EL TRADUCTOR LITERARI DAVANT L’ÀLBUM INFANTIL Pau Joan Hernàndez escriptor i traductor L a primera vegada que vaig proposar als meus Vaig trigar unes deu hores a començar a rebre alumnes de Traducció i Interpretació de la UAB correus electrònics dels estudiants. Tots anaven en la de parlar-los de la problemàtica de la traducció mateixa direcció: que qui ho havia de dir, que aque- de l’àlbum infantil, les cares d’escepticisme van om- lla traducció era endimoniadament complicada, que plir l’aula. En efecte: fins i tot dins la professió, quan no sabien si se’n sortirien... Això em va donar peu, a algú parla de traduir un àlbum, tothom té al cap la classe següent, a explicar-los les dificultats dels àl- obres de l’estil d’El meu osset, indubtablement sim- bums. pàtica, però de nul·la complexitat textual. Curiosa- Un àlbum infantil no és ni un text il·lustrat ni ment, en el moment que el traductor intenta trencar unes il·lustracions amb llegendes, sinó una obra en la aquesta imatge l’audiència passa a pensar en l’altre qual text i imatge formen un tot unitari i indissoci- extrem: els àlbums de gran qualitat literària i artísti- able. Ara bé, el traductor només treballa damunt un ca, normalment adreçats a un públic adult, com ara dels elements d’aquesta unitat, el text, i en cap cas les obres de Rébecca Dautremer o Benjamin Lacom- no tradueix il·lustracions. Dit d’una altra manera: la be. Però aquests àlbums, precisament, no pre- senten cap dificultat que els sigui pròpia, només les comunes a tot text literari. Un autèntic àlbum infantil (és a dir, un àl- bum els destinataris del qual són nens i nenes primers lectors o prelectors) planteja, en canvi, per les seves característiques, tot un seguit de di- ficultats específiques que obliguen el traductor a esmerçar-hi, moltes vegades, un esforç que sem- bla desproporcionat davant l’aparent simplicitat del text. Per mostrar als meus alumnes aquestes difi- cultats, els vaig plantejar com a exercici per fer a casa la traducció de l’àlbum de Benoît Char- lat CACAnimaux: vuit pàgines dobles, amb una frase per pàgina, amb la història d’un pollet que està aprenent a fer caca al vàter com els grans i a deixar de banda l’orinal. Extensió del text: 900 espais comptant les acotacions de maque- ta. No cal dir que els meus alumnes van pensar que m’havia tornat ximple i que tindrien resolta la traducció en una estona, i no, ni de bon tros, en les dues setmanes que els havia posat de ter- mini. Santa innocència. CACAnimals (Combel). 15 Dossier Interior de CACAnimals . traducció ha de ser fidel al text original, però tam- tisos a la paraula, i tots aquests matisos són presents a bé a la il·lustració. No puc dir res que no sigui al di- l’àlbum. Cal decidir, i aquí vaig optar per El desig d’en buix, i no puc parlar, per exemple, d’un osset de pe- Conillot, conscient que no era una solució perfecta, luix quan és obvi que el petit rinoceront dorm amb però sí la menys dolenta. un conillet de peluix. Pel que fa a la tipografia, pot marcar també la tra- El llenguatge de l’àlbum és concís, d’una gran ducció. Si tornem a CACAnimaux, veurem que, en precisió, i juga moltes vegades amb la tipografia. El totes les pàgines excepte la darrera, la paraula caca traductor no pot de cap de les maneres traduir en vint ha d’aparèixer en posició central, en cos més gran paraules allò que a l’origi- i en negreta, cosa que mar- nal es diu amb set, i davant ca l’estructura de cada frase una paraula difícil de tra- i complica la qüestió de la duir no té el recurs del cir- rima (perquè, tot i que l’ori- cumloqui explicatiu: pren- ginal no fos rimat, vaig pac- dre una decisió i inventar tar amb l’editorial que tra- alguna cosa. En aquest sen- duir en rodolins faria el tit, és paradigmàtica la tra- llibre més graciós). I ja que ducció del títol de l’àlbum surt la qüestió de la rima, La petite envie de Gros-La- no perdem de vista que el pin, de Ramona Bădescu fet de no poder utilitzar pa- i Delphine Durand, segon raules que resultin difícils volum de les aventures d’a- per als nens i nenes no sim- quest conill neurastènic que plifica precisament la tasca vaig rebatejar com Conillot. de buscar termes que rimin: Cinc paraules i un proble- el recurs als sinònims pot ma sense solució: com tra- quedar d’allò més restringit. duir envie? «Desig», «ganes Un altre recurs habitu- de fer alguna cosa», «antull», al de l’àlbum infantil és el «enveja»? Qualsevol solució joc de paraules, que nova- que s’adopti farà perdre ma- ment obliga el traductor a El desig d'en Conillot (Baula). 16 El poder de la paraula (ben escrita) ser creatiu. Els jocs de paraules, evidentment, són nom que, com a mínim, deixés constància de l’oxí- gairebé sempre intraduïbles, però el traductor lite- moron: El cavaller impetuós. rari disposa d’un recurs anomenat compensació: en I què va passar, a tot això, amb els meus alumnes trobar un d’aquests jocs no el traduïm, però mirem de Traducció i Interpretació? Que van patir, però s'hi d’inventar-nos-en un altre amb alguna expressió de van esforçar (no els va animar gaire que els expliqués la mateixa pàgina (i si pot ser del mateix paràgraf, que, a la pàgina de l’elefant, m’havia passat tot un molt millor). D’aquesta manera perdem el joc origi- matí rumiant per arribar a una solució que no troba- nal, però transmetem al lector la idea que en aquell va satisfactòria). Vaig exigir a cadascú segons les seves fragment hi ha un joc de paraules. En un llibre il· capacitats, i vaig obtenir una majoria de traduccions lustrat, en canvi, el traductor ha de salvar aquest joc absolutament correctes, però sense gràcia. Però algu- d’enginy no a partir del text, sinó a partir d’algun nes de les traduccions contenien solucions realment element de la il·lustració que ho permeti. brillants. En un parell de casos, millors que les me- I arribem a l’autèntic malson del traductor: les ves. Que també d’això es tracta. • frases fetes. En una traducció de text sense il·lus- trar, modismes i frases fetes no acostumen a presen- tar problemes; en canvi, en un àlbum, quan les frases EL CAVALLER GILLES BACHELET fetes estan reflectides en el dibuix, el traductor es tro- ba amb un problema que no té solució. Per posar un exemple inventat, un àlbum anglès pot il·lustrar una IMPETUÓS frase com «plou molt» dibuixant gats i gossos que ca- uen del cel. Com que en català quan plou molt no plouen gats i gossos, sinóQuan a un bots i barrals, el que hau- té una tasca urgent, no es pot deixar distreure... rà de fer el traductor serà inventar-se alguna cosa que EL CAVALLER IMPETUOS I què hi ha més urgent que defensar un parterre justifiqui la presència ded’aquests maduixes amenaçatgats i aquests gossos per l’enemic? perquè no desconcertin el lector. El cavaller Impetuós se’n va cap a la batalla. La suma del problema delEncara joc Bé... de paraules i el de la no... frase feta la vaig trobar a la traducció del títol de l’àl- bum de Gilles Bachelet Le chevalier de Ventre-à-Terre. La il·lustració de la coberta (genial, per cert, sobre- tot en els detalls) ens deixa clar que el cavaller pro- tagonista és un cargol amb armadura. La gràcia del nom del personatge és que es tracta d’un contrasen- tit: en francès, el modisme aller ventre à terre vol dir ‘anar corrent molt o precipitadament’ (cosa que òb- viament un cargol no fa mai), però a més hi ha un joc de paraules, perquè un cargol, literalment, va sem- TEXT I IL·LUSTRACIONS DE GILLES BACHELET pre amb el ventre a terra: un cop assumit que aquest www.editorialjuventud.es doble joc no era traduïble, vaig haver d’optar per un cover EL CABALLERO IMPETUOSO 2 idiomas.indd 2 El cavaller impetuós (Joventut). 21/5/15 8:59 Relació d’àlbums citats Bachelet, Gilles. Le chevalier de Ventre-à-Terre. París: —. CACAnimals. Trad. de Pau Joan Hernàndez. Barcelo- Seuil Jeunesse, 2014. na: Combel, 2007. —. El cavaller Impetuós. Trad. de Pau Joan Hernàndez. Snowy bear. Nova York: St. Martin’s Press / Priddy Books, Barcelona: Joventut, 2015. 2006. Bădescu, Ramona; Durand, Delphine. La petite envie de El meu osset. Trad. de Pau Joan Hernàndez. Madrid: Mac- Gros-Lapin. París: Hélium / Actes Sud, 2017. millan Infantil y Juvenil, 2008. —. El desig d’en Conillot. Trad. de Pau Joan Hernàndez. Barcelona: Baula, 2018. Aquest article s’inscriu en el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Charlat, Benoît. CACAnimaux. Tournai: Casterman, Contemporània (GETCC) (2017, SGR 1155), reconegut per l’Agència 2005. de Gestió i Ajuts Universitaris de la Generalitat de Catalunya. 17