ara DIUMENGE, 26 DE MARÇ DEL 2017 33 societat RETRATS DEL NATURAL MARIA GUIXÀ I PRADELL CIUTADANA CENTENÀRIA (141) FRANCESC MELCION Testimoni d’un segle viscut quan li tocava divertir-se, que ha casa, no hi havia llum i amb prou fei- També ha rebut fortes envestides. TONI VALL rebut l’amor incondicional dels Vivències nes tenien una mica de llet conden- Es va quedar vídua relativament avi- BARCELONA seus i que la fe en Déu sempre li ha Quan va morir sada. La por que van passar encara at i ha patit el dolor de veure morir proporcionat l’escalf i la serenitat la guarda clavada als ossos. Van apa- el seu fill Santi: “El trobo molt a fal- que precisava. Gaudí va sentir rèixer tres militars amb metrallado- tar, això ha de ser per força el pitjor a meva àvia paterna, Ma- Va néixer l’1 d’octubre de 1913. que deien: ra que volien matar el seu marit: “Hi que li pot passar a una persona, la L ria Mundó i Marcet, nas- cuda l’any 1902, era la gran de quinze germans. El primer noi va arribar després de sis noies, es deia Fran- cisco i l’any 1935 es va casar a Montserrat amb la Maria Guixà i Filla d’industrials filadors de Sant Quirze de Besora –“Els primers fila- dors d’Espanya”–, recorda les mà- quines de la fàbrica, els 300 treba- lladors, l’habitació on dormia el bis- be del poble. També els dies en què es banyava al riu d’amagat de la ma- “S’ha mort un pobre home aquí al costat” Llegat havia un tresor a Montserrat i ell ho sabia perquè era nebot de l’abat Marcet”. La segona part de la guer- ra la va passar a Sant Feliu de Codi- nes, hi havia més calma però tam- poc gaire. S’amagaven sota el llit de la Columna Líster –de l’exèrcit re- mort d’un fill”. L’ha ajudat, sens dub- te, la força de la creença religiosa. Va cada dia a missa, a les Herma- nitas de la plaça Tetuan, i resa per tothom, per tota la família, per tots els que no resen. M’ensenya una fo- to amb el cardenal Sistach i una del Maria Guixà Pradell, que avui, talment com un re i com enterraven els ocells al jar- publicà– i sortien a collir patates de seu fill Santi amb Joan Pau II. Tam- miracle, continua en aquest món, dí amb el seu germà. La nina de car- té 5 fills, matinada. A Figueres, del braç del bé una altra que representa cinc ge- irreductible, victoriosa, testimoni tró que li van regalar els seus avis i el 23 nets, seu germà, feien veure que eren nò- neracions: de la rebesàvia al rebes- d’un segle. S’enrecorda de tot, la disgust que va tenir el dia que se la 26 besnets vios per no cridar l’atenció. net. Fa impressió saber que el seu memòria no li falla, posseeix una va descuidar fora i va quedar xopa i tres “Després, a casa, mai vam parlar fill gran, el Francisco, té 80 anys i ja energia insòlita per a una persona per la pluja. Va veure des del seu bal- rebesnets de la guerra ni de política”, m’expli- té besnets. de 103 anys. Quan explica quants có de la plaça Tetuan l’enterrament ca. Ha sigut una persona d’ordre, ha anys té no pot evitar que se li esca- de Francesc Macià, en comitiva per pujat la seva família i ha viscut la vi- 103 anys i no s’ha cansat de viure pi una riallada: “Allà dalt no em vo- Barcelona, que va passar per davant da amb plenitud de burgesia benes- La Maria Guixà és, per mèrits pro- len!” I la seva filla Núria ho preci- de casa seva. El dia que va morir An- tant: “Gràcies a Déu no ens ha fal- pis, una institució. Ha tingut cinc sa encara més: “No la matarà ni la toni Gaudí, molt a prop de casa seva, tat mai de res”. M’ensenya una fo- fills i té 23 nets, 26 besnets i tres re- Guàrdia Civil”. atropellat per un tramvia, a casa se- to de quan tenia 50 anys i sembla besnets. Als 100 anys es va trencar A casa meva, el meu pare i els va va sentir que algú deia: “Aquí al que en tingui 25. “És veritat que fe- el fèmur i, lluny de resignar-se, va seus germans sempre parlaven costat s’ha mort un pobre home”. ia una mica de goig”, reconeix amb continuar ferma, decidida, atenta a amb estimació de “la tieta Maria Ningú sabia qui era. Va veure Al- coqueteria. Recorda els estiuejos al tot. Em faig creus de la qualitat de Guixà”, glossaven sovint la seva vi- fons XIII arribant a l’Estació de Masnou, la nevera de gel, les cara- vida que manté, del cap claríssim i talitat i simpatia. M’agrada retro- França i ningú l’aplaudia ni el victo- melles, la tertúlia i el bar del casi- la figura encara alta i esvelta que bar-la avui a casa seva i que m’ex- rejava –“A Catalunya, no hem sigut no. Un món que ja ha desaparegut. conserva. Llegeix sense ulleres i no pliqui els records d’una vida llarga, mai monàrquics”– i, en canvi, al Sempre li ha agradat mudar-se i ser li costa gens recordar. viscuda intensament, amb algun darrere va aparèixer la Monyos i presumida, sempre amb barret a tot M’explica històries de la meva malaurat cop d’infortuni. No sap tothom li va fer festes. arreu. El dia que la seva filla gran es àvia Maria i em convida a dinar per del cert quin és el secret de la seva Els seus dos fills grans, la Mont- va casar els va donar a les seves du- a un altre dia. La tieta Maria Guixà longevitat, potser que s’ha sabut serrat i el Francisco, van néixer du- es filles petites 25 pessetes perquè està contenta, la seva memòria és cuidar, que la seva salut ha sigut rant la Guerra Civil, amb les bombes anessin amb barret al casament. un tresor. 103 anys en aquest món sempre de ferro, que s’ha divertit passant per sobre els seus caps. A D’això se’n diu tenir les idees clares. i no s’ha cansat de viure.e