VÍCTIMES DE L'EXILI Le Guerra Civil espanyola va deixar el país sense la majoria dels periodistes Iíxt Josep M. Figueres El consell directiu del programa L'Hora Catalana, portaveu dels exiliats catalans, en ocasió del sisè aniversari de l'emissió radiofònica que va començar a Veneçuela el 1953 i que, posteriorment, també es va emetre, amb el mateix nom, en altres països. ♦ Reportatge ♦ La Guerra Civil va ser un autèntic drama per a la professió catalana ja que, per una banda, va implicar la desaparició de nombrosos mitjans però, d'altra banda, perquè va provocar l'exili de molts professionals. Algunes fonts van arribar a calcular que vuit de cada deu periodistes catalans es va haver d'exiliar. Molts ja no van poder tornar. Un tall en sec en una professió que, als anys trenta, havia viscut una època d'or amb nombroses capçaleres de gran qualitat. El 1936, el teixit periodístic català era un dinàmica i reeixida que ocupava un gran Unes dotzenes de periodistes fugiren, dins model d'èxit. Catalunya disposava d'una nombre de persones. Prova d'això és que el conjunt de gairebé set mil persones. trentena de diaris en català, una quaran¬ l'Agrupació Professional de Periodistes, No es pot dir el mateix, en canvi, de la tena en espanyol i un ampli ventall de vinculada a la ugt, tenia quasi cinc-cents zona rebel, on cap vaixell va sortir. Així, revistes amb incidència arreu del territori periodistes inscrits. Ara bé, tot aquest van marxar periodistes com Carles Sol¬ que abastaven pràcticament tots els camps panorama tan ric i divers va desaparèixer devila,Valentí Castanys, Octavi Saltor... i temàtics. A més, la premsa barcelonina quan la República i la Generalitat van directors com Joaquim Pellicena (La Veu era comparable a la de qualsevol capital perdre la guerra. de Catalunya) o Agustí Calvet, Gaziel (La europea, amb revistes reconegudes com Vanguardia).També editors i gerents com D'Ací i d'Allà, Mirador, Papitu o En Patufet. el comte de Godó o Ramon d'Abadal. D'altra banda, a les capitals de comarca TRES EXILIS S'escapaven com podien, fins i tot quatre s'editava premsa especialitzada, setmanaris, La guerra, i sobretot la derrota republi¬ de La Veu van marxar en grup com expli¬ diaris i, en conjunt, hi havia una produc¬ cana, va suposar l'exili d'una part molt caria Albert Manent. Efectivament, Joan ció de bona qualitat adreçada a un públic important de la professió periodística. Costa i Deu,Joan B. Solervicens,«Carles interessat. En aquest marc s'hi havien En realitat, es van donar tres exilis, tot i Sentís i Modest Sabaté, es van escapar en d'incloure, també, emissores de ràdio, que s'acostuma només a parlar del darrer un cotxe de la Generalitat que els va reco¬ a més d'un bon nombre de fotògrafs i d'aquests. llir per després, els tres primers, dedicar-se dibuixants. a atacar la República. El primer exili va donar-se el mateix També, la premsa periòdica no diària juliol i agost del 1936 arran del cop d'estat Els periodistes exiliats es decantaren en abastava molt més que l'àmbit especi¬ militar contra la legalitat republicana. En funció de la seva ideologia.Així,Joan alitzat i erudit-literari, religiós, etc.-ja aquesta primera fugida, hi havia la major Estelrich es va posar al servei de Cambó part de periodistes i la important oficina de propaganda del pertanyents a publi¬ Servicio de Información de Fronteras del EL PRIMER EXILI ÉS L'ESTIU OEL 1936, QUAN LA cacions catòliques Nordeste de España (sifne), mentre que —El Matí, La Cruz...- Eugeni Xammar o Josep Carner seguiren MAJOR PART DE PERIODISTES DE PUBLICACIONS o conservadores —La fidels a la República. CATÒLIQUES VAN HAVER DE MARXAR Veu de Catalunya, La Vanguardia... Uns ho Els exiliats, doncs, posicionar de la es van que també tenia èxit amb setmanaris van fer en barca a la Costa Brava, altres pel mateixa manera els de dins, els que que d'impacte en el camp de la premsa espor¬ túnel de Portbou, etc., però sovint amb seguien a l'interior, s'havien significat o tiva, política, humorística... Així doncs, la la connivència de la Generalitat, que va s'havien mantingut indiferents, en llen¬ professió periodística era una organització vetllar per la seva seguretat. guatge de l'època. Si bé els que van haver Capçalera 55 ♦ Reportatge • A ELS QUE VAN MARXAR Nom Publicació representativa • País Nom Publicació representativa • País Diego Abad de Santillán Tierra y Libertad d. França i Argentina Domènec Guansé Revista de Catalunya c. França i Xile Màrius Aguilar La Nocbe d. França Ernest Guasp L'Esquella de la Torratxa c. França i Mèxic Felipe Alaiz Solidaridad Obrera d. França Roma Jori i Llobet La Lucha d. França Manuel Alcántara La Noche r. Mèxic Josep M. Lladó La Humanitat d. França Pere Pagès, Victor Alba La Batalla d. França i Estats Units Carlos La Humanitat Madrigal [Paco Madrid) c. Argentina Claudi Ametlla Agencia Havas (Fabra) d. França Josep Manyé, Jorge Marín BBC c. Anglaterra Josep Amich "Amichatis" El Día Gráfico d. Xile Enric Manubens El Diluvio c. França Amadeu Aragay La Terra França i Mèxic Pere Mas i Parera Gaseta de r. Vilafranca d. Argentina Francesc Arno La Humanitat França Paulí La d. c. Massip Roca Vanguardia França i Mèxic Jordi Arquer Justícia Social c. França i Mèxic Pere Matalonga La Rambla r. Mèxic Avel·lí Artís, Tísner El Be Negre c. França i Mèxic Jaume Miravitlles Comissariat de Propaganda d. França i Estats Units Josep Artís La Mainada França i Mèxic Josep Miret [Treball] d. França Lluís Aimamí i Baudina La Rambla França i Mèxic Narcís Molist i c. Fàbrega Avany d. França i Mèxic Lluís Vagaria La Vanguardia c. França i Cuba Federica Montseny La Revista Blanca c. França S. M. Balius, Jaime Balius Solidaridad Obrera c. França Rafael Moragues La Publicitat r. França Josep Bartolí L'Esquella de la Torratxa c. Estats Units Anna Murià Diari de Catalunya d. França i Mèxix Vicenç Bernades L'Esport Català d. França-Cuba Josep Navarro i Costabella La Veu de Catalunya r. França i Mèxic Amadeu Bernadó Treball r. França M. del Carme Nicolau La Dona Catalana r. França Artur Bladé i Desumvila L'Ideal de l'Ebre d. França i Mèxic Teresa Pàmies Juliol r. França i Mèxic Francesc Boix Juliol Domènec de Bellmunt c. França La Rambla d. França i Andorra Eduard Borràs El Día Gráfico Cuba i Argentina Ramon Ciència d. c. Peypoch Mèxic Just Cabot Mirador d. França Josep Peirats FAI d. França Agustí Cabruja LAutonomista r. França i Mèxic Marcel·lí Perelló Diari de Barcelona d. França i Mèxic Pere Calders Diari Mercantil c. França i Mèxic Artur Perucho Treball d. França i Mèxic Agustí Calvet, Gaziel La Vanguardia d. França i Bèlgica Ermós Plaja Acràcia d. França i Mèxic Josep M. Capdevila La Paraula Cristiana d. Colòmbia Irene Polo Xile Imatges r. Lluís Capdevila Catalunya Antifeixista d. Andorra i França Josep Pous i Pagès Ràdio Barcelona c. França Eusebi Carbó Más lejos d. França i Mèxic Josep Rebull, David Rey La Batalla a. França Josep Carner La Publicitat Mèxic i Sònia c. Bèlgica Reyes i Mas La Rambla c. Mèxic Joan Casanellas El Fuet d. Argentina i Mèxic Vicenç Riera Llorca L'Opinió c. França i Mèxic Agustí Centelles La Vanguardia c. França Mercè Rodoreda Companya c. França i Suïssa Marí Civera Mañana d. França i Mèxic Meridià Josep Roure Torent d. Mèxic Mercè Comaposada Mujeres Libres França Antoni Rovira i La Nau d. c. Virgili França Manuel Cruells Diari de Barcelona c. França Joan Sales La Nau r. França i Mèxic Andreu Dameson Le Miroir c. França i Argentina Àngel Samblancat El Diluvio d. França i Mèxic Daniel Domingo L'Hora d. França Anton i M. Sbert La Humanitat c. França i Mèxic Odó Duran d'Ocón La Veu de Catalunya c. França i Mèxic Brauli Solsona El Noticiero Universal r. França Josep Escuder Ultima Hora c. Nova York Rafael Tasis Mirador c. França i Mèxic Àngel Estivill La noche r. França i Mèxic Abelard Tona i Nadalmai Lluita r. Mèxic Antoni Fabra i Ribàs El Socialista d. Suïssa i Colòmbia Manuel Valldeperes Meridià d. França i Rep. Dom. Lluís Ferran de Pol Oreig França i Mèxic c. Joaquim Ventalló L'Opinió d. França Joan Ferrer i Farriol Catalunya d. França Emili La Humanitat Vigo c. França Pere Foix Solidaridad Obrera c. França i Mèxic Alfons Vila, Shum L'Esquella de la Torratxa c. França i Rep. Dom. Manuel Fontdevila Heraldo de Madrid d. Argentina Adrià Vilalta El Diluvio c. França i Mèxic Carles Fontserè L'Esquella de la Torratxa c. França i Mèxic Antoni Vilalta L'Opinió c. Bèlgica i Mèxic Vicente Galindó, Fontaura Al Margen d. França Emilia Vilalta El Diluvio c. França i Mèxic Joan Gols Ràdio Barcelona (rev.) c. França i Veneçuela Ahora Eugeni Xammar c. Estats Units Emili Granier Barrera Justícia Social d. França Josep M. Xicota La Publicitat c. Xile *Càrrec_ d.: director; r.: redactor; c.: col·laborador; rc.: redactor en cap; a.: administrador. 56 Capçalera • Reportatge • A dalt, Josep Maria de Sagarra, al 1938 a l'estada a Tahiti on va anar-hi durant el viatge de noces que va fer quan estava a l'exili. Després, aquell mateix any s'instal·laria a París. A la dreta, Nicolau d'Olwer, periodista i polític que es va exiliar a França A dalt, Pere Calders (esquerra) i Ti'sner (dreta) a l'exili en i Mèxic des d'on va col·laborar amb publicacions com una foto que es va prendre entre 1939 i 1940. Revista de Catalunya i El Poble Català. de fugir ho van fer, sovint, de manera sassinat, per part d'aquesta organització EL MÉS MULTITUDINARI inversemblant: Ignasi Agustí en un vaixell anarquista, de Josep M. Planas en va ser un El tercer exili és el més important, tant alemany, Manuel Brunet per les munta¬ avís. Alguns van marxar immediatament, quantitativament pel nombre de persones com Rossend com qualitativament pels noms dels nyes de Núria,Josep M. de Sagarra va anar Liâtes,JoaquimVentalló, fins a la Polinèsia on, pagat per Cambó, Josep M. Lladó o Avel·lí Artís ( Tísner). I afectats. L'abast d'aquest exili és molt con¬ s'hi va estar tranquil, escrivint. és que la fai tenia llistes negres. Alguns, siderable perquè va fugir gent de totes les posteriorment, tornarien i s'allistaren a professions. Es, doncs, un èxode de mag¬ Sagarra havia hagut de fugir pels versos files, com el mateix Tísner. nitud bíblica. Per tant, es fa difícil èscatir satírics que El Be Negre li va publicar quan quants eren els periodistes,ja queals diaris el periodisme no era només informació i En aquest context delicat i violent, la hi escrivienpolítics de manera continuada, opinió sinó també poesia, humor, literatura Generalitat de Catalunya va actuar com un escriptors que eren redactors o actius col- i, per tant, els escriptors s'hi vinculaven laboradors, a més de estretament. fotògrafs, etc. periodistes Df (es esquerres republicanes Tanmateix, si catalanistes, crítics amb la fai, van fugir, De la mateixa manera que es perseguia un con¬ dirigent per seguir una opció política, tam¬ sideréssim els que bé se'l volia castigar per l'acció periodística, com Rossend llates d Joaquim Ventalló vivien estrictament ja que ambdues coses eren indestriables. només de la feina, Així, a Nicolau d'Olwer se'l perseguiria, bon govern que el primer que havia de fer serien pocs. La relació n'oferim que el 1939, per republicà en tant que dirigent era protegir la seguretat dels seus ciutadans (desglossament), tot i no ser exhaustiva i mancar-n'hi molts noms, és la més àmplia d'Acció Catalana, però també pels articles a encara que fossin adversaris del règim polític La Publicitat. republicà.Va facilitar-los la sortida, tot i saber que s'ha pogut elaborar i representa una que molts, com així va ser, després anirien repressió que contradeia totes les lleis Alguns periodistes de les a Sant Sebastià a lluitar, amb l'estilogràfica internacionals i un règim que es procla¬ esquerres repu¬ blicanes catalanistes que o amb el fusell, contra la República. Per mava cínicament cristià i defensor dels s'havien mostrat contraris al pistolerisme de la fai es van tant, va ajudar els seus ciutadans atès que no valors religiosos. Un règim que afusellava adonar de la gravetat de la situació. L'as¬ catòlics com Carrasco i Formiguera podria protegir-los a casa. o Capçalera 57 ♦ Reportatge • A dalt, a casa de Joan Sales a la poblado mexicana de Coyoacan, Sales amb Raimon Galí, Ferran de Pol. la filòloga galesa Esyllt T. Lawrence, preparen la correspondència de Quaderns de l'exili (1943-1947) una de les publicacions més actives de l'exili en aquest país. Foto: Arxiu Serra d'Or. A la imatge de la dreta, Rafael Tasis a Nova York el 1966. Havia tornat el 1948 a Barcelona, on va ser un important enllaç amb el món de l'exili.. innocents amb contravencions jurídiques O sigui rojo-separatistas, cosa que implica vuitanta per cent dels periodistes de Cata¬ absolutes com Carles Rahola. El fran¬ passaport per al camp de concentració un lunya és absent de la terra. [...] Redactors franquista, un altre i directors de diaris com El Matí, catòlic episodi esborrat de la i conservador, comparteixen l'exili amb VA MARXAR MOLTA GENI, JA QUE PRÀCTICAMENT memòria col·lectiva directors i redactors deperiòdics de l'es¬ actual. IOTA LA INTEL·LECTUALITAT, PERIODISTES INCLOSOS, querra social». EREN REPUBLICANS I CATALANISTES Cal dir que els peri¬ Lladó ho va escriure a Catalunya, des odistes dretans que de Buenos Aires, una de les dotzenes de quisme no va tenir el Nuremberg i els seu van marxar el 1936, a l'inici de la guerra, revistes que els exiliats dinamitzaren i, en fills dels assassins heretarenpoder, prestigi, posteriorment tornarien, mentre que els molts assumiren casos o crearen, tal com diners i propietats en bona part aconse¬ altres, els del 1939,ja no van tornar, i si ho explica Robert Surroca en el seu cens guides per l'espoli de les víctimes. Darrere feien, havien de passar control policial, sobre la premsa d'exili o Matilde Eiroa en cada nom de la llista hi ha un drama. seguiment judicial, signar amb inicials l'estudi sobre la producció periodística de o directament no fer-ho o bé treballar en l'exili republicà a la revista Arbor. Van ser tants els periodistes que van haver altres feines. de marxar seria més fàcil veure que potser La història, amb tot, és poc coneguda. El qui es queda, amb un predomini dels indi¬ 2011, quatre universitats espanyoles edita¬ ferents o, en llenguatge de l'època, dels no LA FUGIDA D'UNA PROFESSIÓ ren el volum Diccionario biográfico del exilio significats, difícil quan a Catalunya pràcti¬ Al llibre La literatura catalana a l'exili, español de 1939. S'hi inclouen les semblan¬ cament tota la intel·lectualitat, periodistes Albert Manent cita frase una lapidària ces de 331 periodistes, dels quals gairebé inclosos, eren republicans i catalanistes. de Josep M. Lladó que va escriure: «Un un centenar són catalans. La proporció és 58 Capçalera ♦ Reportatge • A l'esquerra, portada de la biografia de Lázaro Cárdenas, president de Mèxic, escrita per Pere Foix, periodista i biògraf que es va exiliar en aquest país. A la dreta, un exemplar de 1944 de Quaderns de l'exili, revista dels exiliats mexicans. molt alta, però tot i això no hi són tots. del centralisme hispànic antidemocràtic. el programa Guerrillas del Aire, a Xile, A l'estudi no demanaven la col·laboració Uns quants, per contra, tornaren, no els mentre Gols fa L'Hora Catalana. que Joan d'especialistes catalans i tampoc tingueren va agradar el que veieren i van marxar de La majoria, com dèiem, són a França i a encompte quasi mig centenar de noms nou, com Lluís Capdevila. Mèxic i escriuran en premsa, del país i de com Emili l'exili, i treballaran activitats relaciona¬ Vigo, Rafael Tasis, Pere Foix... en des amb la paraula després d'uns primers El que vasucceir a l'exterior és poc EXERCIR LLUNY DE CASA moments en què havien de mantenir-se conegut. Se sap, per exemple, que Màrius Una nova vida s'encetava lluny de casa. La com podien. L'activitat periodística a Aguilar va presidir l'Agrupació Professi¬ immensa majoria van anar a França, passa¬ l'exili és una altra història que palesa onal de Periodistes a l'exili a França. En ren pels camps d'internament del Rosselló l'abast d'un llarg període en el qual les canvi, es desconeixem les activitats que hi i, a poc a poc, en sortiren. Alguns a batallons llibertats van ser negligides amb la mirada van portar a terme. de treball, d'altres s'escaparen o anaren a la llunyana de les democràcies occidentals. resistència i els afortunats, pocs, a Mèxic. I La dificultat d'escriure la història rau en la altres, també pocs, acabaren a Mathaussen Els periodistes que no van anar a'ia zona llunyania dels arxius i en la fragmentació. com Francesc Boix o Josep Miret. de Franco tindrien greus problemes, com ara judicis, depuracions, espolis, dificultats La vida i la produc- per tornar, i serien afectats amb els seus Segons Josep Maria Lladó, un Ut LU ció dels periodistes a béns o amb l'exercici de la professió o l'exili i l'exercici de afusellats o empresonats en el pitjor dels periodistes catalans van haver de la casos. Processos, encara que professió dels pe¬ siguin in ab¬ marxar per culpa de la guerra riodistes republicans sentia, del tenebrós Tribunal Regional de sota el franquisme és Responsabilitats Polítiques. Ç Es coneixen els articles que van publicar divers. Pràcticament, tots escriuran per a Ferran de Pol o Pere Foix a El Nacional, premsa o ràdio.Així,Joan Oliver elabora però no pas els de la majoria de periodistes. Més informació a: Els exilis són diversos. Uns van ser breus, com Manuel Cruells, que tornà el 1940. Figueres, Josep M. (2016), — Indòmits. 10 periodistes en guerra i exili. Barcelona: Base. Altres, com Tísner o Pere Calders, que Manent, Albert. (197(F), — Literatura catalana a l'exili. Barcelona: Curial. tornen vint anys després. Mentre que Diversos autors. (2011), — Diccionario biográfico del exilio español de 1939. Madrid: alguns no ho van fer mai, com Agustí Fondo de Cultura Económica, Cátedra del Exilio. Cabruja. Aquests últims no tornaren com a protesta contra la repressió i la injustícia Capçalera 59