MAGNUM P.I. R. MASTERS H. ROBBINS Algunes teories apunten que Robin Masters, el misteriós multimilionari propietari de la mansió on vivia Magnum, és un personatge inspirat en l’escriptor de ‘bestsellers’ Harold Robbins 23), que barrejaven la intriga de la novel·la d’acció amb un erotisme explícit. Adorava la seva imponent col·lec- ció de cotxes de luxe i tenia cases per tot el món, des de la Costa Blava fins a Acapulco, on oferia unes festasses dionisíaques en què no faltaven dones bellíssimes, molt d’alcohol i molta droga. Robbins ha sigut reeditat aquests últims anys arran de la febre de les 50 ombres d’en Grey, que ha tornat a posar de moda el gènere de la literatu- ra romàntico-eròtica. A Espanya, per exemple, ho han aprofitat per reeditar-lo en versió no censurada, ja que moltes de les seves obres van arribar durant la dictadura i van ser profusament retallades. Robbins va ser un pio- ner d’un gènere que després van cultivar i popularitzar Danielle Steel, o Jackie Collins, un explorador de la li- teratura de masses, de la trivialliteratur, ara eclipsat pel pas del temps, però és encara un dels escriptors que més han venut de la història, amb 750 milions d’exemplars. La infantesa de Robbins s’assembla molt a l’argument melodramàtic i excessiu de la seva primera novel·la, Never love a stranger (1948). Nascut amb el nom de Francis Kane a Nova York el 1916, va quedar orfe als tres anys i va créixer en un orfenat catòlic, primer, i després KEYSTONE PICTURES USA/EFE en diverses cases d’acollida, fins que va ser adoptat i va esdevenir Harold Rubin (que va modificar a Robbins quan va començar a escriure, anys més tard). Va treba- llar com a venedor de llibres i com a mosso en una bo- tiga de queviures, on va observar que podia aprofitar-se de l’escassetat de la Depressió si sabia especular amb els 800 dòlars que va demanar prestats. En un any, el Harold Robbins Harold havia amassat el seu primer milió de dòlars en el negoci del sucre. Ho va perdre gairebé tot en poc temps, i va haver de posar-se a treballar per a la Universal. Ja en aquesta feina, en la qual va arribar a ser un dels Literatura alts directius de la companyia cinematogràfica, i segons diu la llegenda gràcies a una aposta, Robbins va comen- feta vora la piscina çar a escriure. La primera novel·la era la demostració, segons ell, que els guions que s’estaven duent al cinema acceptem que per als fans de la sèrie Magnum P.I. en aquella època eren poc interessants, sense vida ni re- el més sorprenent no era la vida tan emocionant i plena alitat. La prosa tensa de Robbins, les gràfiques descripci- d’acció d’un detectiu privat en el que, de fet, és una illa ons de les primeres experiències sexuals, el romanticis- paradisíaca, remota i pacífica. El més anormal era que el me i els elements de la novel·la d’acció, i fins de la novel- misteriós Robin Masters, propietari de la fastuosa fin- la explícitament negra, es barrejaven als seus relats ta- ca, on el Magnum era un convidat perpetu, malgrat ser quicàrdics. Un crític de la cultura popular com Umberto per David Vidal fustigat inútilment pel sever Higgins –i per Zeus i Apolo, Eco el considerava un dels escriptors més astuts en la dos dòbermans imponents– era escriptor. Escriptor! construcció de les històries i en la barreja d’elements de Un escriptor amb cases a Hawaii, a la Costa Blava, a diverses tradicions narratives amb l’experiència real i Acapulco… Amb una col·lecció de cotxes de luxe a cada quotidiana del lector. I els lectors l’adoraven. residència. Un escriptor que, sempre que apareixia d’es- Les seves tres primeres novel·les van ser dutes al quena parlant per telèfon, ho feia amb alcohol selecte cinema immediatament, amb gran èxit de taquilla. The entre les mans i turgents belleses als genolls. No, allò dream merchants (1949), la segona, parlava precisament no era normal, ho sabíem. Però, què caram, per als que de la indústria del cinema, i A stone for Danny Fisher sentíem vocació literària era esperançador i ens anti- (1952) va ser adaptada al cinema com a Kid Creole i in- cipava una vida de sofisticació i luxe. Ja a l’edat adulta terpretada per Elvis Presley. Potser les dues novel·les ens preguntàvem: ¿existeixen escriptors així?, ¿alguna més conegudes, i les que van ser considerades pels crí- vegada han existit? Doncs mira, la resposta és sí: Harold tics com més solvents, van ser 79 Park Avenue (1955) i Robbins, un home que, a partir d’una aposta, es va inven- The carpetbaggers (Els aventurers, 1966), basada en la tar un gènere literari d’èxit universal. vida de Howard Hughes. A 79 Park Avenue, en una trama ¿És Harold Robbins, que va morir el 1997, amb 81 anys, característica de la seva escriptura, Robbins explicava la la referència en què es va inspirar Glen A. Larson per al història d’un prostíbul de luxe camuflat sota la tapadora personatge de Robin Masters a Magnum P.I.? La respos- d’una agència de models. ta de nou és que sí, esclar, confessada pel mateix Larson. Robbins, però, es va començar a interpretar a ell ma- Harold Robbins, com Robin Masters, era un escriptor teix, com si fos un personatge de les seves novel·les, du- immensament ric gràcies als seus bestsellers (en va fer ent una vida de luxe i distinció que exhibia publicitària- ment. Es va casar cinc cops. El 1981 va patir una malaltia que el va deixar invàlid (però va continuar escrivint). Quan va morir, el 1997, ja era una llegenda de les lletres: l’home que va fer de la literatura una experiència popu- lar i massiva mentre escrivia, amb mocadors de seda al coll i daiquiris, a la vora de la piscina. r [28]