S. PÉREZ CRUZ ‘DOMUS’ ‘CERCA DE TU CASA’ A. OZORES A.O. Totalment. Tant la comèdia com el drama poden ar- ribar al fons del cor. El secret és la intel·ligència amb què els utilitzes, la capacitat d’inocular aquest virus preciós que és el bon cinema. A ‘Cerca de tu casa’ cantes! A.O. Tots ho fem. En especial la Sílvia, esclar, quina creació més bonica! A més a més, ens ha cuidat molt als actors que de cantar en sabem molt menys que ella. Ha sigut una experiència fantàstica. Un actor ha de saber fer de tot? A.O. De tot no! Els actors treballem la capacitat per sen- tir allò que estem fent i transmetre-ho amb la màxima emoció possible. Que cantem millor o pitjor no és tan important en aquest cas. Què et va ensenyar la comèdia? A.O. Tot, m’ha acompanyat sempre. Tenia un llegat de sis generacions d’actors al darrere, cosa que per força ha de ser beneficiosa. En el meu cas, em va injectar una ma- nera de fer i d’entendre l’actuació amb molta naturalitat perquè moltes coses ja no calia que me les expliquessin. Les portava incorporades de fàbrica. Vas ser a l’homenatge al teu oncle Mariano als últims premis Goya. A.O. Va ser molt emocionant, un acte de justícia. El cine- ma que ell feia va contribuir decisivament a crear indús- tria, un engranatge imprescindible perquè un altre tipus de pel·lícules fossin també possibles. La marca Ozores té molts fans encara. A.O. Sí, hi ha molts friquis que són fans dels meus tiets. Santiago Segura, per exemple, n’és molt partidari. Aquell tipus de comèdia es va acabar en sec. A.O. Per una qüestió política es va considerar que calia fer un canvi de rumb –molt necessari, d’altra banda– i el meu tiet va ser el cap de turc. ¿Han canviat moltes coses en la manera de fer del cinema espanyol? A.O. Bastantes. Ara tot va molt més de pressa, els diners i els pressupostos imposen exigències molt elevades. Tot EFE se suporta a base d’una tensió i una rapidesa excessives. Juny del 1983. Adriana Ozores jugant amb el seu gos a la seva casa de Madrid Abans hi havia molta més diversió, moltes rialles! A finals dels 90 i principis dels 2000 eres l’actriu de moda. A.O. Vaig treballar molt, és cert. Va ser el moment de El virus preciós l’esclat del cinema de Miguel Albaladejo, que em cridava d’Adriana Ozores sempre, i també d’una generació de directores amb què vaig treballar en diverses pel·lícules: Gracia Querejeta, la sang va encaminar adriana ozores a ser el que és. Ángeles González-Sinde, Patricia Ferreira... Filla del gran José Luis Ozores i neboda dels no menys Per què vas parar tan en sec de fer cine? grans Mariano i Antonio, els gens van ser savis i es va fer A.O. Per un cúmul de circumstàncies, suposo. Perquè actriu. Al principi al costat de la seva família, en films ara hi ha menys diners i es roda menys cinema, perquè dirigits per Mariano i amb Antonio com a company de potser hi ha menys papers interessants d’actrius i tam- repartiment. Títols testimoni d’una època: Los energéti- bé perquè som moltes i molt bones les actrius que estem cos, Los chulos, Brujas mágicas i El hijo del cura. Després, treballant. Hi ha molta competència. amb l’arribada dels anys 90, es va fer un nom com una El teatre i la televisió han sigut de les actrius més prolífiques i respectades del cinema molt bons companys de viatge també. espanyol: Manolito Gafotas, Plenilunio, La vida de nadie, A.O. N’estic molt orgullosa. Quan feia tant cine no podia La suerte dormida, Heroína... va guanyar un Goya de re- fer teatre i en aquesta segona etapa n’he pogut fer, i de partiment per La hora de los valientes el primer cop que molt bo! Aquesta feina és una cursa de fons, i la sort és va ser nominada. En nominacions posteriors, va haver també un component important. Una pot tenir 20 anys, de marxar de la gala amb les mans buides en fins a cinc ser guapíssima i tenir molt de talent i estar amb una mà ocasions. La televisió (Los hombres de Paco, La seño- al davant i l’altra al darrere. És tot així de màgic. ra, La duquesa, Gran Hotel) li ha permès rescabalar-se Què és el millor de la teva feina? de l’ostracisme cinematogràfic. Amb Cerca de tu casa, A.O. Experimentar vides que no són la teva. Ficar-te a la Adriana Ozores d’Eduard Cortés, torna al cine. Hi interpreta la mare de pell d’altres persones. Deixar-los el teu cos i la teva àni- Sílvia Pérez Cruz i també canta per donar alè i volada po- ma i quedar-te despullada. interpreta la mare ètica a aquest relat sobre l’enquistada problemàtica dels I què és el que més ajuda a fer-ho? de Sílvia Pérez Cruz a desnonaments. A.O. Voler-ho. No es pot fer sense compromís, sense llui- la pel·lícula ‘Cerca de tu ¿Fer cinema social és una manera útil d’estar tar amb tu mateix i amb les teves inseguretats. No és fà- casa’. Toni Vall ha parlat i sentir-se a prop de la gent que ho passa malament? cil i té una part de misteri, de motius desconeguts que amb ella de cinema A.O. Els comediants sempre estem a prop de la gent. hi aporten un component màgic innegable. r social, el pas del temps No perquè estiguem tractant ara el drama dels desnona- i el pes dels gens Ozores ments hi estem més a prop que altres vegades. Però en casos així és més explícit... A.O. Sí, és una manera d’ajudar, de proporcionar una in- per Toni Vall formació, un coneixement i una experiència que potser d’una altra manera no arribaria. Això és l’art! Amb la comèdia també es pot arribar molt a l’espectador. [22]