64 DIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019 ara Estils 01 01. La xifra de contenidors per a roba usada encara es baixa però augmentarà en els pròxims anys. GETTY 02. Tendim a comprar i acumular molta roba, molta més de la que ens posem. GETTY 03. Anna Estany, a l’esquerra, amb diverses peces que ha fet a partir de roba reciclada. PERE VIRGILI Tot el que et sobra a l’armari es pot reciclar La reutilització de roba i moviments com l’‘upcycling’ i el ‘trash’ donen una segona vida als teixits d’envasos lleugers (envasos de plàs- Montes. Tampoc ajuden a la recu- paraules en anglès recycling (reci- NEREIDA CARRILLO tic, llaunes i brics, principalment). Perspectiva peració alguns problemes puntu- clar) i up (millorar) i, a més de la ro- BARCELONA Per què ens costa tant donar A partir del als, com ara els robatoris als con- ba, també s’aplica a altres objectes una segona vida a la roba que re- tenidors, o els “contenidors pira- i materials. A YouTube comencen ls prestatges, als calai- butgem? Joan Carles Montes, 2025 la ta”, que no corresponen a cap enti- a proliferar tutorials de com trans- A xos, als penjadors, al ca- membre de comunicació de la recollida tat de recuperació de tèxtil. formar un vestit antic de la teva bàs de la roba bruta, a Fundació Humana, dona diverses selectiva de mare o una camisa en desús del teu Reciclar amb imaginació l’estenedor, als alts de raons: “En primer lloc, perquè hi tèxtil serà germà en un top que sigui l’últim l’armari. Tot és ple de ha pocs punts de recollida a la via obligatòria “Creiem que la solució passa, pri- crit. També a Instagram, amb l’eti- roba: plegada, entaforada, alguna pública”. Es preveu, però, que la xi- mer, per més contenidors i, segon, queta #UpcyclingFashion, hi ha peça segurament oblidada. En te- fra s’incrementi, ja que els conte- per més conscienciació, més expli- una bona mostra de com convertir nim molta i en comprem més: per nidors que avui faciliten en alguns cació ambiental per part de tots els roba antiga en bosses de mà, jaque- rebaixes, per Nadal, per l’aniversa- municipis diverses entitats com agents implicats: els ajuntaments i tes úniques, pantalons personalit- ri, per la nova temporada… Humana, la cooperativa Roba entitats com la nostra”, opina zats o mil i una coses més. I de la que ja no ens posem, què Amiga o altres ONG es faran més Montes. Precisament aquesta Més enllà de l’upcycling, hi ha en fem? Com el cartró, el vidre o els habituals el 2025, quan la recolli- conscienciació ambiental emer- una altra manera de recuperar la envasos, el que et sobra a l’armari da de tèxtil serà obligatòria per a gent és el que està donant ales a roba que es llença. És el que es co- també es pot reciclar. Tot i que no se tots els estats membres de la Unió l’upcycling, un neologisme que neix com a moda trash, o la “no- sol fer. Segons l’Agència de Residus Europea. A banda d’aquest motiu, descriu una nova tendència que moda trash”, en paraules d’Anna de Catalunya, l’any passat a Catalu- n’hi ha d’altres: “Molta gent enca- consisteix en crear roba nova, ori- Estany, llicenciada en belles arts i nya es van recollir selectivament ra mostra suspicàcia de dipositar ginal i amb valor afegit a partir de professora de batxillerat artístic a 21.675 tones de tèxtil, una xifra que la roba usada en un contenidor. No peces que ja no es fan servir. L’up- l’IES Celestí Bellera de Granollers. queda molt lluny de les 314.428 to- confia que se’n faci una gestió cycling o reutilització creativa, En diu així perquè en realitat no és nes de paper i cartó o les 159.170 transparent i eficaç”, lamenta com també es coneix, prové de les una moda, en el sentit que no és co- ara DIUMENGE, 22 DE SETEMBRE DEL 2019 65 estils NEIX EL PRIMER L’edició d’aquest any de la San Sebastian Gastronomika, una de seves habilitats amb aquesta especialitat gastronòmica. També CONGRÉS DE les cites gastronòmiques més destacades de l’Estat, acollirà el 10 hi haurà ponències dels crítics José Carlos Capel, Mitxel PINTXOS I TAPES d’octubre el primer congrés dedicat als pintxos i a les tapes. Ezquiaga i Xavier Agulló, que oferiran una xerrada sobre tapes Cuiners com Nandu Jubany o Enrique Fleishman mostraran les de llegenda. 03 mercial ni és tendència, sinó més la tragèdia –assegura Estany–. Tot clients d’Humana a la cinquantena aviat una recerca personal de la Cap a una indústria tèxtil plegat s’acaba convertint en un de botigues que té repartides per identitat a través del tèxtil. El seu quadre. Acabo veient una composi- diverses ciutats de l’Estat. Tot i que projecte Annatrash hibrida l’art i la sostenible ció de colors, de formes, de textu- no és el motiu principal dels que vo- no-moda per transformar roba en res, de cossos que es mouen. És di- len roba usada. El perfil de client desús en peces úniques, artísti- Més enllà del reciclatge del tèxtil, hi ha em- ferent de veure la roba en un penja- més habitual, segons Joan Carles ques, amb les quals podem anar in- preses que aposten perquè la seva producció dor, perquè aquí està viva”. Montes, és el de dones que busquen vestigant qui som, les nostres iden- sigui també sostenible. Algunes s’agrupen A Estany, l’obsessió de recupe- peces en bon estat a un preu asse- titats. “La brossa és un tresor per en Moda Sostenible Barcelona, que aglutina rar el tèxtil sobrant li ve de lluny. quible. Perquè hi ha promocions a mi”, confessa Estany. dissenyadors, distribuïdors, tallers de con- De petita vivia a Igualada, bressol que posen la roba a preus d’entre 1 fecció, boutiques, proveïdors de matèries del tèxtil. El seu pare era mecànic i 5 euros. També hi ha clients joves Buscar identitats a la brossa primeres i altres professionals lligats al tèx- i arreglava totes les màquines de “que busquen el vintage”, dissenya- El procés de metamorfosi d’una pe- til. Tots plegats vetllen perquè la seva acti- cosir; la seva mare i la seva tieta co- dors de moda o productores de ci- ça en una altra és diferent cada ve- vitat respecti al màxim el medi ambient i sien: “A l’estiu es posava a buscar el nema o de teatre que necessiten un gada. “No hi ha un guió –explica Es- també per la conscienciació social. A més, que sobrava, els fils que hi havia per vestuari de fa anys. A Catalunya, tany–, és molt experimental. Inves- organitzen esdeveniments com la Fashion allà. Quan sobraven trossos, fèiem entre gener i juny d’aquest any, a tigo què passa si ho rento, si ho pin- Revolution Week, maratons d’upcycling o el vestits a les nines”. Ara ho fa a una Humana es van recuperar 2.290 to. Ara fa dos anys que treballo amb RE/-Barcelona, una trobada internacional altra escala. A més a més, el fet tones de tèxtil usat, una quantitat el texà i n’he tret tot el suc: tallar, sobre moda sostenible i ètica prevista per a d’haver de portar uniforme a l’es- que, segons l’entitat, representa pintar, estripar, posar del revés… finals de novembre i que inclou tallers, ex- cola i vestir-se com les seves cosi- un estalvi de més de 7.200 tones de He fet de tot i encara no he acabat”. posicions i formacions. nes per Pasqua i altres celebraci- CO2 a l’atmosfera. El 52% es va Afegeix que el resultat també depèn ons, la desesperava: “Des de petita destinar a la reutilització; es ven del seu estat d’ànim durant la cre- 02 m’agradava anar diferent perquè, per obtenir recursos per a projec- ació: “No és un procés racional sinó deia, «Jo no soc una mòmia!»”. I tes de cooperació a l’Àfrica, Amè- visceral”. d’aquí ve el seu projecte i també la rica Llatina i Àsia. Un 37% es ven a Per a aquesta professora de bat- filosofia que intenta encomanar als empreses de reciclatge per elabo- xillerat artístic, la seva obra no és seus alumnes. Els aconsella que no rar productes com ara mantes, aï- completa sense el que anomena el es vesteixin tots amb el mateix pa- llants o draps per a l’automoció. “moment performàtic”, és a dir, tró, “perquè no tothom és igual”. I Així, donar una segona vida a la ro- quan fa una sessió en què convida afegeix: “Posa’t el que vulguis i no ba que omple prestatges, armaris i alumnes, els dona caixes de peces facis cas del que diguin. I a alguns penjadors no afavoreix només la trash i els convida a triar algunes els afecta molt. La brossa té un butxaca sinó també el medi ambi- coses i posar-se-les com vulguin. I punt de romàntic”. ent, la creació, la cooperació i el llavors la seva parella, que és fotò- Precisament el fet de vestir desenvolupament, la creació de graf i treballa amb ella, immortalit- d’una manera diferent de la que llocs de treball i la recerca d’iden- za el moment. “Quan veig les fotos dicten els aparadors de grans mar- titat. Tot i que aquesta filosofia en- és quan m’adono de la magnitud de ques és el que atreu una part dels cara no està de moda.e