ara DISSABTE, 11 DE MAIG DEL 2019 47 ara arallegim llegim L’estirp dels descreguts El 1908 Robert Hobbes, havia servit per imposar una dissidència de Bartleby i Oblómov. sament positiu, fronterer amb l’au- Walser descrivia obediència cega, un capitalisme alie- A l’inici del llibre, Gros es pregun- toajuda, tot i que el precedent del l’aflicció de Jakob nant, com denunciava Marx. Sospiten ta com és possible que un segle des- molt apreciable Andar, una filosofía DAVID von Gunten per- que, com deia el vers de Benedetti, “to- prés, i havent llegit totes les disto- (Taurus, 2014) ho desmenteix. És VIDAL què a l’Institut do mandato es minucioso y cruel”. pies –Un món feliç, Farenheit 451, amb el pas dels capítols que apreci- Benjamenta no És aleshores quan aflora l’estirp 1984, La taronja mecànica– que evi- em que Gros excel·leix en el gènere s’hi feia res de bo, dels descreguts, dels desobedients, dencien els perills per a la democrà- de l’assaig divulgatiu: és rigorós, cre- només inculcar “paciència i docilitat” dels dissidents, que diuen que ser cia de la sobreobediència, estiguem atiu en el plantejament i àgil i concís als alumnes. Jakob sent “una mena lliure és, en essència, voler ser lliu- igual o pitjor, i no visquem, malgrat en el desenvolupament. Aquests ca- estranya de satisfacció” que prové de re, emancipar-se del desig d’obeir. el creixement de les desigualtats i les pítols ens porten des del judici la seva “traça a obeir”. Com ell, ado- Dels que volen evitar la sobreobedi- violacions impunes dels drets hu- d’Eichmann, condemnat per no des- lescent descregut però dòcil, en ència satisfeta de què parlava Jakob mans, en una revolta constant. És obeir –Peter Ustinov va augurar que aquells anys del naixement d’una se- von Gunten, i que Frédéric Gros, a per això que, d’entrada, traça una DESOBEIR les conseqüències per a Occident se- gona modernitat de la raó tècnica i l’assaig Desobeir, connecta amb les història de l’obediència, entesa so- FRÉDÉRIC GROS rien incalculables, i la va encertar–, productiva, contrària a l’humanisme tesis de La Boétie o Simone Weil: al vint com una autodisculpa –I què hi ANGLE / TAURUS fins a Antígona, la primera que des- antic, els nous subjectes sospiten de tirà no cal prendre-li res, més aviat podria fer, jo? No canviaria res...– o TRADUCCIÓ DE obeeix en la tradició literària greco- l’ordre de les coses, però perceben cal que no li entreguem res. Gros, ai- com una aberració aritmètica, que JOAN FERRARONS llatina, sense oblidar Thoreau i els que ja és molt difícil desobeir-lo. Sos- xí, ens parla de l’estirp dels que gau- resol Simone Weil: “El poble no està 240 PÀG. / 18,90 € seus passejos dissidents. Com es- piten del “malestar de la cultura”, deixen de les frugals transgressions. sotmès malgrat ser la majoria, sinó criuria el seu admirat Herman Mel- com escriu Freud. Sospiten que l’obe- Dels que admiren l’art de la fuga que precisament perquè és la majoria”. ville, la qüestió es resumeix dient diència política al pacte que defensa- executa Houdini o Wakefield, la vi- Desobeir podria tenir l’aparença que, des de fa un segle, cada cop som ven els filòsofs del contracte, com da als boscos de Thoreau, la pura d’un llibre dels anomenats de pen- més els que preferiríem no fer-ho.✒