40 DISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 2016 ara arallegim a llegim El repte de fer autoficció Alicia Kopf “Tant de bo la vida tingués narrador Al llibre, aquesta descoberta va en paral·lel a la descoberta personal de la protagonista. El tema m’interessava pels imagi- naris històrics de què acabem de parlar i que em van despertar la 44-45 necessitat de mirar també dins omniscient, l’hi preguntaria tot!” meu. La metàfora del gel em per- met explorar aspectes de la meva vida. L ● Conversa amb a instal·lació artística etapa vital en què hi estava ficada. Ai- Però no és una autobiografia? d’Alicia Kopf Articantàr- xò no vol dir necessàriament que jo No en sentit estricte. Explico mol- Sebastià Perelló sobre tic contenia la següent en el fred m’hi trobi bé. tes coses personals però autoficci- la “literatura malalta” reflexió: “Què ha portat onades, passades pel filtre de la tants homes a voler con- Al fred sempre s’hi associa la metàfora, el relat i la narració. ● Ressenya de l’última querir espais immensos en blanc?” supervivència. La seva recerca pel glaç físic i emo- Sí, la capacitat de resistència a un Una recerca que et porta a mane- novel·la de Vargas Llosa cional continua a la novel·la Germà entorn hostil, l’esforç per viure en res d’explicar i d’entendre la de- de gel (L’Altra Editorial), guanya- un context que requereix obligatò- pendència. dora del premi Documenta. riament estratègies sofisticades per Em sembla una realitat poc expli- 46-47 aconseguir sobreviure. cada. Fins ara només s’han abor- Per què t’interessa tant aquesta GERMÀ dat les capacitats i incapacitats de pregunta? DE GEL Expliques que està documentada una les persones dependents i no l’im- La trobo completament paral·lela a ALICIA KOPF “edat heroica” de les expedicions po- pacte que generen al seu voltant i la recerca de tot artista. Tracta sobre L’ALTRA lars. Un concepte molt interessant. en les persones que estan a prop ● ‘Els ocells’, fantasia el fet d’avançar en un no-res, que és PREMI Sí, és una època històrica tipificada seu. el mateix que fa qualsevol artista, es- DOCUMENTA que comprèn entre el 1900 i el 1920 ornitològica de Víctor criptors inclosos. És una pregunta 240 PÀG. / 18 € aproximadament. Són les expedici- La protagonista del llibre té un García Tur ● Anagrama sobre els orígens de la creació. ons europees a terres glaçades i in- germà autista i tu també. hòspites sempre amb mitjans hu- Sí, és el que m’ha impulsat a voler reuneix ‘El día del Watusi’ ¿Podem dir que de la novel·la es mans, perquè encara no hi havia capbussar-me en aquest món. Pe- desprèn una certa addicció al fred? màquines que ajudessin. És una eta- rò insisteixo que no he volgut fer en un únic volum No n’estic segura. Les estètiques del pa amb un imaginari molt masculí, un retrat totalment fidel a la me- fred m’interessen molt perquè, entre de fascinació i de necessitat de con- va realitat familiar, sinó aproxi- altres coses, inclouen el fred emoci- questa, de posada en pràctica de la mar-me a la realitat dels efectes onal, i el llibre és conseqüència d’una masculinitat de les nacions. que la dependència pot provocar. ara DISSABTE, 2 D’ABRIL DEL 2016 41 arallegim Albert Forns i Alicia Kopf novel·la el porta a observar el publiquen dues novel·les en què present nord-americà. A ‘Germà de l’exploració del jo és central. A la gel’, Kopf parteix dels exploradors primera, ‘Jambalaia’, el bloqueig àrtics i antàrtics per fer autoanàlisi d’un autor per escriure la segona ✒✒✒✒ Jordi Nopca / Toni Vall Al llibre parles de la famosa definició implica una versió fixada i objectiva de l’art com la capacitat de “fer visi- dels fets que explica i això a la vida ble l’invisible” i també et preguntes: real no existeix. Tant de bo la vida “¿Ens llegim a nosaltres mateixos tingués narrador omniscient, l’hi quan llegim els altres?” La creació és preguntaria tot! un tema fonamental en la novel·la. Sens dubte. Durant l’escriptura del Parles de la família com un àmbit llibre m’anava qüestionant sobre la anòmal. pròpia creació del llibre i això hi apa- Sí, és un territori problemàtic per- reix de forma molt decisiva. Alguns què el sentit de justícia no hi té bo- lectors, a més, ja m’han dit que lle- na penetració. Els criteris sobre què gint-lo s’han interrogat a ells matei- és just i què no són molt laxos i arbi- xos sobre moments de la seva vida. traris, depenen de suports i aliances Això és molt bonic. i molt sovint de la voluntat del cap de família. Per això dic que la majo- “Els objectes duren més que els ria de famílies són disfuncionals sentiments”, bonica cita. perquè costa que tot, absolutament Quan una relació afectiva s’acaba tot, sigui a lloc. sobreviuen els objectes que ha dei- xat pel camí. En aquest sentit, duren És interessant quan parles de polir més que els sentiments. i desgastar com a sinònims. Al professional que l’hi vaig pregun- Dius que la tercera persona és una tar em va dir que s’assemblen molt. tanca de seguretat i que el narrador Una joia, un text, un procés personal omniscient és arrogant. La solució es poleixen i es desgasten. Refinar és la primera persona, doncs? comporta sempre l’eliminació de Per a mi és la ideal, amb la qual puc materials i hi ha el risc de passar-se explicar-me a mi mateixa i el que de frenada. En el terme mitjà entre m’interessa. El narrador omnisci- polir i desgastar hi habita l’art. ent és una mica problemàtic perquè Donaria per a uns quants tractats estètics i filosòfics... “QUAN UNA RELACIÓ Hi ha temes i subtemes al llibre que S’ACABA SOBREVIUEN ELS donarien tots per a un llibre per si sols. Podria haver escrit una novel·la OBJECTES QUE HA DEIXAT de quatre-centes pàgines, però lla- CRISTINA CALDERER PEL CAMÍ”, DIU KOPF vors sí que m’hauria pelat de fred!✒