18 DIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019 ara societat TECNOLOGIA ten–. I seguint aquestes fabulacions NEREIDA CARRILLO BARCELONA Més d’una quinzena de dones cata- Una experiència o relats, el procés continua amb una llum al final del túnel. “Al principi –explica Oliva– la gent no entenia el que estava pas- lanes han experimentat la mort i, tanmateix, continuen vives. Això s’explica perquè la seva va ser una virtual de la mort sant. Però un cop eren a dalt, quan veien el seu cos a terra i els passava la vida per davant, prenien consci- per perdre-hi la por mort virtual, emmarcada en un ex- ència que s’havien mort en aquell periment del grup de recerca en moment. No ho descrivien com una neurociències Event Lab, de la Fa- cosa dolorosa. Simplement, quan cultat de Psicologia de la Universi- s’acabava l’experiment, sentien pe- tat de Barcelona (UB). Els científics na de no poder tornar a aquest món volien saber què passa quan s’expo- Els experts estudien els efectes de morir simuladament virtual”. La prova ha comptat amb sa algú a una vida i a una mort fictí- cies. I han descobert que viure i mo- i la seva aplicació a les cures pal·liatives el vistiplau de la comissió bioètica de la Universitat de Barcelona. Sla- rir en un entorn virtual provoca ter deixa clar que no és que ell cre- canvis vitals en el món real i redueix gui que hi ha certa existència des- l’angoixa que pot provocar l’horitzó prés de la vida, sinó que han pres del final de la vida. aquests relats o creences com a punt “La mort és un camp en què no de partida per a l’experiment. “És pots experimentar si no és a través possible que el nostre món real sigui de la realitat virtual”, explica Ra- com la realitat virtual –apunta Sla- mon Oliva, doctor en informàtica i ter– i que, al morir, passem a un al- un dels investigadors. Engega l’or- tre pla des del qual podem observar dinador i ho prepara tot per repro- aquesta vida com si fos virtual”. A duir un extracte del darrer experi- més, l’investigador afegeix que “de ment relacionat amb la mort que forma inconscient, el cervell pot han impulsat. La meitat de l’habita- prendre aquesta experiència com a ció està recoberta d’una tela negra model de la nostra existència”. i al mig, sobre una cadira, reposa un casc i unes ulleres de realitat virtu- Una por apaivagada al que conviden a submergir-se en L’illa de la mortalitat virtual no és un altre escenari, en aquest cas una l’únic assaig que Event Lab ha rea- illa. És l’experiment en què han par- litzat sobre la mort. En un altre ex- ticipat una quinzena de dones i en periment exposen algunes persones què han volgut simular una vida i a una experiència en realitat virtual una mort virtuals en una illa disse- en què s’identifiquen amb un ava- nyada per a l’ocasió. “Les usuàries tar, que poc després sobrevolen i entraven durant sis dies consecu- poden visualitzar des de fora, creant tius en aquest món virtual –explica la il·lusió que hi ha una mena d’“àni- Oliva–, en què els seus avatars van ma” o consciència deslligada del evolucionant”. Neixen, maduren i cos. L’equip d’investigació de l’ex- deixen d’existir. periment va concloure que viure aquesta consciència fora del cos vir- Canvis després d’un repàs vital tual redueix l’ansietat per la mort en Les dones ignoraven el propòsit de el món físic. Slater explica les raons l’experiment, no es coneixien en el que hi ha darrere d’això: “Apunta a món físic i no podien parlar entre la possibilitat d’alguna mena de su- elles, només interactuaven per ges- pervivència a la mort. Encara que el tos en un món virtual en què van ha- cos mori, encara hi ha alguna mena ver d’aprendre a col·laborar per fer de consciència”. determinades tasques. Després ex- L’experiment deixa clar que si perimenten la mort de les seves s’aconsegueix enganyar el cervell, el companyes i, finalment, el seu. Mo- dolor per la mort és més baix. Tant rir virtualment ha sacsejat la seva és així que alguns oncòlegs i altres vida fora del laboratori, la seva vida professionals del món de la sanitat real, i els ha aportat canvis positius. ja s’han interessat per l’experiment Ho explica el codirector d’Event i han analitzat la seva possible apli- Lab i professor ICREA de la UB Mel cació a malalts terminals. Per a la Slater: “La principal troballa psico- psicòloga Anna Romeu, experta en lògica que hem fet és que hi ha al- l’atenció en emergències i tracta- gunes similituds amb el que passa ment del dol, la realitat virtual pot quan la gent viu una experiència ajudar a mitigar la por a la mort en pròxima a la mort: es preocupen Ulleres de realitat virtual per ajudar a entendre la mort, en una investigació de la les persones de la mateixa manera més pels altres, s’interessen més Facultat de Psicologia de la UB. MARC ROVIRA que ho poden fer les creences religi- per qüestions globals i es deixen de oses: “Si tens una resposta de què preocupar per aspectes materials”. passarà després, et quedes més Els investigadors han publicat els resultats de la recerca a la revista ci- Més preocupats del traspàs dels sers estimats que del propi tranquil. En aquest sentit, pot aju- dar com ajuda la religió, perquè et entífica PLOS ONE, en què descri- construeix una possible situació uen com han recreat la mort de les ¿Tenim por a la mort o vivim ignorant za els humans perquè ignoren realment en després de la mort”. participants en el projecte. Tot co- aquest final? ¿Ens esglaia el nostre traspàs què consisteix; el que espanta, segons la psi- “La realitat virtual és una eina mença amb una visió que es torna o més aviat el dels altres? “Generalment vi- còloga, és el patiment previ a la mort, el fet molt potent”, recalca Pierre Bour- borrosa, el so dels batecs del cor vir- vim sense tenir por a la mort o sense pensar- de perdre’s coses importants o marxar amb din, doctor en psicologia que, junta- tual i, més tard, un crit de dolor. hi”, afirma la psicòloga experta en l’atenció alguna cosa pendent. Però si la mort esporu- ment amb la professora Itxaso Bar- Després, el punt de vista canvia i les en emergències i tractament del dol Anna gueix, per a Romeu, “hi ha poca cosa a fer, beria, completa l’equip investigador. participants poden veure el seu cos Romeu. “Només hi pensem quan alguna si- perquè és una por molt realista”. L’experta Bourdin ressalta les potencialitats –el del seu avatar– inert a sota dels tuació ens obliga a fer-ho, com per exemple creu que en aquests casos és necessari que dels entorns virtuals per a la teràpia seus ulls. Més tard, les usuàries vi- una malaltia terminal o alguna experiència els professionals sanitaris siguin empàtics i o la prevenció del risc. De fet, des uen un ràpid resum de les seves ex- que ens ha fet sentir que en algun moment la la família i l’entorn pròxim, molt respectuo- d’Event Lab estan col·laborant amb periències a l’illa fictícia –un exer- nostra vida corria perill”. Segons la psicòlo- sos: “S’ha de respectar la manera de ser de la la Generalitat amb l’objectiu d’apli- cici que simula el repàs de la vida en ga, als humans els espanta més la mort d’al- persona que està al final de la seva vida. Hi car la realitat virtual en la rehabili- imatges, una revisió que algunes gú estimat que la pròpia. Almenys així ho ha persones que necessitaran compartir-ho, tació de maltractadors i també han persones que han estat a punt de constata en els grups de dol amb què treba- obtenir respostes o arreglar temes pen- provat l’eficiència d’aquesta tècnica morir asseguren que experimen- lla. Per a Romeu, la pròpia mort no horrorit- dents. I des de l’entorn se li ha de facilitar”. en la lluita contra el racisme.e