Nº 210. Proemi
Esperit, inspiració i respiració comparteixen la mateixa arrel, tant en llatí com en grec i en hebreu: hi hagué una vegada un parentesc entre el vent, l’alè, i la ment. Aquest parentesc formà la primera representació del que seria una ànima, allò que diferencia els éssers animats dels inanimats: un principi motor. L’esperit és la font de la vida, i alhora és allò que anima la vida a ser quelcom més que només una resistència a la mort. L’esperit és el que dona sentit al moviment de les coses materials. La gran qüestió potser seria saber si aquest principi està dins nostre o fora d’aquest món, i els articles que ens han arribat per a aquest número 210 mostren una meravellosa diversitat de postures. Articles sobre Fina Miralles, Maria-Mercè Marçal i Silvia Gubern mostren què és i com funciona la inspiració. És interessant llegir qualsevol d’aquests articles paral·lelament al d’Oriol Vila-Puig sobre les il·luminacions profanes d’en Jesús Llamas, i preguntar-se: inspiració i il·luminació, són el mateix fenomen? Històricament sabem que l’esperit-llum és una tradició que prové de l’Índia i que ens ha arribat a través de Pèrsia (on els savis es deien «mags»), Babilònia i Judea, fins a recobrir la més antiga visió mediterrània de l’esperit-vent. L’article de Mapi Rivera sobre la pròpia obra és una síntesi perfecta d’aquests dos corrents espirituals mil·lenaris. Tots aquests articles són també profundament personals, com ho són els de Caterina Almirall i del mestre Sealthiel Gilbert-Ndunga, que ens proposen dues experiències espirituals molt diferents, i tanmateix totes dues ens porten a «pensar en totes aquelles preguntes que no som capaços de formular». L’última gran pregunta que plantegen aquests articles seria potser la de saber què hem de pensar d’aquest principi motor que anomenem ànima i no sabem molt bé si és quelcom profà o sagrat, d’aquest món o d’un altre: les contribucions de Javier Bassas, de Pierre Hadot explicat per Antoni Bosch-Veciana, i la ressenya d’Informàtica Celestial, inviten a preguntar-se què era o què serà o què seria, una espiritualitat en un món pre-, o post-, monoteista. — Sébastien Bauer
Articles del número:
