L’ensenyament de dossier la terminologia en els estudis de secundària i batxillerat La terminologia en els llibres de secundària Pilar Sánchez-Gijón Consell de Redacció E ls instruments habituals que s’empren a l’ense- nyament secundari són, com no pot ser d’una altra manera, els llibres de text. S’utilitzen en totes les matèries, donen suport a diferents me- todologies docents, són també objecte de la transfor- mació tecnològica aplicada a l’aprenentatge... però tant si són l’element que centra el procés d’aprenentatge a l’aula com si s’utilitzen només com a recurs de suport, els llibres de text segueixen sent el referent on es fixen i es concentren els continguts de cada matèria. És per aquest motiu que, sigui quina sigui la matèria del llibre de text, la presència de terminologia és una constant. Per tal de conèixer en profunditat com es presenta i com es tracta la terminologia en els llibres de text de secundària ens hem adreçat a dues de les editorials més representatives del sector, l’editorial Santillana Grup Promotor i l’editorial Barcanova, a qui agraïm la col· laboració. A continuació en presentem una síntesi. Com es presenta la terminologia en els llibres de text? Si bé sembla ineludible incloure terminologia a l’hora de desenvolupar qualsevol matèria, la manera de pre- sentar-la, de posar el focus sobre els conceptes bàsics de cada unitat, singularitza les unitats de coneixement especialitzat. El primer tret comú que ens ha cridat l’atenció és que les editorials són conscients de la pre- Terminàlia 14 (2016): 42-44 · DOI: 10.2436/20.2503.01.99 ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica) · http://terminalia.iec.cat Terminàlia núm. 14 42 Dossier La terminologia en els llibres de secundària Pilar Sánchez-Gijón sència de terminologia tant en els llibres Font: Editorial Barcanova de text de matèries com ara ciències de la naturalesa com de ciències socials o humanitats. Tanmateix, la presentació de la terminologia en el llibre de text pot variar en funció de la matèria tractada. En concret, els llibres de l’editorial Santillana, a més de definir termes en l’exposició dels continguts, també inclo- uen glossaris al final del material. Al llarg del text acostumen a destacar en negreta la terminologia específica més rellevant per a la matèria. Pel que fa als concep- tes més rellevants, i sobretot si apareixen per primer cop en aquell contingut cur- ricular, en ocasions es presenten en un apunt més explicatiu i de manera aïlla- da. D’aquesta manera es pretén donar una informació més profunda sobre el concepte, i fins i tot es pot arribar a afe- gir a l’explicació un esquema, un gràfic o altres elements de suport informatiu. En l’àmbit de ciències socials i humani- tats, els llibres poden incloure apartats als marges de la pàgina dedicats expres- sament a recollir continguts conceptuals. A més, els llibres de ciències socials acos- tumen a incloure activitats per als alum- nes que proposen elaborar definicions dels termes rellevants contextualitzades dins del període històric concret o de les condicions d’aplicació del terme. Un altre exemple del tractament de la terminologia en els llibres de secundà- ria és el que ofereix l’editorial Barcanova. En aquest Com s’elaboren les definicions de la terminologia cas la terminologia és present en els llibres de totes escollida? les matèries, tant de les ciències naturals (biologia, i física i química) com de socials i humanitats. En el Un cop presentada la selecció de termes de cada cas dels llibres de l’àmbit de les ciències naturals, els unitat didàctica, els descriuen d’alguna manera. En conceptes rellevants de cada unitat didàctica es desta- aquest sentit, les editorials han de decidir quines quen d’una manera o altra. L’alumne el reconeix dins característiques han d’acomplir les definicions que del disseny de la pàgina. En concret, en els llibres de es proposen per contribuir al procés d’aprenentatge ciències naturals les definicions dels conceptes relle- dels alumnes. vants es ressalten amb un fons de color en l’explicació En el cas de l’editorial Santillana, en gran part dels teòrica. A més, en les activitats que es proposen al final casos el punt de partida de la definició d’un terme és la de cada unitat didàctica, l’alumnat té la possibilitat de definició acadèmica, la que es recull en diccionaris nor- completar de manera sistemàtica un mapa conceptual matius o en diccionaris terminològics d’especialitat. que vincula els concepte entre ells. En canvi, pel que fa Aquesta definició s’adapta tenint en compte la matèria a ciències socials i humanitats, els termes queden inte- a la qual pertany i el curs en què es farà servir el llibre. grats dins del corpus teòric d’explicació, sense ressal- Es duu a terme, per tant, una adaptació per adequar la tar-ne la definició. Tanmateix, a cada apartat s’indica definició a l’edat i maduresa de l’alumnat i també als quin és el concepte o els conceptes rellevants. seus coneixements previs sobre l’àrea o la matèria. En Així, trobem diferències entre la manera de pre- conseqüència, també es limita al context en què es pre- sentar la terminologia en els llibres de text propis  senta, de manera que se cenyeix a alguns dels aspec- de matèries de ciències de la naturalesa i de matèries de  tes concrets que es treballen o al període històric en ciències socials i humanitats. què s’utilitza; o bé es posa en relació amb altres defi- Dossier 43 Terminàlia núm. 14 La terminologia en els llibres de secundària Pilar Sánchez-Gijón Font: Santillana Grup Promotor nicions ja donades prèviament en el mateix llibre. En altres casos, pot cal- dre elaborar una definició totalment nova; per exemple, quan es conside- ra que les definicions acadèmiques no són prou precises per a l’àrea que es treballa, o bé quan són massa com- plexes perquè les pugui comprendre l’alumnat d’aquell curs. La concreció per a un període determinat és espe- cialment rellevant a l’àrea de socials. Per la seva banda, l’editorial Bar- canova opta per incloure en els seus llibres de text definicions redactades expressament amb aquest propòsit amb l’objectiu d’adequar-les al nivell de l’alumnat estàndard de cada curs. En conclusió, les definicions dels llibres de les diferents matèries i de les diferents editorials tenen en comú que es limiten al context d’utilització del terme i al curs i les característiques de  l’alumnat. S’estableixen interrelacions entre els termes? La terminologia no s’utilitza de mane- ra aïllada. Dins de cada àrea de conei- xement, la relació entre els termes, la seva estructura conceptual, és més informativa i presenta més coneixe- ment que el conjunt dels termes aïllats. La interrelació dels termes d’una  matèria, a més, pot suposar un mecanisme d’ensenya- ple, en alguns casos es pot considerar oportú proposar ment i aprenentatge que faciliti l’assimilació de concep- que l’alumne redacti (o completi) una definició en lloc tes nous. Per aquest motiu hem volgut parar atenció en de proporcionar-la de manera expressa. En aquests la manera com els llibres de text mostren les relacions casos s’inclouen esquemes i altres materials didàctics existents entre els termes d’una matèria. de suport. En el cas dels llibres de l’editorial Santillana, per Pel que fa l’àmbit de socials i humanitats, els llibres exemple, vetllen per dotar-los de coherència denomina- de l’editorial Barcanova recullen al final de la unitat tiva no només al llarg de cada llibre sinó també durant didàctica tots els conceptes amb les definicions corres- tota l’etapa educativa. També es vetlla per la coherència ponents en forma d’esquema gràfic. D’aquesta mane- entre llibres de la mateixa àrea temàtica. Si per evitar la ra, els termes queden vinculats entre ells i s’atribueix reiteració es combinen dos termes diferents per expres- a cada concepte una imatge que el caracteritza i que sar un mateix concepte, en el discurs es presenten prè- ajuda a fixar-lo. Aquest esquema gràfic serveix com a viament com a termes sinònims procurant que quedi recull de conceptes que cal aprendre i és una eina inte- clar que fan referència al mateix concepte. En alguns ressant per facilitar l’estudi a l’alumnat. materials, un cop presentats els termes sinònims, sem- En conclusió, els llibres de text tenen en compte el pre s’opta per seguir-ne utilitzant només un. Tanma- caràcter interrelacional de cada terme, utilitzen les teix, en alguns casos es descarta presentar els possibles definicions com a mecanisme d’enllaç entre ells i, en sinònims i s’opta per utilitzar una única denominació. ocasions, recorren a representacions esquemàtiques Les activitats d’algunes unitats també posen el focus per recollir la terminologia de cada unitat didàctica o en la relació que s’estableix entre els termes. Per exem- de cada matèria. Terminàlia núm. 14 44 Dossier