Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (2016), p. 249-267 DOI: 10.2436/20.2504.01.119 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües en la població japonesa a Catalunya Some notes on language contact phenomena among the Japanese population in Catalonia Makiko Fukuda Universitat Autònoma de Barcelona Data de recepció: 30 de març de 2015 Data d’acceptació: 23 de maig de 2015 Resum La present recerca explora la presència del català i del castellà en les parles dels japonesos re- sidents a Catalunya. A partir de les dades recollides mitjançant entrevistes i observacions dels participants, s’ha comprovat que és força habitual que el contacte lingüístic dins aquesta pobla- ció es produeixi en un sol mot, predominantment en castellà. En canvi, el català hi té molta menys presència, i el seu ús està limitat a determinats mots, sobretot relacionats amb elements distintius de la cultura catalana. Aquest fenomen es produeix pels factors següents: en primer lloc, el castellà s’interposa al català en la relació entre els japonesos i la societat catalana; en segon lloc, fonològicament parlant, el català conté alguns sons difícils de pronunciar per als japonesos; i, en tercer lloc, l’ús del català és poc habitual entre la població japonesa, els components de la qual s’abstenen en l’ús d’aquesta llengua per respectar l’homogeneïtat de comportament. Paraules clau: contacte de llengües, població japonesa, migració, Catalunya, alternança de codis. Abstract This study explores the presence of the Catalan and Spanish languages in the discourses of the Japanese people living in Catalonia. Based on the data collected through interviews and par­ ticipant observations, it has been found that it is quite common for language contact within this population to occur in a single word predominantly in Spanish. Catalan, on the other hand, has a much less significant presence compared with Spanish and the use of Catalan is limited to certain words particularly related to distinctive elements of Catalan culture. This phenomena occurs due to the following factors: firstly, Spanish forms part of the relation between Japanese citizens and Catalan society; secondly, from the phonologically standpoint, Catalan contains some sounds that are difficult for Japanese speakers to pronounce; and lastly, the use of Catalan is not very common amongst the Japanese population, which refrains from using this language to respect behavioral homogeneity. Keywords: language contact, Japanese population, migration, Catalonia, code switching. Correspondència: Makiko Fukuda. Universitat Autònoma de Barcelona. Campus de la UAB. Edifici K1013. 08193 Bellaterra. Cerdanyola del Vallès. Barcelona. A/e: Makiko.Fukuda@uab.cat. Tel.: 935 813 375. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 249 08/11/16 12:25 250 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda 1. Introducció S egons assenyala Kerswill (2006), la migració és el factor principal que provoca el contacte de llengües. Sempre que hi hagi alguna interacció entre els autòc- tons i els migrants, hi ha la possibilitat que es produeixi el contacte de llengües, tot i que els patrons d’aquests fenòmens varien depenent de factors tant lingüístics com extralingüístics. De fet, els estudis de Turell (ed., 2001; ed., 2007) duts a terme en les poblacions estrangeres a Espanya assenyalen que hi ha diversos factors que restringeixen l’aparició, la difusió, el tipus i la freqüència d’aquests fenòmens. Si el grup de migrants té un nivell alt de competència lingüística i es relacionen sovint amb els autòctons, encara és més possible que es produeixin aquests fenòmens. La proximitat lingüística i cultural, així mateix, pot accelerar la producció de contacte de llengües. Els japonesos residents a Catalunya són un col·lectiu no gaire nombrós en compa- ració dels altres col·lectius estrangers a Catalunya. El perfil d’aquesta població —des del punt de vista dels factors lingüístics, el japonès és una llengua amb molta distància respecte a les llengües locals, i, des del punt de vista dels factors extralingüístics, hi ha força individus que es relacionen poc amb els autòctons i que viuen predominant- ment en japonès— posa en dubte que puguem observar fenòmens de contacte lin- güístic en aquesta població. El present estudi explora els discursos d’aquesta població amb la intenció d’intentar identificar-hi la presència de les llengües locals. 2. Fenòmens de contacte de llengües 2.1. Els factors de producció de fenòmens de contacte de llengües El contacte lingüístic es genera tant per factors individuals com per factors col· lectius. El primer tipus inclou els factors com ara la facilitat d’expressió verbal en ambdues llengües o el grau de competència en totes dues llengües, mentre que el se- gon tipus inclou factors com les característiques de cada grup bilingüe, les actituds envers cada llengua i cultura, el bilingüisme per se o la barreja de llengües (vegeu Weinreich, 1953: 33-35). En el context de migració a Espanya, Turell (2001 i 2007) distingeix els factors inte- riors i exteriors que constrenyen el contacte de llengües. Els factors interiors inclouen bàsicament la proximitat o distància lingüística, mentre que els factors exteriors es classifiquen en diverses subcategories, com ara el factor pragmàtic (necessitats comu- nicatives, tipus d’interacció), l’individual (competència en la segona llengua, grau de bilingüisme, actitud envers la societat d’acollida i la seva cultura i llengua, motiva- cions sociopsicològiques, etc.), el socioindividual (edat, sexe, nivell educatiu, profes- sió, grau de contacte) i el sociocol·lectiu (estructura social, condicions socials, durada de contacte, tipus de família i proximitat/distància cultural). 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 250 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 251 2.2. Alternança de codi vs. manlleus L’alternança de codi és una de les formes més extenses del contacte de llengües, que s’observa típicament quan dues o més llengües estan en contacte. És un fenomen en què els parlants alternen dues llengües en una mateixa conversa a diferents nivells: interoracional, intraoracional1 i extraoracional2 (Appel i Muysken, 1987; Poplack, 1990; Turell, 1995). En l’estudi de l’alternança de codi, s’observa la confusió de termes com ara code- switching (‘alternança de codi’), code-mixing (‘barreja de codi’), borrowing (‘man- lleu’),3 etc. (Boztepe, 2003: 4). Davant d’aquesta munió de termes, una de les dificul- tats a què s’enfronten els investigadors és la distinció entre alternança de codi i manlleu. Manlleus són «the incorporation of foreign features into a group’s native language by speakers of that language: the native language is maintained but is changed by the addition of the incorporated features» (Thomson i Kaufman, 1988: 37, citat per Myers-Scotton, 2002: 236). Grosjean (1982) considera que una alternança de codi és un trasllat complet a l’altra llengua i que pot ser de qualsevol categoria, com ara un sol mot, una frase, una oració sencera, clàusules, etiquetes, interjeccions, expressions for- mulàries, etc. Unitats més grans, com ara una oració sencera, poden ser classificades fàcilment com a alternança de codi, però la dificultat de distinció sorgeix quan el fe- nomen de contacte de llengües afecta només un element, com ara un sol mot. De fet, la inserció d’un sol element lèxic d’una llengua a l’altra és un dels fenòmens més co- muns entre els bilingües (Angermeyer, 2003) i el substantiu és l’element més manlle- vable (Angermeyer, 2003; Myers-Scotton, 2002 i 2006).4 Això comporta la dificultat de distingir fins a quin punt es tracta de manlleus o bé d’alternances de codi monolèxiques o d’un sol mot. Les poblacions de migrants poc obertes tendeixen a fer servir aquest tipus d’unitat de contacte de llengües (Turell, 2001). En el present estudi es tractaran els dos fenòmens com a «contacte en el pla monolèxic» sense distingir-los estric- tament. 3. Perfil sociolingüístic de la població japonesa a Catalunya Segons les dades publicades pel Consolat General del Japó (2011), hi ha 2.100 japo- nesos residents a Catalunya. La gran majoria són residents temporals que han arribat 1. Inclou alternança de lèxic. Sol ser l’alternança d’una paraula, però també pot incloure dues o més construccions com ara modismes o topònims (Turell, 2001). 2. Els elements com ara l’exclamació, els afegitons, etc. 3. Per a una discussió més detallada, vegeu Boeschoten (1998) i Boztepe (2003). 4. Quan parla de manlleus, Myers-Scotton (2006) es refereix només als elements lèxics, com ara subs- tantius i verbs. Poplack, Sankoff i Miller (1988) expliquen que els substantius són els més manllevables perquè estructuralment estan menys integrats al discurs receptor i, per tant, faciliten la transferència. Romaine (1995), tanmateix, assenyala que la preferència per manllevar els substantius més que no pas els verbs no és vàlida en tots els casos de contacte de llengües. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 251 08/11/16 12:25 252 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda a Catalunya per motius laborals o acadèmics. Els qui viuen a Catalunya per motius laborals solen viure en un entorn predominantment japonès, sense tenir gaire relació amb els autòctons. Solen aprendre mínimament castellà per poder sobreviure en la seva vida transitòria a Catalunya, però tampoc no n’assoleixen un nivell gaire alt, no- més un nivell que els permeti satisfer necessitats bàsiques de la vida diària. Pel que fa al català, el perceben com a irrellevant per a ells des de bon principi i no solen apren- dre’l (vegeu Fukuda, 2009 i 2013). Per la seva banda, els qui fa més temps que són a Catalunya tenen un bon nivell de castellà, però no tots arriben a aprendre i a fer servir diàriament el català: encara que l’aprenguin, consideren que en tenen prou amb el coneixement del castellà i no arri- ben a parlar el català. Els qui fan servir el català són una minoria i solen tenir un còn- juge catalanoparlant (vegeu Fukuda, 2009). 4. Metodologia Amb la finalitat de comprovar les preguntes plantejades a la introducció, hem reco- llit alguns exemples d’aquest fenomen mitjançant entrevistes5 i observacions espontà- nies. El fet que l’autora tingui molta relació amb la població japonesa li ha permès observar els usos lingüístics reals en la vida diària. Les dades s’han recollit principal- ment en dues situacions: les classes particulars que impartia l’autora als informants i durant els àpats (incloent-hi prendre cafè i berenar). Hem triat aquestes dues situa- cions perquè en la primera apareix molt sovint el tema de les llengües, mentre que la segona és una situació adequada per a observar converses ordinàries (Johnsto- ne, 2000; Li Wei, 1994). Gairebé totes aquestes dades s’han apuntat en notes de camp en lloc d’enregis- trar-les amb un aparell audiovisual per no incomodar els informants, d’una banda, i per la relació que hi ha entre l’autora i els informants fora de la recerca,6 de l’altra. L’enregistrament pot molestar els informants i fer que siguin massa conscients del que està passant o que deixin de parlar (Johnstone, 2000). De fet, en l’estudi pilot vam demanar permís a alguns informants per a enregistrar la conversa, però l’aparell va provocar que els informants estiguessin massa pendents de la situació. Només es van enregistrar les intervencions d’un nen que estudia en una escola local. Els informants són: japonesos residents temporalment a Catalunya, que inclouen treballadors d’empreses japoneses i les famílies respectives (N = 16), els fills d’aquestes famílies en edat preescolar (N = 4), estudiants d’intercanvi (N = 6) i japonesos que fa més de deu anys que són a Catalunya i que hi estan instal·lats de manera quasi perma- 5. S’han extret de Fukuda (2009). Les dades van ser recollides entre l’octubre del 2006 i l’octubre del 2008. 6. En termes generals, la relació entre l’investigador i els informants no és d’una amistat real, ja que l’investigador se’n va del grup un cop finalitza la seva recerca (Agar, 1980: 88). En el nostre cas, però, la relació entre l’autora i alguns informants es manté després de la recerca. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 252 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 253 nent (N = 15). Els informants van ser seleccionats de manera que poguessin represen- tar els membres transeünts (Fukuda, 2009) i els membres més aviat establerts a Catalunya. La relació entre l’autora i alguns informants era una relació força estreta, ja que l’autora impartia classes de castellà a dones japoneses d’estada temporal. A més de les classes, sovint s’encarregava de fer d’intèrpret en situacions diverses, com ara en reunions de pares a l’escola, en entrevistes amb els mestres, a la consulta del metge, etc. Fora de les classes, l’autora també mantenia una relació freqüent amb els informants: de tant en tant la convidaven a dinar o a sopar, li trucaven quan tenien algun proble- ma, etc. La majoria dels informants coneixia el perfil general de l’autora, fins i tot sabia quins coneixements lingüístics tenia. 5. Fenòmens de contacte de llengües en el context de la població japonesa a Catalunya 5.1. Les adaptacions fonètiques i morfològiques dels mots d’origen català en japonès i l’alternança de codi La nostra observació comprova que és força habitual que el contacte de llengües es produeixi en un sol mot predominantment del castellà, mentre que el català té molt poca presència en els discursos dels nostres informants.7 Un dels factors que produeix aquest fet es deriva del fenomen denominat interposició (Aracil, 1983: 181). La inter- posició és un fenomen sociolingüístic que explica que (quasi) totes les relacions entre la comunitat lingüística de la llengua subordinada i la resta del món passen per la llengua dominant com a manlleus i calcs (Boix i Vila, ed., 1998: 202). En el cas de Ca- talunya, el castellà s’interposa al català per relacionar-se amb les altres comunitats lingüístiques. Segons Boix i Vila (ed., 1998), això s’origina en l’habitus per part dels catalanoparlants d’adreçar-se en castellà a les persones amb una evident aparença es- trangera. Tal com expliquen els nostres informants, els catalanoparlants se’ls adrecen en castellà en veure que tenen una fesomia força diferent de la dels occidentals. Així doncs, a l’hora d’entrar en contacte amb la societat receptora, la coneixen mitjançant el castellà, fins i tot en els casos en què es tracti d’algú pròpiament de Catalunya. Per exemple, «pa amb tomàquet» és tan conegut que forma part dels menjars populars per als japonesos a Catalunya, però, en la nostra recerca, no s’ha observat cap infor- mant que ho digués en català. En canvi, tots els informants, fins i tot els usuaris habi- tuals del català, diuen «pan con tomate». Probablement, la dificultat fonològica també hi té alguna cosa a veure, però no podem menysprear el fet que el castellà sovint és la llengua mitjançant la qual els japonesos coneixen la societat catalana.8 L’ús dels mots castellans sol produir-se en els noms dels objectes o esdeveniments 7. Per als exemples, vegeu els annexos 2 i 3. 8. Tot i que sigui parcialment, s’han observat alguns parlants que diuen el nom d’un restaurant ano- menat Quatre Gats en castellà («Cuatro Gats»). 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 253 08/11/16 12:25 254 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda estretament relacionats amb la vida quotidiana i/o que es repeteixen freqüentment. Els mots com ara piso, portero o mercado tenen un equivalent japonès i els conceptes en si també es troben en la societat japonesa. Tanmateix, de vegades una paraula con- creta d’alguna de les llengües implicades pot ser més apropiada per a un concepte determinat (Appel i Muysken, 1987; Grosjean, 1982), per la qual cosa es produeix l’esmentat fenomen. Per exemple, en japonès hi ha una paraula equivalent a piso, però aquesta paraula no expressa prou exactament el concepte del pis d’Espanya, i l’ús de la paraula piso s’observa força sovint entre els nostres informants. Tal com passa amb piso, paraules com ara portero o aviso també s’observen freqüentment en els discursos dels nostres informants.9 Exemple 1. Entrevista amb ISB, una informant que fa cinc anys i onze mesos que és a Barcelona. Explica els problemes que va tenir amb les llengües. ISB: あとたまにpisoの中、エレベータの中にavisoが張ってあるの が、あの、portero が何人もいて、一人のporteroはいっつもあのcatalán でしか書かないから、それでちょっと困ってるかな、私は。 [Traducció: «Una altra cosa és que a vegades hi ha avisos al piso o dins de l’ascensor. Hi ha més d’un portero, i un portero els escriu exclusivament en catalán. Això sí que és un problema.»] A més d’aquests mots, també hem observat l’ús de paraules castellanes per a expres- sar conceptes que es poden «explicar» en japonès però que no tenen una traducció exacta o una paraula equivalent en japonès. Per exemple, bocadillo de vegades es tra- dueix com a サンドイッチ, que significa ‘sandvitx de pa de motlle’, o s’explica com «una baguet amb pernil o formatge, etc.», però ni la traducció ni l’explicació no que- den gaire bé per a expressar aquest concepte. Per tant, és bastant freqüent que facin servir la paraula bocadillo o bocata. Així, en molts casos, les paraules de la llengua de la societat receptora que s’empren estan relacionades amb la vida quotidiana i es repeteixen sovint en la seva vida. Entre els estudiants d’intercanvi o els professors universitaris, per exemple, es fa servir el vocabulari repetit sovint en la vida universitària: Exemple 2. KHI i EKK, dos informants que han vingut a una universitat cata- lana com a estudiants d’intercanvi. Estan parlant de la dificultat que han tingut amb el català. KHI：あと、matrícula のやつも全部カタラン…。 [Traducció: «I allò de la matrícula també tot està en català…»] 9. El mot piso també pot ser «reverse core borrowing» (Myers-Scotton, 2006), que afegeix alguns mots de la llengua de la societat d’acollida per mostrar la cultura local, o pot ser «unnecessary loanword» (Haugen, 1969), que fa servir el mot d’aquesta llengua tot i que hi ha l’equivalent en la seva llengua. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 254 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 255 EKK：ああ！そうだった！本でしょ？Guía del estudiante。 [Traducció: «Ah sí! És veritat! Aquell llibre, oi? Guía del estudiante.»] Exemple 3. Observació del diàleg entre SGS i MSI, dues professores d’una universitat catalana, que estan parlant del pla docent del curs següent. SGS: Seminario やるんですって。 [Traducció: «Diuen que organitzaran un seminario.»] MSI: Horario 見た? [Traducció: «Has vist l’horario?»] La difusió de l’ús d’una paraula també té alguna cosa a veure amb l’adopció de la paraula en la llengua de la societat receptora. La Setmana Santa, per exemple, és ben coneguda entre els cristians japonesos i hi ha l’equivalent en japonès, però no està tan difosa com altres paraules d’ús habitual. De fet, dins la població japonesa no s’observa gaire l’ús d’aquest mot en japonès, mentre que és força freqüent que l’emprin en cas- tellà. Com indica Grosjean (1982), els migrants es troben amb fets nous i distincions noves cada dia, i la seva llengua sovint no és adient per a expressar-los. Així, els nostres informants han arribat a adoptar les paraules més adients per a expressar un fet o un concepte. Així mateix, els noms dels carrers en són exemples típics (taula 1). Encara que els rètols oficials estiguin en català, fan servir les denominacions castellanes, fins i tot els tipus de via pública. En la nostra recerca, per exemple, hem recollit les dades següents: Taula 1 Exemples d’interposició observats entre els nostres informants Noms de carrers Avinguda Diagonal → «avenida Diagonal»; Benet Mateu → «Be- nedicto Mateo»; Casp → «Caspe»; Consell de Cent → «Consejo de Ciento»; Enric Granados → «Enrique Granados»; Nàpols → «Nápo- les»; passeig de Gràcia → «paseo de Gracia»; passeig de Sant Joan → «paseo de San Juan»; Urgell → «Urgel». Noms de persones Albert → «Alberto»; Helena → «Elena»; Ricard → «Ricardo». Cultures Pa amb tomàquet → «pan con tomate». Els noms personals, així mateix, tendeixen a dir-los en castellà, sobretot quan el nom català i el castellà s’assemblen força i el català acaba en consonant (per exemple, Ricard o Albert). Podem considerar que això és així per l’adaptació a la norma fonolò- gica del japonès, que exigeix una síl·laba oberta, però si els pronuncien d’acord amb aquesta norma, Ricard i Albert haurien de ser [ika:r] o [abe:], ja que les últi- mes consonants no se senten gaire. Considerant això, no podem afirmar que sigui l’adaptació fonològica, sinó que hi ha la possibilitat que adoptin els noms castellans que sonen més propers al japonès. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 255 08/11/16 12:25 256 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda Contràriament al castellà, els mots d’origen català només apareixen molt ocasio- nalment en els discursos dels nostres informants, i n’hem recollit força menys exem- ples. Hi hem observat uns xenismes limitats a determinats mots, sobretot relacionats amb elements distintius de la cultura catalana.10 Aquest fenomen sol ocórrer quan els mots originals designen una realitat només coneguda per a una certa cultura. S’obser- va l’ús del català sobretot en els topònims, els noms de persones i els esdeveniments culturals (taula 2), i molt ocasionalment s’observa també la citació en català (taula 3). Taula 2 Mots d’origen català observats en els discursos dels nostres informants Topònims, noms propis «Barça» [basa], «Caixa Catalunya» [kaja katal:a], «Gi- rona» [dilo:na], «Hospital Sant Pau» [ospita sa pa], «Joan» [doa], «Jordi» [dodj:], «La Caixa» [la kaja], «Li- ceu» [ise], «Palau de la Música» [pala de la ms-ika], «Piri- neu» [piine], «Sant Joan» [sa doa], «Xavi» [tSabi]. Exemple: YSK: あ、La Caixa じゃなくてね、Caja Cataluñaです わ。[Traducció: «Ah, no és La Caixa, sinó Caja Cataluña.»] Cultura «Boqueria» [bokeia], «botifarra» [btifaa], «calçotada» [ka- sota:da], «calçots» [kasotts], «Castanyada» [kastaa:da], «Festa Major» [festa mado:], «fuet» [e], «panellets» [pa- nadetts], «Sant Jordi» [sa dodi:]. Exemple: SYM: えーとですね非常に今困ってるんです。たとえば Festa Major ね。 [Traducció: «La veritat és que hi tenim un problema força gran. Per exemple, a la Festa Major.»] Altres «Galeta» [galeta], «oient» [oie], «pla docent» [pla dose], «sa- batilles» [sabati:jas], «tauler» [tawle:], «tieta» [ti:eta]. Exemple: EMR: ねえ！Sabatillaどこに置いてきたの? [Traducció: «Ei, on has deixat les sabatilles?»] Quins factors fan que els mots catalans difícilment apareguin en les parles dels ja- ponesos? Ara com ara, podem dir que, a més de la interposició, n’hi ha dos més: un és el factor lingüístic. En català hi ha sons que no hi són, en japonès, i que són difícils de pronunciar per als japonesos. De fet, alguns informants confessen que no s’animen a aprendre català a causa de la dificultat de la pronunciació. En canvi, en el cas del cas- 10. Per a més exemples, vegeu la taula de l’annex 2. Bona part d’aquests exemples s’han obtingut mitjançant les entrevistes, però també s’hi inclouen els que s’han observat en situacions naturals. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 256 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 257 tellà, la seva semblança fonològica al japonès fa més fàcil incorporar els elements lè- xics d’aquesta llengua al japonès, tot i que cal aplicar normes fonològiques del japonès als sons que no hi ha en aquesta llengua. El típic exemple és el de les paraules que contenen les síl·labes amb una estructura de vocal-consonant. Com que la norma fo- nològica de la llengua japonesa requereix una síl·laba oberta (consonant-vocal), cal modificar aquests sons o cal afegir-hi una vocal. Aquesta adaptació fonològica s’ob- serva tant en el castellà com en el català dels nostres informants (taula 4).11 Taula 3 Alternances de codi al català observades en els discursos dels nostres informants Citació «Bon cap de setmana» [bo kapp de semana], «Que vagi bé» [ke badi be]. Exemple: DCL: Catalán は知らないけど、挨拶覚えたらやっぱり現地の人喜びます からね。«Bon cap de setmana» とか、«Que vagi bé» とか。 [Traducció: «De catalán, no en sé, però sí que n’aprenc les salutacions, a la gent d’aquí li fa il·lusió. “Bon cap de setmana”, “Que vagi bé”, etc.»] Taula 4 Adaptació fonològica dels mots d’origen català a la llengua japonesa Els mots que acaben amb -ll Es pronuncien [-]. Exemples: «Güell» [ge], «Sabadell» [sabade]. Els mots que acaben amb -(vocal) + t Es pronuncien amb doble t afegint [o] al final del mot. Exemples: «Clot» [klotto] «Hospitalet» [ospitaletto], «Sant Cu- gat» [sa kgatto]. Els mots que acaben amb -er Es pronuncien afegint [] al final del mot. Exemples: «Granollers» [glanoje:], «Muntaner» [mtane:]. La vocal neutra «e» Es pronuncia [e]. Exemples: «De» [de], «les Corts» [les kots], «Terrassa» [telasa]. La vocal neutra «o» Es pronuncia [o]. Exemple: «Joan» [doa]. 11. Voldria fer constar el meu agraïment a la doctora Maria Rosa Lloret per la supervisió de les trans- cripcions fonètiques. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 257 08/11/16 12:25 258 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda Un altre factor és l’extralingüístic (psicològic). L’ús del català no és gaire habitual dins la població japonesa i el respecte envers l’homogeneïtat en el comportament fa que els informants s’abstinguin d’utilitzar el català per no ser percebuts com a «di- ferents». D’altra banda, l’ús de mots castellans per part d’usuaris habituals del català suggereix que suposen que els japonesos residents a Catalunya comparteixen el conei- xement del castellà. El castellà és la llengua que sol ser triada per a aprendre pels japo- nesos (Fukuda, 2009) i, de fet, tots els informants d’aquesta recerca l’han après d’algu- na manera. A més a més, hi ha una certa tendència entre els japonesos a mostrar una actitud negativa a l’hora de pronunciar una llengua com els parlants nadius. En els fòrums virtuals sovint trobem discussions sobre aquest tema: en una columna en què es parla de les empreses japoneses12 s’indica que els kikokushijo, que són els infants que han nascut i/o que han viscut a l’estranger i han tornat al Japó, es veuen obligats a aprendre expressament «l’anglès a la japonesa», perquè si pronuncien com els nadius hi ha mol- tes possibilitats que siguin aïllats dins de la classe. En un fòrum creat per japonesos residents a França13 també es discuteix acalorada- ment sobre el tema de la inserció de les paraules franceses en els discursos en japonès. Un participant critica els japonesos residents a França que empren paraules franceses tot i tenir les equivalents en japonès. Les opinions divergeixen, però s’observen certes actituds negatives envers la pronunciació que «es percep» com a nadiua. En un altre fòrum de japonesos residents al Canadà14 també es critica la inserció de paraules an- gleses en els discursos en japonès. Una participant confessa que els japonesos al Japó la van «admirar» irònicament perquè emprava mots anglesos tot i que tinguessin equivalents en japonès. Així, «sonar com si fos un parlant nadiu amb manlleus en japonès» no es percep de manera gaire favorable entre els japonesos. En el cas del castellà, gràcies a la semblan- ça fonològica amb el japonès, com ara les vocals, l’ús pot quedar «dissimulat», ja que sembla que pronunciïn els mots castellans «a la japonesa».15 En canvi, en català hi ha molts sons que no hi són en japonès i són difícils de pronunciar, com ara les vocals neutres, cosa que en dificulta la incorporació en les parles dels japonesos. Tot això explica per què no hem adoptat la distinció entre les alternances de codi i els manlleus. Tal com indica Grosjean (1982), encara que un mot se senti «fonològica- ment» com la llengua primera del parlant —i, per tant, es consideri manlleu—, és possible que el parlant mateix cregui que alterna en la llengua segona. En el nostre cas, així mateix, és possible que alguns informants pronunciïn expressament d’acord amb 12. Shinya Okamonoto, «Nihon no kaisha ikaganamonoka!» (en línia), , en japonès. 13. OVNI: Pari no nihongo shinbun (en línia) . Appel, R.; Muysken, P. (1987). Language contact and bilingualism. Londres: Edward Arnold. [Traducció al castellà: Bilingüismo y contacto de lenguas. Barcelona: Ariel, 1996] Aracil, Ll. V. (1983). Dir la realitat. Barcelona: Països Catalans. Bley-Vroman, R. (1990). «The logical problem of foreign language learning». Linguistic Analy- sis, vol. 20, p. 3-49. Boeschoten, H. (1998). «Codeswitching, codemixing, and code alternation: what a differ­ ence». A: Jacobson, R. (ed.). Codeswitching worldwide. Berlín: Mouton de Gruyter, p. 15-24. Boix i Fuster, E.; Vila i Moreno, F. X. (ed.) (1998). Sociolingüística catalana. Barcelona: Ariel. Boztepe, E. (2003). «Issues in code-switching: competing theories and models» [en línia]. Working Papers in TESOL & Applied Linguistics, vol. 3, núm. 2. . Fukuda, M. (2009). Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: Comunitat, llengües i ideol­ ogies. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. — (2013) «Tagengo shakai ni okeru nihonjin no gengo shiyô: Supein Katarûnya jichishû no kêsu». The Japanese Journal of Language in Society, vol. 15, núm. 2, p. 15-32. Grosjean, F. (1982). Life with two languages: An introduction to bilingualism. Cambridge: Har- vard University Press. Haugen, E. (1969). The Norwegian language in America: A study in bilingual behavior. 2a ed. Bloomington: Indiana University Press. [1a ed., 1953] Johnstone, B. (2000). Qualitative methods in sociolinguistics. Nova York; Oxford: Oxford Uni- versity Press. Kerswill, P. (2006). «Migration and language». A: Mattheier, K.; Amon, U.; Trudgill, P. (ed.). Sociolinguistic: An international handbook of the science of language and society = Soziolin- guistik: Ein internationales Handbuch zur Wissenschaft von Sprache und Gesellschaft. 2a ed. Vol. 3 Berlín: De Gruyter. Li, Wei (1994). Three generations, two languages, one family: Language choice and language shift in a Chinese community in Britain. Clevedon; Filadèlfia; Adelaide: Multilingual Matters. Myers-Scotton, C. (2002). Contact linguistics: Bilingual encounters and grammatical outcomes. Oxford: Oxford University Press. — (2006). Multiple voices: An introduction to bilingualism. Malden, MA: Blackwell. Nakajima, K. (2008). Bairingaru kyôiku no hôhô: Jûni-sai made ni oya to kyôshi ga dekiru koto. 4a ed. Tòquio: Alc. [1a ed., 1998] Poplack, S. (1990). «Prescription, intuition et usage: le subjonctif français et la variabilité inhérente». Langage et Société, núm. 54, p. 5-33. Poplack, S.; Sankoff, D.; Miller, C. (1988). «The social correlates and linguistic processes of lexical borrowing and assimilation». Linguistics, vol. 26, núm. 1, p. 47-104. Romaine, S. (1995). Bilingualism. 2a ed. Oxford: Blackwell. [1a ed., 1989] 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 263 08/11/16 12:25 264 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda Turell, M. T. (1995). «L’alternança de llengües i el préstec en una comunitat interètnica». A: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, p. 259-293. — (1997). «Bilingual speech modes in linguistic minority groups: the interplay between internal and external factors». A: Díaz, L.; Pérez, C. (ed.). Views on the acquisition and use of a second language: Proceedings: Eurosla 7. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, p. 237-252. — (2001). «Spain’s multilingual make-up: beyond, within and across Babel». A: Turell, M. T. (ed.). (2001). Multilingualism in Spain. Clevedon: Multilingual Matters, p. 1-57. — (2007). «La composición plurilingüe de España: más allá de Babel» A: Turell, M. T. (ed.). El plurilingüismo en España. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Uni- versitat Pompeu Fabra, p. 15-77. Turell, M. T. (ed.) (2001). Multilingualism in Spain. Clevedon: Multilingual Matters. — (2007). El plurilingüismo en España. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplica- da. Universitat Pompeu Fabra. Weinreich, U. (1953). Languages in contact: Findings and problems. La Haia: París: Mouton. [Traducció al català: Llengües en contacte. Alzira: Bromera, 1996] 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 264 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 265 Annex 1 Perfil dels informants Abreviació Edat 21 Sexe Llengua habitual Temps d’estada 22 MNN 40 D J 2m MTK ? D — 2ai3m RYN ? D — 1a CMK 41 D J 2ai9m FMA 39 D J 8m IZO 39 D J 1ai2m YKS (MX) 40 D E 12 a i 3 m HMZ 46 D J 3a ISB ? D J 5ai9m HAB ? H — 2a DCL 40 H J 2ai1m MMK ? H — 2ai2m YSK 48 H J 4ai5m MHM (MX) 40 D C 13 a i 9 m KMT (MX) 44 D — 16 a HKM (MX) ? D E ? SYM ? H — 3m EMR (MX) 42 D C 18 a YAR (MX) 38 D J 11 a i 9 m SHK (MX) 38 H E 16 a YKM (MX) 50 D E 28 a NMB (MX) 40 D C 11 a TKY 42 H E 2ai3m RKT (MX) 39 D E 15 a i 2 m IZS 29 D J 2m AKI 50 D E 12 a i 8 m RYK 37 H J 5a YKT 28 D C 28 a KHI 21 H E 8m 21. Quan es va dur a terme l’entrevista. 22. Quan es va dur a terme l’entrevista. 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 265 08/11/16 12:25 266 TSC, 26 (2016) Makiko Fukuda Abreviació Edat 21 Sexe Llengua habitual Temps d’estada 22 EKK 21 D E 8m MOB 21 D E 8m MZK 21 D E 8m COZ 22 D — 8m EMO ? D — 8m SGS ? D E 32 a MSI ? D E 30 a MIT 3 H J 3a KMN 3 H J 1a RKG 3 D J 8m AST 36 D E 10 a Llegenda: MX: matrimoni mixt; H: home; D: dona; J: japonès; E: castellà; C: català; m: mes; a: any; ?: edat desconeguda; —: llengua habitual desco­ neguda. Annex 2 Altres exemples de mots d’origen català en els discursos dels nostres informants Citació «Bona tarda», «Castigats», «coixí», «Estava tancada», «formatge», «Merci», «Tancat». Exemple: SHK: Castigats! とかいって。 [Traducció: «Dient: “Castigats!”»] Noms de llengües «Aranès», «eivissenc». Exemple: YMK: だから aranès 話してた…。 [Traducció: «Per tant, parlaven aranès…»] Escola bressol «Cotxet», «pitet», «xumet». Exemple: AST: Cotxet 持ってく？ [Traducció: «Portem cotxet?»] 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 266 08/11/16 12:25 Apunts sobre fenòmens de contacte de llengües TSC, 26 (2016) 267 Annex 3 Exemples de mots d’origen castellà en els discursos dels nostres informants Topònims, «Castilla», «Corte» (= El Corte Inglés), «escuela francesa», «Escuela Oficial de noms propis Idio­mas», «Liceo Francés», «paseo de Gracia», «paseo de San Juan», «plaza Real», «San Sebastián», «Telecinco». Exemple: SHK: ちょうど paseo de San Juan をずーっと下がってって… [Traducció: «Baixant tot recte pel paseo de San Juan…»] Citació «Agua», «Bien», «Buenos días», «caja», «carnaval», «completo», «Gracias», «Fumar puede matar», «hielo», «¡Hola!», «Jugar juntos», «Mira, mira», «nombre», «paji- lla», «perro», «Por favor», «pregunta», «¿Qué es esto?», «¿Qué hace?», «¿Qué tal?», «Rey de Mambo», «Uno, dos, tres», «vale», «Vamos». Exemple: DCL: Fumar puede matar ですね。 [Traducció: «Diu: “Fumar puede matar”»] Cultura, societat «Normalización lingüística», «Padrino», «paella», «Reyes», «Seguridad Social», «Semana Santa», «siesta», «sopa de letras». Exemple: SHK: Kさんっていうのは、padrinoで、一応。 [Traducció: «El senyor K és el seu padrino.»] Noms de «Castellano», «catalán», «coreano», «chino», «japonés», «japonesa», «mallorquín». llengües Exemple: FAM: それは castellano か catalán かっていう今は聞き分けるのを、なんか 訓練中ぐらいのレベルです。 [Traducció: «Encara estic al nivell de practicar a distingir quin és castellano i quin és catalán.»] Altres «Academia», «antigua», «ático», «avisos», «Ayuntamiento», «calle», «carne», «compañera», «compartir», «conservatorio», «doctorado», «ejercicio», «entrada», «facultad», «fiesta», «fontanero», «fuente», «guardería», «guía», «guía de estudian- te», «hincha», «intensivo de Oficial» (= Escola Oficial), «intercambio», «lampista», «lingüística general», «logopeda», «manifestación», «mercado», «metro», «nece- sidad», «nivel», «pescado», «piso», «portero», «postre», «psicólogo», «puente», «ronda», «salón-comedor», «simpático», «socio», «suegro», «tacos», «traducción», «vía», «vicepresidente», «vieja», «voluntaria». Exemple: YAR: Logopedaってここの、ここのマンションの５階に、ここは ático なん です。 [Traducció: «El logopeda viu al cinquè… nosaltres estem a l’àtic i ell està a sota.»] 02 Seccio Miscellania TSC26.indd 267 08/11/16 12:25