ara DIUMENGE, 2 D’OCTUBRE DEL 2016 27 societat RETRATS DEL NATURAL JORGE DE COMINGES TRIAS ESCRIPTOR I CRÍTIC DE CINEMA (119) PERE TORDERA Cominges i la vida serena gun dels seus llibres. Li agrada es- hibien anar al cine i no va ser fins als nalitat que li corre per les venes i per TONI VALL criure novel·les sobre l’alta societat, Cinèfil catorze anys que va descobrir el pa- l’ànima. També farà durant uns BARCELONA la burgesia acomodada, la gent Té apuntades radís. I llavors ho va saber de segui- anys la crítica de cine a El Periódi- d’upa que es mira el món amb ulle- da, volia ser director de cinema, cap co perquè el gran José Luis Guarner res de veure-hi de lluny. Les seves i puntuades altra pulsió creativa reclamava es- fitxa per La Vanguardia. Tot un tra- n piano de cua, impo- memòries cinematogràfiques són totes les pai amb més vehemència. Va estu- jecte encadenat amb naturalitat, U nent i majestuós, pre- sideix la sala d’estar. No el toca ell, ho feia la seva esposa, la perio- dista Margarita Rivière. M’agrada- ria conèixer la serena nova vida del Jorge, un any i mig després de que- per sucar-hi pa, voldria rellegir-les però no les trobo per enlloc, o sigui que el millor és anar a parlar amb ell una estona. Casa seva és plena de quadres i de llibres, de colors llampants, d’un bar- roc disciplinat i tranquil que desprèn pel·lícules que ha vist a la seva vida Vidu diar dret per allò de tenir una pro- fessió de profit però de seguida va comprendre que no volia ser advo- cat ni treballar en cap despatx. Fa una ganyota mentre pronuncia “despatx”. El viatge de fi de carrera a Grècia –l’endemà de marxar hi va fent cas de l’instint i d’aquelles ca- sualitats que habiten al cel·luloide i a les pàgines de tots els llibres del món. Es deixa portar també per l’aventura d’escriure novel·les i la de dirigir una revista de llibres, atre- viment quixotesc, marató intermi- La solitud no dar-se viudo. No només això, esclar, coneixement i descriu aquella etapa haver el cop d’estat dels coronels– nable de lletres. sempre li he sentit explicar que la de la vida en què quasi tot ja està fet el capfica va suposar una epifania: el cine ha- seva trajectòria ha sigut un encade- i un es pot aturar a contemplar-ho, perquè el via de ser la seva vida. Va voler estu- Atrevir-se amb la pintura nament de casualitats, i quan les ca- a reflexionar, a fer el que li ve de gust. vitalisme diar-ne però no va obtenir plaça i es Té apuntades i puntuades totes les sualitats tenen a veure amb el cine- Parlem sobre l’absència, sobre la per- l’acompanya va fer meritori de producció en pel·lícules que ha vist i recorda que ma i els llibres segur que són menys sona que sempre l’ha acompanyat, a la jubilació pel·lícules. Va treballar amb Antoni l’alegria més gran de la seva vida va casuals, més de veritat. Són aques- amb qui podia dialogar i sentir-se Ribas, Iquino i els Hermanos Cala- ser el dia que de molt petit va desco- tes les seves dues passions, a les confortat. “Ara comença el dol, que trava (!), en westerns i pel·lícules del brir que podia ajuntar lletres i que quals sempre ha dedicat atenció és el més fotut, fins ara tot ha sigut destape, aventures clàssiques, cine- això significava llegir. El juny va ser preferent i devoció sense defallir. soroll”, m’explica. Té sort, dues ami- ma d’autor i divertits despropòsits. a París per veure museus i ara hi vol Va ser meritori i script abans de ser gues viudes –Rosa Montero i Cristi- Va aprendre l’ofici i l’ofici el va colo- tornar perquè hi ha una exposició crític, va habitar a la foscor dels ci- na Fernández Cubas– li han explicat nitzar, tot alhora. I també es va ca- que li interessa moltíssim. Medita nemes per forjar subconscient per- de què tracta aquesta pel·lícula de si- sar, el 1971, i la vida anava creixent atrevir-se amb la pintura perquè durable amb l’abast del Hollywood lencis i mirades. La solitud, però, no i multiplicant-se. Combinava els ro- se’n surt prou bé. Ha acabat fa poc clàssic. Va escriure perquè abans el capfica perquè el vitalisme l’acom- datges amb la crítica de cine a El No- una novel·la però li sembla que se la havia llegit, perquè aprofitava hores panya. Vol gaudir de la jubilació, de la ticiero Universal –on va entrar per- tornarà a llegir perquè falta enlles- mortes a l’empresa de distribució de companyia dels seus dos fills i de les què l’anterior crític s’havia jubilat– tir-la bé. cine on treballava per devorar les nétes com aquell qui diu acabades i a Destino. Les seves nétes es diuen Greta i obres completes de Balzac. Va habi- d’arribar. Va molt al cine perquè és el El 1981 comença l’aventura de Rita però ell les anomena Garbo i tar molts anys a la família de Foto- que sempre ha fet, mira DVDs i lli- Fotogramas, revista eterna, lluita- Hayworth, només faltaria! Ens aco- gramas i va pilotar la nau del Qué bres d’art i de moda, llegeix i escriu. dora i precursora, relatora de mo- miadem perquè ha d’anar a veure el Leer. El cine i els llibres, no falla. Fa Ocupa el temps amb la tenacitat de des, d’arts que neixen i que moren, nou Ben-Hur, li dic que és molt do- molts anys que ens coneixem i que qui té tot el temps del món. notària irreductible de la moderni- lenta i em diu: “Sí, segurament, pe- xerrem a peu dret, en una estrena o Tot cinèfil guarda la pàtria de la tat. El Jorge troba allà un espai d’ex- rò és que m’agraden tant els pè- en una vetllada literària. He llegit al- infància com un tresor. A ell li pro- pressió en harmonia amb la perso- plums dolents!”e