RESSENYES Soledad Bengoechea, perquè la seva economia hauria estat Centrats en els anys republicans a República i Indústria a Sabadell. Orga- protegida del contagi extern a causa Catalunya, cal recordar que el nou es- nització patronal i conflictivitat social dels elevats nivells de proteccionisme cenari polític de 1931 suposà un canvi 265 (1931-1936), comercial i pel fet de no formar part profund de les regles de joc, atès que Barcelona: Publicacions de l’Abadia de del patró monetari internacional del qüestionà la correlació de forces po- Montserrat, 2015, 203 p. patró canvi or. Malgrat això, recents lítiques i replantejà les relaciones del contribucions (Comín1, 2013, p. 133-164) poder polític amb les elits econòmi- Qualsevol estudi del període de la Se- apunten que cal separar l’efecte directe ques i les forces socials i laborals. És en gona República ens porta a uns anys de la crisi internacional d’altres factors aquest escenari on se situa l’estudi de convulsos de la història contemporània interns, propis de la conjuntura hispa- Soledad Bengoechea República i Indús- que signifiquen un canvi cap a un règim na. D’una banda, Comín indica que la tria a Sabadell. Organització patronal i polític democràtic a Espanya, obren pas repercussió de la crisi internacional a conflictivitat social (1931-1936). L’autora a la recuperació de la Generalitat de Espanya va ser curta i moderada, i que és experta en l’organització patronal Catalunya i desemboquen en la Guerra seguí les pautes dels països del seu en- industrial a Catalunya durant el primer Civil. Alhora, la dècada dels anys trenta torn amb les particularitats pròpies de terç del segle xx, amb una àmplia i sòli- arrenca impregnada pel cicle econòmic països endarrerits amb democràcies da bibliografia sobre el tema. En aques- depressiu internacional caracteritzat recents. D’aquesta manera, les conse- ta ocasió, l’estudi de cas no forma part per la desintegració de les relacions qüències de la crisi internacional a Es- de les primeres etapes de recerca d’un econòmiques internacionals. Bona part panya havien de ser més present en les historiador, sinó que, al contrari, el cas dels països afectats per la gran depres- activitats econòmiques més exporta- de Sabadell permet aprofundir hipòte- sió intentaran trobar la seva pròpia re- dores, mentre que el mercat de treball sis de treball contrastades i copsar-ne cepta a la sortida de la crisi, en un anys visqué més pressió davant del retorn el que és comú o singular de l’exemple, marcats per una profunda incertesa. dels emigrants espanyols 1931-1933, la la qual cosa evidencia una vegada més L’efecte de la depressió dels anys qual cosa afectaria els nivells d’atur, la importància del treball d’arxiu i de trenta en l’economia espanyola ha es- que l’any 1933 eren d’un 12,8% al con- l’estudi de cas per avançar en la recerca tat un tema controvertit i avui està junt d’Espanya. D’altra banda, segons fonamentada. en revisió. Com a crisi internacional, Comín, cal tenir presents els factors El text s’estructura en tres parts la seva repercussió arribà a través del interns que sorgiren pels desequilibris ben diferenciades: els actors, els esdeve- comerç i dels fluxos internacionals de econòmics i la inestabilitat política i niments de confrontació i les polítiques. capital, per contagi de les crisis ban- social d’Espanya, que comportaren un La primera part s’ocupa de les organit- càries i pel retorn dels emigrants al seu deteriorament de les expectatives em- zacions patronals a Sabadell durant lloc d’origen. Fins fa pocs anys s’entenia presarials i una reducció de la inversió la Segona República, i ho fa explicant que l’impacte de la depressió havia privada, que va afectar determinats l’actitud inicial defensiva de la patronal estat menor i més tardà a Espanya sectors econòmics. i la seva evolució posterior, detallant les ARRAONA P. 2 5 8 - 2 8 5 NÚM. 36 / 2016 Ressenyes organitzacions que formen part de la de Bengoechea constata que les condi- nant fins al catalanisme conservador, patronal sabadellenca i exposant com cions laborals de cada indústria o activi- defensat pel Centre Català i la Lliga 266 aquestes organitzacions es relacionen tat (la regulació laboral, el nivell d’atur, Regionalista. Acostumats a ser propers amb altres associacions patronals a el nivell d’estabilitat laboral, el tipus i la al poder polític local, l’empresariat sa- Sabadell, a Catalunya i a Espanya. En dinàmica institucional de la representa- badellenc es va veure desplaçat per aquest escenari, l’autora detalla una ció laboral i patronal ) en condicionen l’ascensió de nous sectors socials, com relació ambigua de la patronal amb les les respostes, com posen en relleu els els assalariats, petits comerciants i arte- institucions catalanes recuperades. casos del tèxtil, el metall i la construc- sans, durant la Segona República. La segona part del llibre s’analitza ció. El contrast és interessant: el treball Les organitzacions empresa- la relació de la patronal sabadellenca a la construcció, més castigat per la cri- rials s’ocupaven d’un ventall ampli amb els conflictes que es desenvolu- si econòmica pel que fa a l’atur, en un d’activitats, a les quals corresponien les pen durant aquestes anys. Però per clima de relacions laborals personals institucions específiques i diferenciades fer-ho va més enllà i ens explica com és molt tenses, presenta brots de violèn- amb què es vehiculava la funció patro- l’organització sindical i com evoluciona cia; el sector del metall, al qual la llei del nal. La creació d’institucions patronals durant el període, a fi de copsar més bé Bienni Progressista empara amb una específiques i coordinades, com la Fede- l’articulació dels diferents conflictes. legislació laboral benigna ( jornada de ració Textil, esdevingué un mecanisme Per establir aquesta qüestió, l’autora 44 hores), amb relacions laborals molt clar per encarar el clima d’elevat sindi- diferencia els sectors econòmics impli- més estructurades, la conflictivitat la- calisme dels anys inicials de la Segona cats més representatius en funció de les boral és baixa. Com diu l’autora, “unes República, en què el nivell de sindica- característiques de la relació laboral: la relacions laborals diferents portaven ció era proper al 70% dels treballadors indústria tèxtil, la indústria del metall i implícita una conflictivitat laboral tam- sabadellencs. La Federació Textil, que la construcció. La tria dels diversos sec- bé diferent” (p. 185). sorgí a l’entorn del Gremi de Fabricants, tors és lògica: el tèxtil és ineludible, ja La darrera part del llibre aborda la operà de manera coordinada amb les que és la marca d’entitat econòmica política de la patronal, que es caracte- principals institucions catalanes fins de la ciutat, i la construcció i el metall ritza per una clara defensa de l’ordre que finalment, l’any 1932, es constituí representen dos pols oposats de la con- públic i la defensa social. Finalment, una patronal catalana unitària: la Junta flictivitat social a Sabadell: la radicalit- l’autora fa explícites les conclusions de d’Enllaç de les Societats Econòmiques zació de la construcció es contraposa l’assaig. de Catalunya. Les vies d’influència de la amb l’oasi laboral del metall. El tèxtil va Del llibre es desprèn la creixent patronal catalana a les institucions po- protagonitzar un llarg conflicte de mig polarització política de la ciutat de Sa- lítiques requeria una veu potent que les any (entre el 24 d’agost de 1933 i l’1 de badell i les formes que pren aquesta representés. Les relacions de la patronal març de 1934), l’anomenada “vaga de polarització. L’empresariat sabadellenc, catalana amb el recuperat govern de la set hores”, que forçà els patrons a acor- proper als partits dinàstics fins a la pri- Generalitat, el 1932, estigueren a l’inici dar unes noves bases de treball. L’estudi mera dècada del segle xx, va evolucio- tenyides de malfiances; per exemple, la RESSENYES patronal fou contrària al traspàs de la L’atur era una temàtica específica vible, però la realitat s’allunyava de les qüestió dels conflictes socials des del objecte de preocupació pública, com expectatives empresarials i la portava govern central a la Generalitat repu- evidencia el fet que a abril de 1933 la a un enrocament.” (p. 182). Això succeí 267 blicana, a la qual atribuïen una actitud Generalitat creés l’Institut Contra l’Atur clarament des de l’octubre de 1934. més tolerant envers la classe treballa- Forçós. Durant els mesos següents, la si- Els Fets d’Octubre de 1934 van su- dora de la que estaven acostumats. tuació no millorà, ans al contrari, l’atur posar un enfrontament entre els sin- L’atur fou un problema social que tendí a augmentar entre el desembre dicats i la patronal que tingué una es trobà en el rerefons d’alguns conflic- de 1934 i el juny de 1936, i era més greu violència excepcional a Sabadell. Quan tes, i fins i tot condicionà les relacions l’atur parcial que el total. Pel que fa a les el 4 d’octubre el govern d’Alejandro laborals entre obrers i patrons de Sa- causes de la crisi dels anys 1933-36, difí- Lerroux va confirmar que establiria un badell durant la Segona República. El cilment es poden explicar per la depres- nou govern amb la Confederación Es- tema de l’atur no només és al darrere sió internacional dels anys trenta, com pañola de Derechas Autónomas (CEDA), de la major crispació dels rams més esmenta l’autora, si més no de manera la reacció no es féu esperar. Els partits afectats per la manca de feina, sinó directa. Més aviat, l’atur registrat des de d’esquerra de Sabadell van entendre també de l’establiment de mecanismes 1933 sembla respondre a la caiguda de que l’entrada de la CEDA al govern per mitigar-ne els efectes, com la lluita la inversió empresarial davant la inesta- central era un desafiament, era com obrera pel repartiment del treball i el bilitat i incertesa que generava el clima un assalt dels feixistes a la República. control sobre la borsa de treball. El re- de crispació política existent. No obs- L’endemà mateix, el dia 5 d’octubre es partiment del treball (o les jornades re- tant això, el tema de l’atur republicà en proclamà la vaga general, la qual cosa duïdes de treball) com a mecanisme per reformulació encara requereix un estu- suposà que els sindicalistes van passar distribuir l’impacte negatiu de la man- di més aprofundit i comparatiu, elabo- a controlar la ciutat i l’Ajuntament; és a ca de feina va ser un element destacat rat amb dades solvents, per fi d’escatir dir, els revoltats van prendre el poder i durant l’Europa d’entreguerres. D’altra la casuística de la situació laboral i van provocar un enfrontament sindicat- banda, els intents dels treballadors per econòmica. patronal excepcional. El dia 7 d’octubre controlar la borsa de treball, a fi d’evitar Encara que durant el bienni pro- es proclamà l’estat de guerra i Sabadell les llistes negres de treballadors, topa- gressista no hi va haver violència gene- quedà militaritzada durant dos dies. Per ren amb la ferma voluntat dels patrons ralitzada a Sabadell, a excepció d’alguns a la patronal, la crítica situació no es de retenir el dret a la lliure contracta- episodis en el ram de la construcció, del va viure com un conflicte laboral més, ció i a la classificació del personal de novembre de 1933 a l’octubre de 1934. sinó com una autèntica revolta i un de- l’empresa. A aquestes reclamacions El cas de la construcció mostra com “El safiament a l’ordre social establert, la conjunturals, se n’hi afegiren d’altres de comportament empresarial va incidir qual cosa generà una sensació de por més reiterades i persistents des de feia en la configuració de les relacions la- i indefensió de les classes benestants, dècades, com ara l’augment dels salaris borals i també a la inversa. La seva con- que posteriorment van intentar contra- i l’escurçament de la jornada laboral. ducta era modificable, no era inamo- restar amb més ordre públic i seguretat.