40 DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2016 ara Estils rebé no genera residus. En canvi, en NEREIDA CARRILLO BARCELONA BIOMIMÈTICA la nostra economia tot són materials no biodegradables que contami- l velcro que s’enganxa La natura com a nen”. El filòsof crida a trobar mane- res més sostenibles de viure. E com el card, la pintura que repel·leix l’aigua com la flor de lotus i es desfà de les gotes de la pluja o els banyadors que imiten la pell dels taurons són només alguns dels molts exemples de productes font d’inspiració “Una altra cosa que hem de copi- ar de la natura si volem practicar la democràcia –prossegueix Sahtou- ris– és que la natura és profunda- ment conservadora amb les coses que funcionen i es torna radical- ment creativa amb el que no funci- dissenyats per l’home després de Després de 3.800 milions d’anys de perfeccionament, ona”. Per a aquesta biòloga resident trobar un referent a la natura. Pre- als Estats Units, la democràcia ide- cisament això és el que propugna la la Terra és el referent de moltes disciplines al ha de combinar la competició i la biomimètica, una filosofia que in- cooperació, a més d’acceptar la di- vestigadors de tots els camps estan versitat. Un cop més, basa aquests abraçant cada vegada amb més èm- “Els indígenes van passar pel ma- 01. La flor de explotant les economies locals fins postulats en el funcionament del fasi. La natura està esdevenint una teix procés de maduració –explica–. lotus ha ajudat al punt que emmalalteixen –afir- cos humà: “Al nostre cos no hi ha musa de luxe per a experts de les Quan van començar a cooperar van a crear ma–. S’explota la classe treballado- cap òrgan que intenti persuadir un disciplines més variades, des de construir les primeres ciutats del pintures que ra de manera que és tan pobra que altre òrgan per ser com ell. Hi ha l’economia a la robòtica, passant planeta. I quan estem volant en un repel·leixen no pot comprar els productes una necessitat de diversitat i coope- per l’arquitectura o el tèxtil. avió podem veure que les ciutats l’aigua. d’aquesta economia, cosa que fa que ració. I aquests òrgans són tan com- “La biomimètica és una nova ma- s’assemblen molt a una cèl·lula en GETTY acabi fent fallida en el seu conjunt”. plexos com les ciutats humanes”. nera de ser, pensar i actuar. És una un laboratori de biologia. Jo veig 02. Els tríada”, explica el filòsof Javier Co- aquestes ciutats com la versió hu- banyadors Créixer amb límits Milions d’anys d’èxits llado, que juntament amb dos ex- mana d’una cèl·lula cooperativa”. imiten la pell Sahtouris fa una altra analogia en- Els experts tenen clar per què la na- perts internacionals més serà a Bar- Per a la biòloga, l’economia hauria dels taurons. tre les espècies i l’economia: “El tura és font inesgotable d’inspiració celona per pronunciar una confe- d’aprendre molt de com funciona el GETTY nostre cos és una economia en ex- i les diverses disciplines i els pro- rència en el marc del World Biomi- cos humà. “Si una part del nostre pansió”. Remarca que les persones ductes nous s’hi han d’emmirallar. metic Challenges & Conscience. cos està ferida, el sistema bombeja no creixem de manera infinita i que “És una empresa que mai ha fet fa- L’esdeveniment celebra demà la se- sang extra cap a aquella part per cu- després de l’adolescència el cos s’es- llida”, recalca Collado. “Són els va primera edició al Palau Robert. rar-la i, per descomptat, ningú es 01 tabilitza. Això hauria d’extrapo- principis que han tingut èxit i ens “La biomimètica no és imitar la na- queixa. Som intel·ligents i sabem lar-se, creu, a l’economia, que ajuden a saber qui som”, afirma An- tura, sinó entendre quins són els que el nostre cos no pot sobre- no hauria d’ambicionar na Mura. Daniel Fuentes afegeix principis que governen la natura i viure amb salut si totes les se- créixer sense aturador. que la natura porta 3.800 milions reproduir-los”, afirma Anna Mura, ves parts no estan saluda- Javier Collado afegeix d’anys d’assaig i error i, per tant, la biòloga i investigadora del grup bles”. La biòloga lamenta altres comportaments seva efectivitat està “comprovada”. SPECS de la Universitat Pompeu que aquest funcionament naturals que el sistema Convençuts de com d’enriquidor i Fabra. Mura coordina, amb el doc- no imperi en l’economia, econòmic hauria d’in- instructiu pot ser escrutar les plan- tor Paul Verschure, el projecte eu- ja que “s’intenta fer salu- corporar: “La natura, tes, els animals i el funcionament de ropeu Convergent Science Network dable l’economia global en la seva saviesa, gai- l’organisme humà per reproduir-ne of Biomimetics and Neurotechno- logy, en què intenten entendre els 02 mecanismes de la natura i reprodu- ir-los als robots que construeixen per a les seves investigacions. Per a Daniel Fuentes, director de la World Biomimetics Foundation –la fundació impulsora de l’acte so- bre biomimètica a la capital catala- na–, aquesta disciplina va més enllà d’inspirar-se en la natura per disse- nyar objectes. Comprèn també en- tendre “els processos i el comporta- ment de la natura” i aplicar-los al sistema econòmic i polític i també a les relacions humanes. Ho impreg- na tot. Defensa que la manera com funcionen els organismes o les pro- pietats d’alguns animals es poden extrapolar i fer servir per resoldre problemes humans. Ciutats que semblen cèl·lules L’americana Elisabet Sahtouris, bi- òloga de l’evolució que ha sigut pro- fessora del Massachusetts Institute of Technology i també serà una de les ponents a l’esdeveniment del Pa- lau Robert, creu que la natura ens pot guiar i n’assenyala alguns exem- ples. Per a Sahtouris, l’evolució no es basa en la supervivència del més fort, com propugna la teoria darwi- nista, sinó que aquesta competició és només una fase d’immaduresa, la primera etapa d’un procés que té com a meta la cooperació. Així ocor- re amb les nostres cèl·lules, que co- operen entre elles i que, segons Sahtouris, constitueixen un model. ara DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2016 41 els principis, des de la World Biomi- metics Foundation volen estendre aquesta filosofia. Així, per ajudar a divulgar-la, les xerrades que es fan a Barcelona són gratuïtes. A més de les conferències d’ex- perts internacionals, també es do- naran a conèixer projectes relacio- nats amb la biomimètica, com ara Sangakoo, una metodologia innova- dora per a l’aprenentatge de les ma- temàtiques basada en la col·labora- ció. Una altra de les iniciatives que es difondran és Bionure, una em- presa biotecnològica que es fixa en el cervell per desenvolupar els seus fàrmacs. Els projectes de biomimè- tica estan en auge en tots els camps. “La robòtica, des de fa uns anys, s’inspira molt en els principis de la natura”, assenyala Mura. Hi ha exemples diversos, com ara el robot peix desenvolupat als laboratoris del Polytechnic Institute de la Uni- versitat de Nova York o el robot lla- gosta creat a la Northeastern Uni- versity de Boston. Més enllà de fer que en el disseny de les màquines la natura marqui la pauta, Mura i el seu grup treballen per inculcar aquesta filosofia als universitaris. “La biomimètica –assenyala la in- vestigadora de la UPF– és un camp multidisciplinari i hauria d’introdu- ir-se en l’educació bastant aviat. Hem de preparar estudiants que puguin entendre els conceptes de la biomimètica”. Collado defensa una formació transversal i no d’un únic camp i afegeix: “La biomimètica és un pont d’unió entre les ciències na- turals i les ciències socials”.e Catalunya, en camí de ser l’epicentre de la biomimètica Demà mateix al Palau Robert la professora de màrqueting empre- sarial Nel Hofstra, el filòsof Javier Collado i la biòloga Elisabet Sahtouris exposaran els seus tre- balls i les seves visions de la biomi- mètica. I aquest esdeveniment tin- drà continuïtat. El director de la World Biomi- metics Foundation, Daniel Fuen- tes, explica que està previst que es vagin presentant projectes i idees que serviran per escalfar motors i que s’acabaran donant a conèixer en el World Biomime- tic Summit que s’ha de celebrar l’any que ve a Barcelona. En aquest recorregut fins al 2017, un comitè assessor vetllarà perquè tots els projectes que es presentin i s’hi vulguin inscriure compleixin els principis que de- fensa la biomimètica. La World Biomimetics Foun- dation té com a objectius difondre aquesta disciplina a la societat, crear xarxes entre persones que investiguen en aquesta línia i po- sar en marxa projectes propis o acompanyar-ne d’altres que ja es- tiguin al mercat i que tinguin la natura com a exemple.