' h b i t de la comunicació pública. Amb la secció Llibres i Revistes, tanquern la nostra revista amb critiques entom d'alguns textos de gran actualitat en la recerca comunicativa realitzada actualment a Catalunya. Esperem haver aconseguit de fer una oferta capa$ d'interessar els nostres lectors i digna de continuar l'herencia dels pnmers vuit anys ~ ' A N ~ I S I .