48 DIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019 ara Estils ‘La casa de pape l’ ‘Joc de trons’ TY PABLO CUADRA / GET CÈLIA ATSET xen amb d’altres, com ara youtubers NEREIDA CARRILLO BARCELONA es màscares de Dalí ja es Digues-me quina i altres influencers de les xarxes soci- als, esportistes o estrelles musicals. “Abans tenien més pes els referents religiosos o de mites –reflexiona la L coneixen com les màsca- res de La casa de papel. Es poden comprar per poc més de dos euros i mig. També es poden trobar molts altres elements característics o que recor- sèrie mires psicòloga del centre Grat–. Això ha evolucionat i ara els referents són els que tenim més a mà. Els referents van canviant a mesura que canvien les necessitats que tenim com a per- sones i com a societat”. den i homenatgen la producció cre- ada per Álex Pina i produïda per Atresmedia i Vancouver Media, com ara la granota vermella dels atraca- dors de la Fábrica Nacional de Mone- i et diré com ets Analitzem per què els personatges de les sèries L’atracció per les sèries no només es reflecteix en els números verds que genera el marxandatge associat; tam- bé el turisme se’n veu beneficiat. És l’anomenat movie tourism, en què els da y Timbre, motxilles, ninos, tasses, visitants es mouen encuriosits pels es- jaquetes, fundes de mòbil i un llarg et- cètera. Els fans incondicionals de les televisives són alguns dels nous ídols del segle XXI cenaris on es van rodar les seves sèri- es predilectes. Així, els turistes poden sèries no només volen obtenir un passejar per la Nova York de Mad men marxandatge que els recordi les seves o la Nova Jersey de Los Soprano. Més produccions preferides, sinó que Estévez afegeix que, en altres ocasi- sible plataformes com Netflix, ha fo- a prop, a Girona, centenars de turistes també anhelen vestir com els seus ons, els caràcters de ficció ens atra- Obsessiu mentat el lligam amb els personatges anhelen descobrir els carrers i els es- ídols, complements inclosos, degus- uen perquè els idealitzem, cosa que El consum ficticis: “Establim un vincle emocio- pais de la ciutat on es van rodar alguns tar els seus whiskys i, fins i tot, viure també passa a la vida real: “Per exem- nal amb els personatges perquè hi capítols de Joc de trons, una sèrie amb en espais que simulen els decorats ple, a les persones atractives els atri- ‘binge’ passem moltes hores”. tota una legió de fans de totes les edats dels rodatges. Precisament una com- buïm també altres característiques fomenta Són diverses temporades de tretze i que ha posat Girona al mapa. panyia sueca de mobles, amb ajuda de positives, com ara l’èxit o la intel·li- vincles capítols; molt més temps que les Més seguretat, menys identitat la simulació 3D, va llançar una cam- gència. Això passa també amb els amb els pel·lícules per sentir-nos vinculats als panya que tenia com a reclam mun- personatges de televisió”. personatges personatges i convertir-los en uns Per a Estévez, els fans de les sèri- tar-te el menjador de Friends, d’Els ídols nous que competeixen amb d’al- es són joves i adults de totes les Simpson o de Stranger things. Vincle emocional tres de carn i ossos. Neira explica que condicions i amb un ampli ventall Tant el negoci de les samarretes La psicòloga apunta també a una ter- Mercat des de les produccions audiovisuals de característiques. “El fet de tenir com el de les màscares o el dels mo- cera raó: “S’estan obrint noves línies Al clàssic tradicionalment s’ha apostat per per- referents ens facilita uns patrons bles s’alimenten d’un desig, el d’as- d’investigació que diuen que els per- sonatges arquetípics amb els quals d’actuació que ens donen seguretat semblar-nos als personatges de fic- sonatges de televisió no ens atreuen marxandatge l’audiència es pot identificar: “Gene- –explica Estévez–. Ens donen uns ció que més ens agraden. Per què ens tant perquè ens hi sentim identifi- s’hi ha afegit res molta fidelització a aquella sèrie, valors i uns models que ens ajuden atreuen tant els protagonistes cats, sinó perquè són el que busquem mobiliari perquè el públic vol saber què li pas- a crear identitat”. Des que naixem d’aquestes sèries? Què ens empeny a a l’hora de relacionar-nos; ens agra- inspirat sarà a aquell personatge amb el qual busquem referents per emmira- voler vestir-nos i comportar-nos daria tenir-los com a amics”. ¿Anirí- en les sèries s’identifica”. llar-nos-hi, per aprendre’n i per com ells? ¿Són els nous referents del eu a prendre un cafè amb Robb Stark sentir-nos bé. “Els primers refe- segle XXI? La psicòloga Carme Esté- de Joc de trons o amb el professor de Dels mites als ídols propers rents –continua la psicòloga– són vez, que exerceix als centres Parèn- La casa de papel? Les carpetes forrades amb trossos els nostres pares i mares, dels quals tesi i Grat, explica que ens sentim Per la seva banda, Elena Neira, de revistes en què es veien ídols del aprenem per un mecanisme d’imi- atrets per personatges com la Khale- professora dels estudis de comunica- rock han deixat pas a armaris que tació”. Estévez, però, també asse- esi de Joc de trons o la June de The ció de la UOC i autora del llibre La guarden copes de la casa Stark o sa- nyala el costat més fosc del fet de handmaid’s tale perquè ens hi pro- otra pantalla, sobre nous models de marretes amb la inscripció de “Bella, tenir referents que ens condicio- jectem: “Els nostres personatges distribució, assegura que l’anomenat ciao”. ¿Són els protagonistes de les nin substancialment: “La part ne- preferits són semblants a nosaltres; consum binge o consum obsessiu, és sèries globals els nous ídols del segle gativa de tenir referents és no ser tenen unes qualitats amb què con- a dir, el fet que puguem veure molts XXI? Per a Estévez i Neira no són els capaç de veure els defectes de l’al- nectem i ens hi sentim identificats”. capítols seguits, cosa que han fet pos- únics referents, sinó que competei- tre, no ser crític amb l’altra perso- ara DIVENDRES, 8 DE NOVEMBRE DEL 2019 49 ‘Friends’ GETTY na, perdre part de la teva identitat per adoptar la de l’altre”. No només la manera de vestir, els menjadors en què conversen o la manera de comportar-se dels per- sonatges de les sèries transcendei- xen a la societat. També ho fan els seus missatges i debats. Als Estats Units, per exemple, diverses activis- tes feministes han utilitzat el vestit i el barret de The handmaid’s tale en les seves protestes, tant a les marxes a Washington per manifestar-se en contra de reformes sanitàries que s’estaven debatent com també per rebutjar les traves a l’avortament en altres estats. “De vegades –comen- ta Neira– la gent es mobilitza en funció dels missatges que vehiculen les sèries. Pot ser una influència de vincle emocional o pot ser que, de sobte, es converteixin en esten- dards de valors que vols defensar”. Per a la professora de comunica- ció de la UOC, entre les sèries que més marxandatge venen actualment hi ha Joc de trons i La casa de papel. Malgrat que el final de la vuitena i úl- tima temporada de la saga produïda per la HBO es va emetre fa mesos, aquesta sèrie en què s’expliquen les lluites de poder per aconseguir el Tron de Ferro continua despertant fascinació. Com també ho fa la pro- ducció d’Atresmedia comprada per Netflix i que narra l’estira-i-arronsa entre la policia i un grup de lladres que atraquen la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Tot i que aquestes són les més actuals, és llarga la llista de produccions seriades que han dei- xat una empremta en els seus fans, com ara Los Soprano, The wire o Bre- aking bad. Neira reflexiona: “Si acon- segueixes que la iconografia d’una sèrie salti als seus fans i que utilitzin les expressions de la sèrie, posin les seves imatges com a fons de pantalla, es vesteixin com ells o parlin com ells, al final això va penetrant en la cultura popular”.e