48 DISSABTE, 23 DE FEBRER DEL 2019 ara ara llegim arallegim lona, abans de l’estiu, Thiong’o va voler veure el Parc Güell. Passejant entre les columnes del mercat, i mentre ballava –tot i els seus 80 anys– al ritme combatiu de la cançó Comandante Che Guevara que toca- va un petit combo, preguntava pels polítics empresonats a Catalunya. “No és la mateixa situació –ens de- ia–, però sempre que el poder tan- ca algú per un delicte polític revela una gran feblesa del sistema”. “La colla que està al poder –escriu a la pàgina 47 del llibre– sap que cap for- ça terrenal pot derrotar el poder or- ganitzat d’un poble, i per això li cal educar el poble en la cultura de la por i del silenci, per tal que se sentin febles davant de l’estat poderós”. Una oïda infal·lible per al ritme L’any 1976 la producció de Thi- ong’o, ja nombrosa, va donar un tomb arran de la publicació de Pe- tals of blood, un retrat despietat i clarament marxista del sistema po- lític i econòmic kenià. La novel·la va ser una bomba i va marcar una in- flexió en l’estil i en els objectius li- teraris de Thiong’o, que es perce- ben en aquest text: el llenguatge senzill, precís, directe i poderós –i el to documentat– que ja identificà- vem a les memòries. Thiong’o exhi- PERE VIRGILI beix una oïda infal·lible per al ritme Memòria i lluita i per a la construcció del canemàs del relat. En aquest cas, l’estructu- ra té un doble fil. D’una banda, ex- plica el dia a dia a la presó: la relació des de la presó injusta amb els guardes, no sempre dolen- ta, i amb els altres reclusos. En aquest fil és on es desenvolupa la lluita amb un diable que el vol fer sentir culpable, que vol que dema- Amic meu, tot i tradició escrita. El muntatge de- d’aquestes memòries que ens ocu- ni perdó, que el vol obedient i les onades de pà- nunciava les desigualtats en una pen, la seva novel·la Devil on the mesell, esporuguit, “perquè surtis i nic, no serveix de societat sense llibertat ni oportu- cross (El diablo en la cruz, Debolsi- diguis no ho faré mai més”. En el se- DAVID VIDAL res que t’amaguis nitats per a les classes populars llo, 2016), utilitzant paper higiènic, gon fil narratiu, Thiong’o explica la CASTELL de la lluita. Ngugi malgrat la independència. en un intent de no perdre el seny i història del projecte de teatre soci- wa Thiong’o, L’obra es va representar en un de mantenir endreçats i robustos al a Kamirithu que el va dur a la pre- avui sòlid candi- centre cultural de Kamirithu amb tant l’ànim com la consciència. só, i la història recent de Kènia des- dat al Nobel, s’ho repetia a la cel·la actors que eren sobretot pagesos, Aquesta era la lluita contra el diable prés de la independència del 1963, d’aïllament els mesos que va ser el després de sis mesos “inoblida- del títol. una decepció que “havia traït algu- presoner K6,77, “en un oceà de por bles”, diu Thiong’o, de treball i es- No pot ser més oportuna la tra- na cosa bona i bonica en què haví- i humiliació infinites”. Era el 1977, forç col·lectiu. Milers de persones LLUITAR AMB ducció al català d’aquest volum de em cregut”. “L’empresonament i feia més d’una dècada que era un van anar a veure-la. El 31 de desem- EL DIABLE memòries d’un presoner polític, re- sense judici –escriu a la pàgina 37– escriptor conegut i apreciat a la bre del 1977 Thiong’o va ser detin- NGUGI WA clòs durant mesos sense judici, que no és només una mesura contra Kènia postcolonial. Això no va im- gut sense cap explicació i conduït THIONG’O ens proposa Raig Verd, editorial on uns quants individus, sinó que a pedir que fos empresonat sense fins a la presó de màxima seguretat RAIG VERD trobem també altres volums com més és terror psicològic contra els procés ni judici per haver escrit i de Kamiti, a Nairobi. Allà va decidir TRADUCCIÓ DE Somnis en temps de guerra i A la ca- milions de persones que lluiten. representat l’obra Ngaahika Nde- abandonar del tot l’anglès com a JOSEFINA CABALL sa de l’intèrpret, memòries d’infan- L’objectiu és sotmetre tot el país a enda (Em casaré quan jo vulgui) en llengua de creació i adoptar el kiku- 288 PÀG. / 21,90€ tesa i de joventut, i diversos assajos. un setge psicològic”. Vivim temps kikuiu, una llengua popular sense iu; i allà també va escriure, a més En l’última visita que va fer a Barce- en què seria bo no oblidar-ho.✒ Crònica d’una dona insegura Si La pornogra- xa edat que el seu creador, la Blan- bretot algun enjòlit per posar-se en ca dins un cotxe, allà on la mode- fia de les petites ca degué assolir els vint anys en vena. El toc noir, ací, és un McGuf- rada gosadia masculina de posar-se coses –l’anterior aquesta dècada. La novel·la, així, és fin dels de tota la vida: van aparei- en la pell d’una dona resulta plena- JOAN llibre de Joanjo un retrat generacional i també un xent en diferents barris de València ment versemblant: “D’un cop de GARÍ Garcia de què poc autobiogràfic –cosa que en una maletes amb caps d’animals. Co- maluc la seua verga nerviüda con- em vaig ocupar novel·la no és dir res...– La mare de loms, gats, gossos o ànecs i, en un tra la boca. Les dues mans mante- en aquest diari– la Blanca va morir sent aquesta crescendo obscè, ovelles, vaques, nint-me immobilitzada. Ell igno- remetia el lector als anys 90 (quan molt jove i el pare es va quedar sol cavalls. No revelaré el sentit de tot rant als arraps que li faig a l’esque- tenia lloc a Barcelona el primer i amb ella i el seu germà. Per televi- plegat, òbviament. El lector inte- na. Insensible a les súpliques que únic Simposi Internacional de Li- sió, figura que posaven Heidi (però ressat haurà de llegir-se el llibre. intenten buscar l’espai que ara ocu- teratura Pornogràfica i Obrera, això no era als anys 70, quan jo era HEIDI, LENIN I pa el penis. Jo sanglotant. Morta de SILPO), ara l’autor valencià es petit?). Després, amb el temps, Le- ALTRES AMICS L’enginy de l’autor la por. Congelada pel malson. Sen- torna a ocultar rere un personat- nin va passar a ser un mite més JOANJO GARCIA Joanjo Garcia és un escriptor engi- tint-me porca com mai. De sobte ge que travessa aquesta dècada abellidor i, sobretot, més rupturis- BROMERA nyós. L’enginy, en una novel·la, un glups. Una arcada que em puja. deixant ratlles fetes. ta, que en deien (d’aquí el títol del 184 PÀG. / 19,95 € sempre s’agraeix, sobretot si el cu- Els reflexos ràpids de Cari per reac- La protagonista de Heidi, Lenin llibre). riós passavolant hi acudeix per cionar. Un regalim de vòmit. Glups, i altres amics és la Blanca, una no- Amb tot això, però, no es fa una passar l’estona. Però Garcia també una altra arcada. Ell obrint la por- ieta grassoneta i insegura que als novel·la avui dia. Ara, si no hi ha un és, quan s’hi posa, un escriptor pre- ta”. Un relat que massa dones de- anys 90 es fa comunista per fer-li toc noir, la cosa cau de les mans dels cís i detallista, com quan descriu la uen haver experimentat amb ho- la guitza a son pare. Si té la matei- escassos lectors, que anhelen so- primera escena de sexe de la Blan- mes excessivament impunes.✒