RESSENYES Miquel Crusafont i Sabater, pròleg que el llibre tracta de les aportacions de roics”. Així i tot, la mirada de l’autor no de David M. Alba, M. Crusafont a la qüestió de l’origen de deixa d’estar contaminada per la vincu- Miquel Crusafont i l’origen de l’home, l’home. Aquesta qüestió no va ser trac- lació familiar i afectiva com a fill. De to- 217 Barcelona: Comanegra, 2019, 298 p. tada per M. Crusafont en profunditat tes maneres, la formació d’historiador des del punt de vista paleontològic, però de l’autor transpira clarament a darrere Nombrosos articles, tesis i llibres han si des d’un punt de vista filosòfic. Com del llibre: és metòdic, hi ha cites de fets estudiat la figura i l’obra com a investi- a paleontòleg, com a naturalista, podia documentats i un reguitzell de petits gador de Miquel Crusafont, la seva apor- resseguir aquest origen a través del re- detalls històrics que només algú avesat tació a la paleontologia i el seu llegat gistre fòssil, que ell coneixia prou bé. sap articular; tot plegat ajuda a equili- científic. Però poc en sabíem, de la figu- Sabia el paper del fenomen de l’evolució brar el llibre. Sigui com sigui, aquesta ra, la personalitat i el context de l’home en l’origen de l’home, però també creia visió de M. Crusafont home no deixa de que hi ha a darrere. El títol del llibre, Mi- que l’home ocupa un lloc central en ser la del seu fill M. Crusafont. Amb tot, quel Crusafont i l’origen de l’home, ja és l’arbre de la vida. D’aquí ve el seu apas- a més d’un títol afortunat, és un llibre una declaració d’intencions per part de sionament per les idees de Teilhard de afortunat que ens ajuda a entendre mi- l’autor: omple un gran buit sobre la seva Chardin, que reconciliaven la idea de llor M. Crusafont. figura. L’autor, M. Crusafont fill, ha pre- transcendència amb el fenomen natural El llibre està construït a partir de tès mostrar com l’home que hi ha a da- de l’evolució. Aquesta qüestió va ocupar flaixos de llum procedents de persones, rrere del científic, la seva personalitat, una part rellevant dels seus esforços i situacions, moments històrics i projec- el seu entorn familiar, cultural i històric va mantenir diverses polèmiques amb tes que han marcat la vida de M. Crusa- van influir en el desenvolupament de la col·legues internacionals sobre aquesta font. Després de la lectura del llibre, és seva obra. En certa manera aquest era qüestió, com el llibre descriu. ben evident com la Guerra Civil, la dic- l’aspecte que ens faltava per completar Un altre aspecte que crec que s’ha tadura i el seu entorn culturalment fosc el quadre. I aquest és el motiu del títol d’esmentar de bell antuvi és que l’autor, i repressiu van influir en la seva vida i triat, del tot afortunat. Justament, la amb informació privilegiada, ha expli- trajectòria professional. Si, per exemple, seva posició privilegiada d’observador cat aspectes personals i sensibles de durant el franquisme no s’hagués creat com a fill de M. Crusafont, ens ofereix M. Crusafont, com a mitjà per perfilar un CSIC (Consejo Superior de Investi- una visió única de l’home i ens descriu la seva personalitat, i certament ho ha gaciones Científicas) que tenia com a la importància del “factor humà” i el fet amb la delicadesa necessària. Amb missió desenvolupar una “ciència cris- seu entorn històric. aquesta estratègia, el llibre s’ha enri- tiana”, probablement M. Crusafont no El títol del llibre té, però, una sego- quit enormement. L’autor, a més, molt hauria hagut de fer tants equilibris com na derivada, encara que segurament no encertadament, ha defugit la temptació va fer per parlar de l’evolució. volguda per part l’autor. A primer cop d’idealitzar el personatge i mostra tant Els primers capítols estan dedicats d’ull el títol pot dur a pensar, particular- els aspectes que podríem anomenar als primers anys de vida de M. Crusafont ment per algú no gaire ficat en el tema, “positius” com d’altres de “no tan he- i el seu entorn familiar. Els inicis de la ARRAONA P. 2 0 0 - 2 2 3 NÚM. 38 / 2019-2020 Ressenyes seva carrera, com la de tants altres no- El llibre també fa incursions en capítol 13, on es descriu la relació en- tables naturalistes de l’època, van anar l’entorn professional de M. Crusafont, tre M. Crusafont i Jaume Truyols, tam- 218 lligats, no cal dir-ho, a “l’excursionisme però sempre enfocades des d’una òpti- bé sabadellenc. Com bé explica l’autor, científic”. A principis dels anys trenta ca personal. Especialment interessant la complementarietat de caràcters i la és quan M. Crusafont comença la seva és el capítol 12, on parla de les primeres bona sintonia entre tots dos van forjar producció científica amb diversos tre- col·laboracions amb els paleontòlegs del una estreta amistat que va durar tota la balls, que ja anunciarien el mètode i la país de l’època. A inicis dels anys tren- vida (De totes maneres, hem de dir que passió que van marcar la seva vida. La ta, les col·laboracions de M. Crusafont enemistar-se amb J. Truyols era molt combinació entre excursionisme i na- s’estenen fins a una figura, consolidada difícil!) La distància professional es va turalisme va ser, durant tot el segle XX, a l’època i que era un referent del món materialitzar quan M. Crusafont acon- un potent motor de coneixement, i M. paleontològic: mossèn J. Ramon Ba- seguí la càtedra de Barcelona i J. Truyols Crusafont hi estava plenament immers. taller. El seguí el professor J. F. Villalta, guanyà la càtedra que M. Crusafont va Miquel Crusafont va mantenir una un altre paleontòleg, a mig camí entre deixar vacant a Oviedo. Durant l’època intensa activitat cultural i va participar el col·leccionisme i la recerca, que va en què varen col·laborar va sorgir un dels en nombrosos projectes vinculats a la mantenir durant un temps una intensa treballs que encara avui dia és paradig- ciutat de Sabadell. Aquesta activitat col·laboració amb M. Crusafont. Aquest màtic d’una monografia científica: “El primerenca ja era un clar avís de la seva capítol, dedicat a les relacions personals Burdigaliense continental del Vallès-Pe- capacitat d’engegar projectes i la seva amb col·legues de professió, mostra nedès”, que van signar amb J. F. Villalta. La habilitat en el lideratge. Un bon exem- molt clarament com aquests aspectes bona relació personal entre tots dos s’ha ple és que va ser un dels quatre primers van tenir una enorme influència en el transmès també a ambdues institucions: professors de l’Institut Escola, institució desenvolupament de les seves carreres. des de la mort de J. Truyols, fa pocs anys creada durant la Guerra Civil a Catalun- Crusafont i Villalta van ser, durant uns (a Oviedo, el 2013), la institució hereva de ya per la Generalitat i els ajuntaments de anys, una parella de fet dins el món de l’Institut Català de Paleontologia Miquel diferents capitals del país. L’acció ciuta- les publicacions paleontològiques. De Crusafont (ICP) conserva la seva bibliote- dana a la postguerra va ser també molt fet, feien un tàndem magnífic amb l’ull ca científica. Especialment interessant és intensa (capítol 10): s’implica en projec- diagnòstic de J. F. Villalta i l’habilitat ar- també el capítol 15, on es descriu la rela- tes culturals de manera decidida, com, gumental i la ploma de M. Crusafont. ció amb els paleontòlegs madrilenys de per exemple, en la creació de la Funda- Però la seva relació no va ser mai fàcil, i l’època. Van mantenir sempre una bona ció Bosch i Cardellach, de l’Associació de els conflictes varen anar tensant la situa- relació personal i professional, que va Cultura Musical o dels Amics de Teilhard ció fins que finalment es va trencar. Per tenir com a fruit més rellevant un llibre de Chardin, tots vinculats a Sabadell. fortuna, però, la feina feta, d’una immen- arriscat per a l’època: La Evolución, publi- Molts d’aquests projectes s’havien ini- sa qualitat per a l’època, va romandre. cat juntament amb J. Truyols i E. Aguirre. ciat abans de la guerra, però van renéixer Com contrapunt a aquest capítol, Tractaven un tema tabú durant els fos- amb força durant la postguerra. ple de conflictes personals, tenim el cos dies de la dictadura, però la implica- RESSENYES ció en l’obra de l’editorial de la Biblioteca clar que el seu objectiu no era un mu- a la geologia, però clarament vinculada de Autores Cristianos va facilitar, sens seu: l’objectiu era un centre de recerca, a la biologia. L’assignatura de la paleon- dubte, la seva publicació. Així i tot, el pes amb investigadors, que, a més, tingués tologia va arribar a ser optativa per als 219 del poder polític de la capital de l’Estat un museu com a plataforma de divul- biòlegs de la UB, i almenys M. Crusafont durant el franquisme era aclaparador i el gació i conservació del patrimoni pa- va tenir la satisfacció, tal com explica marge de maniobra era estret. leontològic. Malgrat del temps que ha l’autor, que a les seves classes tenia amb Si alguna cosa definia M. Crusafont passat des del moment que es va fer freqüència més biòlegs que geòlegs. era la seva “voracitat” a l’hora de buscar disseny inicial, el model s’ha mantingut Si M. Crusafont no hagués trobat en fòssils. L’autor ho descriu en el capítol ben vigent fins avui dia. Les grans línies aquell moment ments estretes amb 16 de forma magnífica. Les campanyes del nou institut creat el 2006, l’Institut una visió curta i hagués aconseguit el d’exploració de M. Crusafont van te- Català de Paleontologia M. Crusafont, seu objectiu, avui dia no tindríem una nir el seu epicentre al Vallès i es varen han seguit exactament les definides situació tan lamentable de la paleonto- anar estenent, com una taca d’oli, a la per aquell model. Aquests darrers fets logia a les universitats catalanes. resta de la península. Aquest aspecte mostren clarament la visió moderna i En definitiva, el llibre comentat va tenir una doble vessant. La pirateria lúcida que M. Crusafont tenia de la pa- ajuda de manera decidida a posar llum d’alguns equips internacionals (cas dels leontologia, indiscutiblement una de a l’entorn personal de M. Crusafont i a holandesos), que Miquel va intentar les claus de l’èxit d’aquest projecte. Si la entendre més bé les dificultats que va frenar, i la necessitat de controlar els ja- seva ambició s’hagués limitat a un mu- passar per tirar endavant els seus pro- ciments ibèrics. Tant és així que l’autor seu, a hores d’ara no tindria l’ímpetu ni jectes en un context històric difícil. d’aquestes línies en va poder tastar un la força que té, si és que hagués sobre- mos, com bé descriu l’autor en el capí- viscut a les diverses crisis econòmiques Salvador Moyà-Solà tol 2 (p. 42-43). Però ha estat gràcies a i polítiques que ha passat el país. ICREA, Institut Català de Paleontologia aquesta voracitat que avui dia l’Institut Tal vegada un dels aspectes en què Miquel Crusafont que ell va crear conserva una de les M. Crusafont no va reeixir va ser en la millors col·leccions paleontològiques seva lluita per fer de la paleontologia d’Europa, font permanent de consultes una assignatura obligatòria a la facul- d’equips internacionals. tat de biologia de la Universitat de Bar- Com bé comenta l’autor, si una cosa celona (UB). Que l’autor d’aquest llibre era poc probable (o directament impos- esmenti aquesta qüestió és clarament sible) era aconseguir la creació d’un indicatiu de la importància que tenia institut de recerca en paleontologia a aquest tema per a M. Crusafont. Aquest Sabadell (Catalunya) en ple franquis- fet mostra amb claredat, novament, la me. Quan M. Crusafont va dissenyar el visió moderna que tenia M. Crusafont projecte de la nova institució tenia ben de la paleontologia: una ciència útil per