CANTUS FIRMUS Salvador Cardús DEMÀ Josep Ramoneda Què significa votar É s habitual que les nostres conviccions democràtiques s’estovin quan no ens agraden els resultats d’unes eleccions. Si les nostres preferències no triomfen a les urnes, llavors recorrem als pretextos habituals. Els electors són ignorants. La (nostra) campanya electoral ha estat desastrosa. Les en- questes enganyen. Els mitjans de comunicació ma- nipulen. La cultura democràtica és terriblement de- ficient. El franquisme polític és viu. El racisme i la xenofòbia ho embruten tot. Qualsevol cosa abans de reconèixer que som pocs. ARA QUE JA HAN PASSAT uns dies de les dar- reres eleccions, és hora que ens les mirem amb una mica més de serenitat, mentre esperem les docu- mentades anàlisis dels experts. I per començar cal tenir present que uns resultats electorals no donen la raó: només donen el govern, i en legitimen l’exer- cici. És cert que hi ha qui vota segons les seves con- viccions, però, en general, ho fem segons els nostres interessos, per fidelitat a unes sigles ni que hi esti- PERE TORDERA guem emprenyats, per la confiança en un cap de llis- ta o per afavorir una majoria de govern –o impe- TAMBÉ ÉS significatiu que, de tots els esforços dir-ne una altra– encara que ens hàgim de tapar el Molts electors que fan els mitjans de comunicació per interpre- nas. Les interpretacions d’uns resultats com a ex- van creure que tar els resultats d’unes eleccions i les motivaci- pressió d’un vot d’adhesió a la ideologia o la pràc- la unitat ons dels votants, gairebé cap fa autocrítica respec- tica política del partit que el rep són errònies. d’Espanya era te del resultat de la pròpia posició. És típic dels mitjans de comunicació voler fer invisible el seu EN SEGON LLOC, és raonable pensar que una més rellevant biaix polític. Però seria interessant veure com va- cultura democràtica feble afavoreix un vot acrític. que la corrupció loren la seva participació electoral. Sigui com si- Però si aquest fos l’argument principal, llavors tam- gui, és obvi que l’impacte electoral dels biaixos in- bé caldria aplicar-se’l quan es forma part de la ma- formatius dels mitjans clàssics va de baixa, i que el joria. Si valgués per explicar per què guanya el PP, vot sembla emancipat de les audiències de les hauria de valer quan guanya Junts pel Sí. Si no, cal grans capçaleres, emissores de ràdio i canals de te- entendre les raons dels adversaris electorals, i ai- levisió. No sabem què passaria sense la seva in- xò sempre fa costa amunt. Per exemple, per al 26-J, fluència, però sabem que la que tenen no s’ajusta Ferran Sáez en donava una de ben plausible a l’ARA: a allò que acaba passant. l’“antes corrupta que rota”. En l’ordre de prioritats, molts electors d’allà i alguns d’aquí van creure que VOTAR TÉ POC A VEURE amb donar una opi- la unitat d’Espanya, vista com un fet essencial, era nió. L’opinió és gratis, no té conseqüències. En més rellevant que la corrupció, entesa com un fet canvi, votar és voler que passin coses. I, amb encert circumstancial. I això afavoria el PP i, sobretot, per- o no, els electors fan càlculs sobre les conseqüèn- judicava Podem per haver contemporitzat amb un cies dels seus vots. La tendència dels partits a apro- possible referèndum d’autodeterminació a Catalu- piar-se’ls, com si els vots avalessin les seves idees nya. Un argument, per cert, molt més creïble que i les seves pràctiques, és del tot equivocada. I el de l’impacte del Brexit, només entès per una pe- d’aquí se’n solen derivar els més grans errors tàc- tita part de l’electorat. En canvi, la defensa de l’in- tics i estratègics. Els resultats del 26-J també es terès nacional, l’entengui com l’entengui cadascú, poden llegir en aquesta clau: uns partits, els que sempre sol situar-se en primer lloc. Aquí, als Es- han guanyat vots, van entendre més bé el 20-D que tats Units, al Regne Unit o a Àustria. els que n’han perdut.