ara DISSABTE, 7 DE SETEMBRE DEL 2019 49 ara arallegim llegim mal”. La vida explicada com una ca- tàstrofe a càmera ultralenta, tot congelat, com al bullet time de Ma- trix. El narrador infiltrant-se per di- mensions paral·leles. La jerarquia del món interior sobre la realitat, que té lloc sempre més enllà. La remor de l’octubre del 2017 Per forçar el contrast amb la lenti- tud de la trama, Vila-Matas situa aquesta història metaliterària en uns dies frenètics a l’octubre del 2017. Mentre es mou erràtic, en aquesta broma, per Cadaqués –“un pueblo tan muerto como irrelevante” on tothom és catòlic, ultramontà o carlí– sent la remor de les votacions al Parlament per les televisions, i quan, dues-centes planes enllà, per fi Simon es troba amb Rainer a Bar- celona, és una manifestació unio- nista, plena de senyores amb bande- res, la que fa de fons de la trobada. L’entrevista surrealista, gairebé onírica, entre els dos germans al bar d’un hotel ple de manifestants fa de clímax i punt de fuga del relat. Vila-Matas fa anys que compon la seva obra com un tot orgànic, un PERE TORDERA paisatge conformat per temes –la repetició, el doble, la desaparició, l’escriptura: els hem citat abans– al Variacions Vila-Matas: voltant del qual explora variacions. Ho ha fet en els més recents Mac y su contratiempo (2017) o Aire de Dy- lan (2012), i en molts dels clàssics de la poètica de la digressió la seva bibliografia, on trobaríem especialment connectats amb aquesta novel·la els llibres Doctor Pasavento (2005), Exploradores del “Moltes vegades qual es troba, quan comença la no- en páginas que agrada tanto al mer- abismo (2007) o Bartleby y compa- em sento com una vel·la, bloquejat per una cita que no cado y que lleva el nombre de novela ñía (2006). Vila-Matas transmet persona de la qual recorda i enyorat de l’amada Sibo- […], artificial, planeado e inevitable- amb la circularitat erràtica del relat DAVID VIDAL no sé res”. Rainer ney, que desprèn energia d’absència mente trucado, que exige aconteci- l’esgotament de viure a la ment de CASTELL Schneider, escrip- com un forat negre. L’exitós Rainer mientos, acción”. I per això, Vila- Simon, que és potser la de Rainer i tor ocult a Nova també amaga la seva celebritat en un Matas baixa les revolucions de la que és, segur, la seva: exagera l’ab- York, com un Pyn- “perfecto dominio de la invisibili- trama per disseccionar millor. Es sència de trama, la digressió, la re- chon –un possible Pynchon–, es la- dad”: un escriptor ocult rere un es- recrea en digressions dilatades per currència hipertextual. En un autor menta en aquest termes al seu ger- criptor ocult. Un joc de miralls da- les cites de Simon: una conversa de perfil estilístic i ideològic molt mà Simon, que des de Cadaqués el vant d’un abisme que els atrau a cà- dins d’un cotxe, entre Cadaqués i marcat, això embriaga els adeptes i proveeix de cites amb les quals ell mera lenta. I les variacions Vila-Ma- Barcelona, ocupa cinquanta planes repel·leix els detractors. És cert que construeix “novel·les veloces”, de tas amb els motius recurrents: la ESTA BRUMA tot i ser poc més que quatre frases. pot desanimar i potser en alguns prosa enfebrada, i digressions que circularitat, el doble, la desaparició INSENSATA Un breu passeig per l’Eixample es fa passatges avorrir, fins i tot els fidels, no van a cap banda. Simon desenvo- i, com sempre, l’escriptura. ENRIQUE VILA- llarg “como si hubiera ido atravesan- però ningú va dir que la literatura lupa la seva feina de compilador de Però, aquest cop sí, l’estimat edi- MATAS do países muy distintos unos de otros, hagués de ser sempre divertida. I, cites, secreta i mal retribuïda, des fici saltarà pels aires: deixarem en- SEIX BARRAL países que habría ido entreviendo tal com es pregunta Rainer, digui’m d’una casa que s’esllavissa lenta- rere la maleïda impostura d’escriu- 312 PÀG. / 19.90 € medio adormecido, como transporta- vostè: per què la realitat hauria de ment cap a un penya-segat, i en la re, “ese embuste de como mínimo ci- do por un invisible vehículo fantas- ser fàcil d’entendre?✒ Desafiar Medea i trobar-hi els dubtes L’entrada a Ne- çant reconeixem en aquesta revisió ritable poder dels déus i els reis, seu propi germà. L’autor transmet gra la brisa lluent del sentit tràgic de Medea la vibra- amb esquitxos autoirònics i de befa tot l’horror fins al punt de generar no és fàcil. A prio- ció que ja li coneixíem a l’autor de als homes que es comporten com a autèntic fàstic. Un passatge per em- ANNA ri, el llibre trenca Sukkman Island (Premi Llibreter superiors). En mostra l’articulació marcar és la descripció de com con- BALLBONA els trets més ha- 2011) i L’aquari (2016). del pensament i l’ambició venç les filles del rei Pèli- bituals que s’as- L’aposta estilística, d’una enor- maníaca de poder com as (l’oncle malvat de sociarien a l’obra me força expressiva, és una de les fi- a via –també– per no Jàson que els havia del nord-americà David Vann: his- tes del llibre: fraseig contundent, caure en l’escla- fet esclaus) perquè tòries de relacions familiars tem- elèctric, amb lluminositats poèti- vatge a què sap el matin. Però pestuoses en l’època actual. Aquí re- ques, a estones amb moments desa- que la sotme- fins i tot quan, interpreta el mite grec de Medea gradablement abruptes. I és tot un tran com a do- més endavant, fent-la un personatge amb dubtes i repte per a qualsevol traductor (i fa NEGRA LA na. Es tracta Medea orques- neguits contemporanis. l’efecte que Yannick Garcia en surt BRISA LLUENT d’una Medea tra la venjança En els primers capítols pot ha- victoriós). La història de Medea ja la DAVID VANN tan inquietant (la carnisseria ver-hi la temptació de l’abandó. No coneixem (Vann n’és un especialis- PERISCOPI com fascinant. definitiva, en la ho dic per efectisme (davant d’un ta) i el seu interès rau en la manera TRAD. YANNICK La conscièn- qual acaba per llibre que és una exhibició sense com la fa palpitar –una tercera per- GARCIA cia d’esquivar la matar els seus pal·liatius de brutalitat seria una te- sona arrapada a la seva pell– i com la 288 PÀG. / 18 € submissió punteja propis fills) contra meritat), sinó per convidar a tras- fa reflexionar. els moments cabdals Jàson –l’ha traït per passar aquesta possible barrera, en del seu periple: l’obra casar-se amb la filla d’un què el lector es pot veure sobtat per Una Medea del segle XXI comença abans que la tragè- XAVIER BERTRAL altre rei–, es pregunta què un estil narratiu retorçat que volgu- Vann ofereix una versió de perso- dia d’Eurípides, quan Medea s’es- hauria de fer una mare: com més dament sotragueja i manté la tensió natge del segle XXI i en reflecteix capa amb Jàson i el velló d’or robat, l’humanitza més la universalitza i de manera força sostinguda. Avan- les giragonses (es pregunta pel ve- després que ella hagi trossejat el més la fa ressonar.✒