Les històries que expliquem a les Família HI HAVIA UNA nostres criatures, ja siguin inventades per nosaltres o a partir VEGADA… de contes i llibres ja escrits, poden facilitar-los la CANVIS VITALS superació de tràngols A i reptes quotidians NEREIDA CARRILLO La proposta Al llibre Visc en dues cases, la protago- tuacions doloroses, de manera que els nista, una nena de 9 anys, explica que nens i nenes poden comprendre mi- Títols per a totes no és “pobreta” ni s’ha fet gran de cop; llor les seves emocions i integrar les situacions simplement els pares s’han separat i aquestes vivències negatives en la se- ara viu en una casa de dilluns a diven- va motxilla emocional”. A L’illa de l’avi La producció literària per als més dres i en una altra alguns caps de set- s’aborda la mort d’un familiar, un te- petits és una màquina ben mana. En canvi, el ratolinet del conte ma tabú per a la nostra societat, difí- greixada: al mercat es poden ¿Què portes dins el bolquer? experi- cil d’explicar als adults i encara més a trobar títols per a gairebé menta una situació força diferent. la canalla. Els experts recomanen par- compartir o altres valors i pors com qualsevol situació. Cal revisar bé L’animalet és molt xafarder i mira el lar-ne. “Si l’infant no pregunta –expli- l’amor, la justícia, el respecte, la por de aquests contes abans d’adquirir- bolquer dels altres per explicar-los que ca Val–, nosaltres moltes vegades no la foscor, la por dels fantasmes i les los o agafar-los en préstec perquè ell ja fa les necessitats en una gibrelle- donem cap mena d’informació, quan bruixes… Quins són els ingredients es- vagin en consonància amb el que ta. Com aquestes històries, a les pres- és important donar-la perquè l’infant sencials per cuinar un conte terapèu- volem explicar a l’infant. Per tatgeries de llibreries i biblioteques no es quedi amb la idea que l’avi ha tic? ¿Ajuden més les pàgines impreses exemple, un clàssic infantil és El proliferen títols que aborden situaci- marxat, que ja no el vol veure més, que o els relats orals abans de dormir? I els peix irisat, que ensenya a ons de canvi, de conflicte o de repte que l’ha rebutjat”. En casos com aquest, el personatges, ¿han de ser animals o mi- compartir. Un altre títol per a viuen els menors: deixar el pit, la mort problema és que el llibre escrit no llor persones de carn i ossos? Com i petits és Un grapat de botons, un d’un familiar, el primer dia d’escola, la sempre recull amb fidelitat els valors per què poden ajudar els contes? conte sobre la diversitat familiar. separació dels pares o descobrir que es que té la família en relació a la mort. “L’infant s’identifica i empatitza amb Mentrestant, a Els colors de la té un color de pell diferent. A més d’aquest inconvenient, el pe- el personatge i acaba entenent que nostra pell, s’aborden les races i ¿Les històries en cel·lulosa ajuden dagog de la UdG en veu d’altres, com també està vivint tot el que li està pas- els diversos colors de la pell. I per a passar millor tràngols i pors? La psi- ara que els contes creats per explicar sant al personatge”, explica la psicòlo- als més menuts, La fesTETA còloga infantil Mireia Val n’està con- canvis i reptes als més petits puguin ac- ga Mireia Val. Per això, perquè s’hi explica la història d’una nena que vençuda: “Els contes, com a eina tera- celerar processos, tinguin massa càr- identifiquin, considera que el més a poc a poc va deixant el pit i pèutica, poden ajudar a comprendre si- rega valorativa o “anticipin una reali- adequat és que els protagonistes de les celebra amb la seva mare i la seva tuacions noves i fins i tot a resoldre tat que potser no serà com la viu l’in- històries siguin nens o nenes; en tot família cada dia de l’alletament i la conflictes entre companys. Juguen un fant”. Per a Feu, en les edats més pri- cas, persones reals. Feu, en canvi, nova situació. paper molt important en el creixement merenques no s’ha d’apostar per una aposta per una història d’animals en de l’infant, afavoreixen el desenvolu- literatura instrumental: “En aquesta un bosc o algun altre tipus de protago- pament emocional i intel·lectual”. Per etapa infantil, els contes han de ser his- nistes que serveixin a la metàfora i que a Val, la literatura infantil pot ser útil tòries boniques, de fantasia, d’experi- allunyin la història de la realitat que perquè pares i mares abordin situaci- ències, d’il·lusió, de coses senzilles. És viu la criatura. ons complicades amb criatures de 2 a més beneficiós. Com a molt, optaria 12 anys. Per contra, Jordi Feu, sociòleg pel conte inventat a través d’una metà- LLIBRES CASOLANS i pedagog, professor de la Facultat fora molt suau”. Afegeix que sempre se I HISTÒRIES ORALS d’Educació i Psicologia de la UdG, sos- n’aprèn, encara que no siguin qüesti- Estévez, per la seva banda, considera té que els llibres poden constituir un ons tan pràctiques. Estévez i Val, per que els personatges poden ser infants recurs útil a partir dels 7 anys, sempre contra, creuen que el conte com a ei- o no, ja que els nens entenen bé la me- puntualment i complementant l’expli- na terapèutica ajuda també en edats tàfora. Per a aquesta psicòloga, els in- cació de la família: “És un mal negoci primerenques; i no només llegir-lo un gredients clau són una trama relaci- fer ús del conte per explicar una reali- dia, sinó diversos. “Cada cop que els hi onada amb el conflicte o situació que tat que com a mares i pares no ens atre- expliques –puntualitza Estévez– estan viu l’infant i, també, un final feliç: “Fa vim a explicar o no en sabem”. adquirint nova informació que els aju- que puguin aprendre eines emocio- da en el procés d’integració de la situa- nals per afrontar algunes situacions”. PAIR MILLOR L’ADVERSITAT ció problemàtica”. Pel que fa al suport, si ajuden més els Per a la psicòloga Carme Estévez, els Com a eina terapèutica, les històri- contes impresos o els relats orals, els contes poden ser un desllorigador im- es poden abordar una infinitat de situ- experts també tenen opinions diver- prescindible: “Faciliten el diàleg en si- acions: l’arribada d’un germà, el fet de ses. Per al professor de la UdG, resul- 12 31 08 2019 aracriatures GETTY FORA DE CLASSE DETALLS DE L’ESTIU El ritme de les vacances permet fixar-se en de- talls que sovint passen desapercebuts en el ver- tigen del dia a dia. Per exemple, analitzar com juguen els nens a la platja. Trobes famílies molt unides en què pares i fills interactuen. Nens que van ben protegits amb crema solar i gorra i a qui el pare, la mare o l’avi no treu els ulls de sobre. Però també trobes famílies en què, a part d’es- cridassar-se i ser poc discrets, cada membre campa al seu aire. Nens que no s’ofeguen per- què tenen més prudència que els pares, que confien cegament en el socorrista. Em sorprèn la quantitat de pares i mares que van tatuats de dalt a baix. Que quedi clar que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos i que prefereixo la gent sense complexos, però al meu entendre alguns pares necessitarien assessora- ment o més bon gust abans d’estampar-se per sempre segons què a la pell, que també és un model a seguir per als fills. De fet, es veuen nois i noies molt joves que ja mostren una gran di- versitat de tatuatges; a aquest ritme aviat els faltarà pell. I després hi ha l’escampall de por- queries que alguns maleducats deixen a la sor- ta més adequada la història inventa- ra, com si no volguessin trobar una platja neta da pels progenitors abans d’anar al quan arriben. llit, un moment íntim, de calma i re- Potser els fills haurien d’adoctrinar una mi- pòs, més procliu a la conversa: “La ca els seus pares i mares, perquè aquestes història inventada la pots modular qüestions d’higiene i respecte pels altres les molt bé en funció de com està el teu treballem constantment a les escoles i als ins- fill en aquell moment i de com ho viu tituts. El temps en família permet fer moltes la família. Es pot fer una gran adap- altres activitats. Més enllà que alguns nois es tació, mentre que en el llibre escrit el passin hores solitàries i sedentàries jugant relat és invariable”. L’apunt amb els mòbils o a les consoles, avorrits més En aquest sentit, la psicòloga Ve- Fem un conte: que distrets, també és un bon moment per lle- rònica Trujillo defensava en un arti- fotos i creativitat! gir i practicar esport. Amb els meus fills hem cle de la ja desapareguda revista de intentat fer una mica de tot i t’adones que es- E psicopedagogia Educat que les histò- Els contes casolans, que podem tar les vint-i-quatre hores amb ells durant ries que expliquem abans de dormir fer nosaltres mateixos, amb unes quantes setmanes seguides demana es- poden crear un ambient propici per- fotografies, uns quants forç i molta paciència, però també és ide- què l’infant pensi i comuniqui les retoladors i molta imaginació, al per conèixer-los conèixer- millor. emocions. Els adults, afegia, han de també ajuden. I l’estiu, quan eixes tenir fills, en realitat Si decideixes saber crear un clima “d’escolta acti- tenim una mica més de temps és el que toca. a. Amb els meus també va”. Val matisa que en el cas dels in- lliure, és una bona època per ens relaxaxa veure veur pel·lícules junts, no- fants més petits és convenient un confeccionar-los. La psicòloga velle N’hem vist unes quantes ves i velles. conte en paper –comprat o fet caso- Mireia Val explica que una d’ d’aquestes de superherois là–, ja que als més menuts “el suport vegada els va proposar aquest v venjatius que tant d’èxit han visual els ajuda moltíssim”. Per a repte a mares i pares d’infants t tingut últimament i m’ha aquesta psicòloga, una conseqüència que acabaven l’escola bressol i sorprès el seu missatge. Se- important és que els anticipa una si- encetaven la seva etapa de gons els bons, ells necessi- tuació que vindrà i que poden viure preescolar. Van fer fotos en què ten dis disposar de les armes amb angoixa: “Els hàbits i les rutines es veien les criatures a l’escola po més potents de l’Univers donen seguretat als infants i qualse- bressol i de vacances amb els per si venen els dolents po- vol cosa que els pugui anticipar una seus pares i després algunes der-los esclafar sense haver situació també”. Estévez planteja fotografies en què es veia la seva de negociar la pau. El missat- crear un conte a quatre o sis mans, un nova escola i alguns dels infants ge, amagadet entre efectes es- o els dos progenitors amb l’infant: que serien els seus companys. pecials, em va semblar, com a “Un recurs molt útil és poder-nos in- “Són coses reals, que el nen o mínim, poc educatiu.✖ ventar el conte de manera conjunta nena ha viscut i que li permeten amb el nen/nena, sigui escrit o amb anticipar”, explica Val, que dibuixos, proposant-li nosaltres el afegeix que la iniciativa va tenir XAVIER GUAL conflicte i que ell hagi de trobar solu- molt bon resultat. Escriptor i professor cions”. Caldrà que tota la família es- moli l’enginy i la creativitat.✖ aracriatures 31 08 2019 13