58 DISSABTE, 11 DE MAIG DEL 2019 ara mèdia Mèdia PERIODISME Damaso Reyes formació és important i com els NEREIDA CARRILLO afecta saber el que passa a la seva BARCELONA comunitat, fem que s’interessin més per les notícies. A les xarxes socials ens la colen. PERIODISTA I DIRECTOR DE COL·LABORACIONS DEL NEWS LITERACY PROJECT Això és un fet i no un fake. Segons Per què parlem de fake news l’Eurobaròmetre del març del 2018, més del 80% de la població Crispació “La desinformació vol crear conflicte en la societat, quan sovint en podríem dir pro- paganda? considera les fake news un proble- perquè el conflicte dificulta l’intercanvi” ‘Fake news’ “Perquè No és una descripció acurada. ma per al seu país i la democràcia. Com terrorisme: anomenem terro- Els joves i els programes d’educa- una societat democràtica funcioni, el nostre coneixement risme a tot. El terme fake news és ció mediàtica, encara minoritaris, del món s’ha de basar en la veritat” un oxímoron: si són notícies no són la gran esperança per capgirar haurien de ser falses i si són false- la situació. Damaso Reyes és pe- dats no són notícia. Una de les ra- riodista multimèdia (ha publicat ons és que, per part dels polítics i al New York Times i el Wall Street Journal, entre d’altres) i director de col·laboracions del News Lite- racy Project, una organització “La gent que crea d’altres fonts, hi ha un desig de deslegitimar els periodistes. Així, els partidaris dels polítics que fan això no es creuran els periodistes i desinformació sense ànim de lucre dels EUA que no qüestionaran aquell polític. Ai- promou l’alfabetització mediàti- xò ha passat sempre, però ara s’es- ca. Més de 17.000 educadors de tà incrementant en tots els sec- 103 països fan servir els seus ma- tors, tant a la dreta com a l’esquer- terials. Aquesta setmana ha estat ra. Part del repte que tenim els pe- sovint s’amaga a Barcelona per reflexionar sobre riodistes és fer entendre a la gent la desinformació al CAC, la UPF i que de vegades les coses que volem la UAB. que siguin reals o creiem que són reals no ho són. Potser això fa mal, Quins resultats obteniu amb el però és sa. Perquè una societat de- programa d’educació mediàtica? Veiem que s’incrementen l’habili- tat dels estudiants per detectar in- formació errònia, el seu compri- mís cívic i el nombre d’estudiants darrere l’humor” mocràtica funcioni, el nostre co- neixement del món s’ha de basar en la veritat. Els mems sovint deslegitimen els que llegeixen notícies i que també polítics i aquests, al seu torn, des- hi ha més alumnes que diuen que legitimen els periodistes. Llavors, corregiran la informació errònia en qui confiem? en públic quan la detectin. I, enca- Per a alguns grups i moviments, la ra que no és un dels nostres objec- idea és que no confiem en ningú tius, el 80% diuen que és més pro- més que en nosaltres, indepen- bable que votin quan es facin dentment de com defineixis el grans. nosaltres. El més interessant de les teories conspiratives és que la A part de la informació falsa, gent que s’hi obsessiona comença creus que els mems, molt popu- a sentir que és part d’un grup i que lars entre els joves, també contri- només en aquell grup són els guar- bueixen a la desinformació. Com? dians de la veritat. És una idea La gent que crea desinformació so- molt intoxicadora i poderosa. So- vint s’amaga darrere l’humor. Ho vint estan equivocats, però se sen- veiem molt amb la sàtira, però ten bé. Els que creen desinforma- també en els mems. Alguns sembla ció per desestabilitzar la democrà- que, de manera humorística, ex- cia volen que només confiem en un pressin la idea que no pots confiar petit grup de gent. Però la societat en algun polític o en la política, que només funciona correctament si no t’has d’implicar en política per- confiem en molta gent que no co- què és inútil. De vegades la inten- neixem. Aquests individus volen ció no és tan òbvia, però la gent que trencar la cohesió social i, desgra- crea desinformació amaga les se- ciadament, està funcionant. Hem ves intencions. La desinformació de lluitar-hi en contra. sovint utilitza un desencadenant emocional. Amb els mems sol ser Què més s’ha de fer per combatre l’humor, però molta desinformació la desinformació i qui ho ha de intenta fer-te enfadar o fer-te por. fer? Busquen el teu biaix de confirma- Tothom hi ha de fer alguna cosa, ció (la tendència a creure informa- perquè la desinformació impacta cions que confirmen les teves cre- tothom. Les companyies tecnolò- ences encara que siguin falses). giques juguen un paper important Com hem vist amb la desinforma- a l’hora de limitar la difusió de no- ció russa, l’objectiu no necessàri- tícies falses, però també a l’hora ament és promoure un punt de vis- d’ensenyar als joves a utilitzar les ta: la idea és crear conflicte en la xarxes socials responsablement. DANI RÍOS societat, perquè quan hi ha conflic- Fins ara les tecnològiques se n’han te és molt difícil que tinguem inter- Dieu als joves que la desinformació d’informació legítima són impor- rentat les mans. Els governs tenen canvi. És difícil que ens involucrem erosiona la democràcia, però ells Cohesió tants. Part del treball dels educa- l’obligació de fer que hi hagi edu- en una conversa quan tenim falses no voten i sovint fan servir les xar- “La societat dors és ajudar els joves a estar cació mediàtica a les escoles. I els impressions de l’altre costat. Mol- xes socials no per informar-se sinó només compromesos cívicament: un pares i mares tenen l’obligació de tes campanyes de desinformació per divertir-se, com amb els mems. alumne de 10 anys, d’aquí 8 podrà demanar que s’ensenyi educació creen indignació i ressentiment i Com els convenceu que no ho facin funciona si votar, i volem que voti. Però tam- mediàtica als seus fills. Si tots ens augmenten la polarització. Si crees per no contribuir a desinformar? confiem en bé volem que basi la seva decisió hi comencem a preocupar i dema- polarització, es comencen a tren- Hem d’ajudar-los a entendre per molta gent que en informació acurada. Si ajudem nem accions, hi pot haver un can- car la societat civil i la democràcia. què les notícies i altres formes no coneixem” els joves a entendre per què la in- vi més ràpid.e