A. VIKANDER LITERATURA NÒRDICA BERND VON JUTRCZENKA/EFE Karl Ove Knausgård és noruec però viu a Suècia des de fa anys. La seva sèrie de llibres autobiogràfics ha sigut un fenomen literari els últims anys LITERATURA Alicia, a través de la literatura (a l’ascensor) posem que un dia, a l’ascensor, us trobeu Alicia Vikander. No rigueu, de més verdes en maduren. ¿De què li podríem parlar –descarteu, sisplau, preguntar-li si és realment Alicia Vikander– per semblar sofisticats i cultes...? Si, com jo, adoràveu les trenes impossibles, les pigues de xocolata i l’onirisme salvatge de Pippi Långstrump, ja podem dir que tenim una cosa en comú amb l’Alicia (tutegem-la, no?). No ens ha d’estranyar, Si hem de generalitzar, podem dir que la literatura sue- esclar, perquè per als suecs el personatge que Astrid ca, des de mitjans del XIX, havia optat per models d’estil Lindgren va crear el 1945 és un clàssic entranyable i ubic concisos, introspectius, escènics, allunyats de la prosa que és fins i tot al bitllet de 20 corones. Els va costar: exuberant del realisme rus i de la tradició romàntica i inicialment va ser condemnada pels defensors dels va- gòtica alemanya, de la qual els suecs s’havien alimentat lors tradicionals, que entenien que la literatura infantil en les dècades anteriors, com havia fet Dinamarca i al- ha de ser sempre moralitzant. Però en la terra de Nils tres països nòrdics. D’aquests anys del XIX cal destacar Holgersson i el seu meravellós viatge (apunteu, apun- la figura de Carl Jonas Love Almqvist, poeta romàntic, teu), un altre clàssic infantil escrit per Selma Lagerlöf feminista primerenc, viatger… Des del 1838 va publicar el 1907, es va imposar com un modern clàssic. Si li co- un seguit d’històries en què atacava institucions tradi- mentem a l’Alicia que (“per cert...”) Selma Lagerlöf, au- cionals com el matrimoni o l’Església; la seva lectura us tora també de La saga de Gösta Berling, va ser la primera resultarà interessant encara avui en dia. Fa pocs anys, dona que va guanyar el Nobel de literatura el 1909, gua- per exemple, la seva novel·la Det går an va ser tot un èxit nyarem uns quants punts. Astrid Lindgren, per la seva a Alemanya. banda, va seguir escrivint i venent, fins al punt de con- Si arribeu ja a la vostra planta i les estratègies no han vertir-se avui en l’escriptora sueca més llegida, de qual- funcionat, li podeu comentar a l’Alicia –gran lectora de sevol gènere o època, amb més de 100 milions de llibres poesia– que sou fans del geni poètic del seu compatriota venuts, i traduïda a més de 80 llengües. Tomas Tranströmer, també premi Nobel, i mort tot just De fet, els aspectes més interessants de la tradició lite- fa un any. Tranströmer va rebre el guardó quan ja era un rària sueca, a part de la literatura infantil i juvenil, són la poeta retirat –com també, per cert, va dir l’any passat qualitat de la seva prosa modernista i realista –en la qual Patrick Modiano–, que havia abandonat la paraula com destaca, clarament, August Strindberg, i els seus epí- un Lord Chandos contemporani. Abans que això passés, gons– i el naixement d’un nou corrent dins de la novel·la els seus versos plens d’una musicalitat lluminosa, purs, negra, de la mà, a partir dels anys 60, d’autors amb un discontinus… amb alguna deriva surrealista, amb aroma discurs social i cultural alternatiu, crític amb la societat de la poesia d’Eliot o de Pound, havien captivat no no- i el model de vida suec, com la parella Maj Sjöwall i Per més els suecs sinó tot l’àmbit de la literatura escandina- Wahlöö, que van revolucionar la novel·la nòrdica amb la va, on abans del Nobel ja era una referència ineludible. sèrie Novel·la d’un crim, concebuda com un projecte po- En català el podeu llegir a La plaça salvatge i a l’antologia lític. Marxistes com eren, van planificar minuciosament Poetes suecs del segle XX. cadascuna d’aquestes deu peces narratives. L’objectiu Els suecs disfruten d’una generació d’escriptors nas- era criticar el liberalisme capitalista i la socialdemo- cuts als anys 30 i 40 que han escrit novel·les magistrals, cràcia sueca, que segons ells havia traït la classe treba- com Per Olov Enquist, que molts consideren un dels lladora. El protagonista de les novel·les és Martin Beck, dramaturgs i novel·listes europeus més dotats per abor- per David Vidal un antiheroi, primer inspector i després comissari de la dar drames personals amb un lirisme contingut i dur. Brigada d’Homicidis d’Estocolm. No es poden entendre La seva El ángel caído mereix una lectura reposada, i ha els posteriors èxits de Henning Mankell –Wallander ha sigut el dramaturg suec més representat de la història après de Beck, però és molt més nihilista-, Åsa Larsson, (amb estrenes d’impacte a Broadway). Com Enquist, Camilla Läckberg o Stieg Larsson (amb diferències caldria conèixer el prolífic poeta i novel·lista Lars de qualitat evidents, crec, entre ells, però en canvi ben Gustafsson, que és una de les figures centrals de la lite- clarament influïts per un passat comú que entronca la ratura sueca highbrow, mort fa una mica més d’un mes. novel·la de misteri amb el discurs social) sense Sjöwall De fet, es fa difícil deslligar la tradició literària sueca i la i Wahlöö. seva realitat actual de la resta de literatures escandina- ves. La influència que, en el seu moment, van exercir au- tors com el noruec Henrik Ibsen es veu reproduïda, per exemple, per la fascinació actual pel també noruec Karl Ove Knausgård, autor d’un sèrie de sis llibres entre l’au- tobiografia i l’autoficció; els que s’han editat en català i castellà (La meva lluita, La mort del pare) han sigut tam- La literatura sueca bé èxit de vendes a Catalunya. Si citeu aquest nom en ha donat grans noms al llarg aquell imaginari ascensor esteu perduts; com passa amb la majoria de dones (sorprenentment, perquè els seus de l´últim segle. En repassem llibres estan escrits des d’una flagrant masculinitat), si alguns incloent-hi una parleu de Karl Ove Knausgård posarà els ulls en blanc derivació final noruega de i dirà que l’adora. la mà de Karl Ove Knausgård, Ding-dong. Planta baixa. r el fenomen literari nòrdic del moment [17]