40 DISSABTE, 28 DE DESEMBRE DEL 2019 ara ara llegim arallegim Les desventures de John Steinbeck al país dels perduts ¿Quins molins es- beck afronta un viatge de redescobri- plegats i ens expliquem mentides”, un seguit de reportatges per a The San cometies, vell ment propi i del país, una experièn- conclou. Aquesta és la seva etnografia. Francisco News, després aplegats a John, quan vas cia “de duresa i solitud”. Com li passava al mestre de la literatu- The harvest gypsies (1936; Los vaga- DAVID VIDAL arrencar un matí El 1962, mateix any en què havia de ra de viatges, Norman Lewis, Stein- bundos de la cosecha en l’edició en cas- CASTELL de tardor del 1962 ser-li concedit el premi Nobel, Stein- beck no se sent mai estrany a cap ban- tellà de Libros del Asteroide), que des- una camioneta, beck, doncs, carrega el Rocinante de da ni superior a cap home. Només mi- cobrien l’escàndol dels campaments equipada amb cerveses i conyac, per tal d’afavorir els ra i espera que passin les coses. de la Gran Depressió, on famílies de una cabina on dormir i cuinar –a la contactes amb els indígenes, agafa el grangers morien literalment de gana. qual anomenes, és clar, Rocinante–, caniche francès Charley com a relaci- Un repertori de temes durs El mètode de Steinbeck recorda el i te’n vas anar, amb seixanta anyots ons públiques i, senzillament, se n’hi Aquest treball d’observació documen- del botànic Teofrast als Caràcters, en ben acomplerts, per 38 estats, més va. S’atura a petits diners per esmorzar VIATGES AMB tal –què mengen, com resen, de què què feia paral·lelismes amb la mane- de 16.000 quilòmetres, a la recerca o fer un cafè amb camioners i cambre- EL CHARLEY parlen a cada comptat– no és una ex- ra com les plantes s’adapten al medi d’Amèrica? A Viatges amb el Charley res, entra en esglésies de totes les con- JOHN STEINBECK cepció en l’obra de Steinbeck. Acredi- per parlar dels humans. De Maine, (Cercle de Viena) t’hi acompanya- fessions, convida a beure jornalers de CERCLE DE VIENA ta, certament, un repertori de temes escriu: “Tot es podia diferenciar de la rem, si ens ho permets, beurem el la patata, vigilants rurals, botiguers, TRAD. MARC DONAT més durs abordats des de la denúncia. resta. Cada pi era un de sol, separat teu whisky i el teu cafè, i espiarem, grangers, venedors ambulants. A tot 296 PÀG. / 21 € La seva nouvelle més llegida, La perla dels altres. Fent el paral·lelisme es amb un mapa obert al costat, amb arreu veu l’enveja als ulls dels que, (1947), posem per cas, comença amb podria dir que amb la gent passava el qui parles, on acampes, què penses, com ell, anhelen la fugida. I a tot ar- un nadó indi moribund a qui cap met- mateix”. De Michigan, en canvi, diu mentre ressegueixes la costa de Mai- reu entrevista les persones corrents ge vol guarir per racisme. I abans, va que “la terra era generosa i oberta i ne, els boscos i els llacs de Michigan, per saber què en pensen de la sabata aplicar aquesta mirada crítica a no- la gent en seguia l’exemple”. Amb tot, els deserts de Texas. A tot arreu les de Khrusxov, del creixement demo- vel·les d’èxit comercial com Homes i Steinbeck sap que “els ulls cansats del formes de fer petar la xerrada són gràfic, del problema dels residus o de ratolins (1937) i El raïm de la ira capvespre només poden descriure el universals, i la millor, diu John Stein- la família. I l’home corrent d’Ohio, (1939), en què glossava la vida misera- món cansat del capvespre”, i no s’en- beck (1902-1968), “és estar perdut”. Idaho o Texas es queixa, sobretot, que ble dels jornalers del camp. És oportú, ganya amb veritats absolutes. Només Potser perdut com estava als seixan- tot canvia massa ràpid i que la vida se tanmateix, no oblidar que si van ser amb una: “Admiro tots els països, odio ta anys de vida, quan molts homes es- li esmuny sense acomplir cap somni. possibles aquestes obres és pel treball tots els governs”. Tal com faria un Qui- devenen “criatures adultes”, Stein- “Entren al Rocinante de nit, bevem sobre el terreny com a periodista en xot solitari sobre un Rocinante.✒