CANTUS FIRMUS Salvador Cardús DEMÀ Josep Ramoneda Any nou, vells horitzons E n contra del que diu la versió oficial, des del meu punt de vista el Pacte Nacional pel Referèndum és un gest inútil en el camí per arribar a la independència. Pitjor: el suposat moviment estratègic per incloure els dirigents dels comuns en el procés –d’aquí que tot es posés al servei de la fotografia amb Ada Colau– no fa altra cosa que afegir ambi- güitat a termes com sobiranista, que ara també abraça els que no volen la independència. Qui pot defensar sincerament un referèndum per per- dre’l? Potser em falta visió política, però la inde- pendència és un objectiu tan colossal que només es pot aconseguir amb molta veritat, mirant-lo de cara i acceptant-ne els riscos, i no amb gesticula- cions dilatòries i confusionàries. DIC QUE EL GEST és inútil per tres raons fona- CRISTINA CALDERER mentals. La primera, perquè esperar un referèn- LA INDEPENDÈNCIA de Catalunya mai no ar- dum acordat és perdre el temps. Ja s’ha provat. I El Pacte ribarà per un acord previ amb l’Estat que perme- l’Estat ja ha dit, per activa i per passiva, que de cap Nacional pel ti procedir després a la ruptura. Al contrari, no- manera. No se li pot retreure que de grat no es vul- Referèndum és més pot ser resultat d’una ruptura unilateral amb gui fer l’harakiri territorial. La segona raó és per- l’Estat, en el millor dels casos seguida d’un acord què els comuns també han demostrat a bastament un gest inútil per pactar els termes de la separació. Per tant, si que sempre tindran a punt un pretext per ajornar en el camí per es vol la independència per procediments estric- la ruptura amb l’Estat. Ara no volen posar límits arribar a la tament democràtics, l’únic que cal és una majo- temporals a la negociació, i després no trobaran bé independència ria política. És a dir, la majoria dels que vagin a la data per fer-lo i finalment ens encallarem amb votar en un referèndum, o que votin partits que la pregunta. I la tercera raó, i la de conseqüènci- es comprometin explícitament a aconseguir-la. es més greus, és que el pacte trasllada la iniciati- I no ens hauria de doldre dir-ho: si no hi ha ma- va del procés a un acord entre les direccions de les joria, si es perd el referèndum o no hi ha una ma- organitzacions polítiques i la pren de les mans de joria parlamentària capaç de guanyar-la, sen- la mobilització popular. Qui ho diu que els votants tint-ho molt, és que no hi ha les condicions per dels comuns necessitin la benedicció de Colau o de proclamar la independència. Rabell per votar sí al referèndum? COM QUE NO DESCONFIO de la voluntat in- A HORES D’ARA, qui no tingui clar que la inde- dependentista dels que han promogut el pacte, he pendència només és possible amb una ruptura de suposar que l’han fet perquè no confien en unilateral amb l’Estat és que, per acció o omissió, aquesta victòria democràtica i la volen ampliar amb consciència o sense, la vol sabotejar. I ho fa en com sigui. Però el suport de la majoria no s’acon- defensa dels seus legítims interessos polítics ob- seguirà fent marrades com aquesta, sinó mos- jectius. No estem parlant de convèncer o no con- trant la màxima determinació. I des del meu punt vèncer amb més arguments, sinó de saber quins de vista, aquest pacte fa el contrari: afegeix incer- són els projectes polítics a mitjà i llarg termini de tesa i confusió. cadascú. Es diu que aquest pacte és “estratègic”, que és com dir que ja sabem que no porta enlloc pe- RAS I CURT: el pacte de divendres és la culmi- rò que forçarà els altres a moure’s de la seva po- nació d’un càlcul polític d’origen opac que ja va sició. Però com que els altres també ho saben, pro- començar amb allò de voler avantposar un refe- bablement s’hi han apuntat també per estratègia, rèndum a la ruptura. Pel bé de tots plegats, només en aquest cas la contrària: la del poc revoluciona- espero que els que han fet els números sàpiguen ri qui dia passa any empeny. comptar més bé que jo.