CULTURA, LENGUAJE Y REPRESENTACIÓN / CULTURE, LANGUAGE AND REPRESENTATION · ISSN 1697-7750 · e-ISSN 2340-4981 · VOL. XXI \ 2019, pp. 175–182 REVISTA DE ESTUDIOS CULTURALES DE LA UNIVERSITAT JAUME I / CULTURAL STUDIES JOURNAL OF UNIVERSITAT JAUME I DOI: HTTP://DX.DOI.ORG/10.6035/CLR.2019.21.10 Reseñas / Book reviews ______________________________________________________________________ El compromís literari en la modernitat : del període d’entreguerres al postfranquisme (1920-1980), eds. Corretger, M., Casanovas, P. i Salvador, V. Tarragona / Melbourne: Publicacions URV / RMIT University, 2016. ISBN 978-84-8424-445-5 Reseñado por Thiago Mori, doctor por la Universitat Autònoma de Barcelona /Université Sorbonne Nouvelle. Reseña recibida el / Review received: 2018-11-15 Reseña aceptada el / Review accepted: 2019-02-22 És sempre revelador abandonar, ment, Les lletres a l’exili, La literatura sota encara que sigui per exercici, certs marcs el franquisme i La literatura com a temporals universalment acceptats (la compromís vital («mera forma útil de dècada, el segle, un règim, l’interval entre tematització», segons els editors) – no una guerra i la que, invariablement, la amaguen el caràcter assumidament obert de succeeix) i intentar establir noves unitats l’obra. Fins i tot el compromís literari, fil de temps, nous escenaris que acabaran per temàtic que connecta els quinze estudis que revelar relacions i diàlegs sovint componen la publicació, es defineix aquí de insospitats. El marc establert davant la manera poc categòrica com a «el lligam necessitat d’acotar l’abast d’un estudi intencional [...] amb el conjunt d’entorns forma part del mateix estudi: no és socials que configuren la cultura (i les indiferent investigar l’obra d’un autor llengües [...]) d’un país» (p. 18). Tanmateix, tenint com a marc el segle —per exemple, aquesta obertura comporta un risc, ja que la el XIX— o l’escola —per exemple, el frontera entre la pluralitat i la indefinició és Romanticisme. sovint difosa: el que hauria de ser un llibre En aquest sentit, El compromís plural es podria veure reduït a un calaix de literari en la modernitat : del període sastre (vicissitud de moltes publicacions d’entreguerres al postfranquisme (1920- acadèmiques actuals, en les quals no es 1980) té, d’entrada, un doble mèrit: a més detecten gaires diferències entre l’obra de connectar períodes i esdeveniments col·lectiva, la revista i les actes de congrés), estudiats sovint de manera aïllada —el plec desigual que serà consultat de manera darrer terç de la Mancomunitat, la Guerra aïllada, article per article, segons l’interès i Civil, la Segona República, dues les necessitats de cada lector. dictadures i la transició democràtica—, Els editors eren conscients de també ens fa palès, de manera definitiva, l’equilibri delicat que s’havia de cercar, i que el context cultural de fa 30 anys ja no per això justifiquen explícitament la seva ens engloba. decisió per l’obertura, en uns «Mots Els quatre temes en què se preliminars» excel·lents que, a més d’oferir subdivideix el llibre —Literatura i pensa- nombroses referències bibliogràfiques que 176 CLR · DOI: HTTP://DX.DOI.ORG/10.6035/CLR.2019.21.10 · ISSN 1697-7750 · e-ISSN 2340-4981 · VOL. XXI \ 2019, pp. 175–182 eixamplen les nocions teòriques entorn quer Vidal) o «Memòria i identitat a través dels macrotemes identitat i compromís, dels textos autobiogràfics d’autors cerquen d’establir les relacions —no valencians» (Anna Esteve)—, en estudis sempre òbvies— entre els capítols del comparatius— «‘El tèrbol atzur de ser tres llibre. voltes rebel’: compromís i identitat en les En una obra tan polifacètica, en la obres de M. Aurèlia Capmany, Montserrat qual aquestes «quinze perspectives o Roig i M. Mercè Marçal» (M. Àngels casos» es presenten com un mosaic a Francés Díez) —o encara en anàlisis vegades massa il·lustratiu (és a dir: el tema d’elements destacats de les obres de central no es desenvolupa sinó a través de diferents autors i grups— Joan Crexells (en les seves manifestacions específiques), text de Xavier Serra), Carles Riba (Jordi s’agraeix que justament el capítol Malé), el «Grup de Xile» (Montserrat d’obertura, «La identitat catalana: Bacardí), Joan Oliver (Francesc Foguet i pactisme polític i compromís literari», de Boreu), Josep Anton Baixeras (Montserrat Pompeu Casanovas, es dediqui a analitzar Palau), Manuel de Pedrolo (Xavier Ferré en profunditat un aspecte més general — Trill), Carles Soldevila (Dolors Madrenas el pactisme polític—, contextualitzant-lo Tinoco i Joan M. Ribera Llopis) i M. històricament i establint relacions entre el Aurèlia Capmany (Alfons Gregori)— El seu declivi al primer terç del segle XX i la compromís literari en la modernitat : del normalització d’ús del català escrit —aquí període d'entreguerres al postfranquisme inclosa l’expressió literària. (1920-1980) aconsegueix amb escreix el També el capítol que clou la que es proposava: no genera un text primera part, «Entre les lletres i les arts. definitiu sobre la identitat i el compromís a L’assaig filosòfic a les dècades de 1940 a la literatura catalana, sinó que dóna 1960», de Joan Cuscó i Clarasó, tracta del indicacions dels múltiples camins possibles gènere literari en situació més precària que encara cal recórrer, fent que cada dintre del sistema literàriocultural català, experiència individual s’entengui també l’assaig —a més, en un període encara poc com a col·lectiva, apropant-se a aspectes estudiat—, ajudant a omplir un buit universals a partir d’una profusió bibliogràfic important. d’exemples concrets. La mateixa vocació té el text de Entre aquests exemples concrets Montserrat Corretger sobre l’obra literària trobem la visió potser més universalitzable d’Odó Hurtado, tota ella produïda durant de totes, al capítol que Vicent Salvador el seu exili a Mèxic. Corretger assumeix la dedica a la concepció fusteriana de la doble responsabilitat d’analitzar alhora literatura. Salvador explica com la visió de que informa, sense passar per alt ni la gran Joan Fuster emana no pas de textos de absència d’informació del públic lector crítica literària pròpiament dita, sinó de la respecte de l’obra d’Hurtado, ni les seva obra assagística i aforística. Fuster exigències d’un estudi acadèmic rigorós. cultivava, com a postures perfectament Aquest capítol tracta, a més, d’una complementàries, d’una banda una relació conjunció molt específica d’obstacles que propera amb els clàssics —«Lluny de la Odó Hurtado va haver de superar per concepció d’un cànon atemporal, els poder publicar la seva obra: la seva clàssics són [...] una mena d’arxiu dinàmic dedicació tardana al món de les lletres, la que és llegit [...] des de les coordenades de distància que el separava de Catalunya i la cada època.» (p. 173)— i, de l’altra, una censura prèvia vigent a l’Estat. consideració especial envers els gèneres Al cap i a la fi, ja sigui en estudis menys prestigiats, inclosos els guions de sobre gèneres literaris – com ara sèries televisives, el còmic i la novel·la de «Compromís i identitat urbana en la consum. Es revela, així, una visió força més novel·la catalana dels setanta» (Adolf Pi- complexa del fet literari, que per a Fuster Reseñas / Book Reviews 177 superava la del mer establiment d’un promís amb la paraula és també un cànon: el que li interessava era el circuit compromís amb el poble, i tindrà literàriocultural en la seva totalitat, com inevitablement tantes manifestacions com més estès (i normalitzat) millor. Ningú la societat mateixa. més competent que aquest «Diderot de poble» (definició del mateix Fuster, en entrevista a Montserrat Roig) per fer-nos veure que els espais tinguts com a «alts» o «baixos» formen part d’un gran espai compartit. Perquè, al cap i a la fi, el com- Fraseología y variedades diatópicas, eds. Berty, Katrin., Mellado Blanco, Carmen y Olza, Inés. Pamplona: EUNSA, 2018. ISBN 978-902-7265-678 Reseñado por Elia Puertas Ribés, Universitat Jaume I. Reseña recibida el / Review received: 2019-01-10 Reseña aceptada el / Review accepted: 2019-02-28 El estudio de las unidades des y diferencias entre sí, así como de cada fraseológicas de la lengua española aspira una de ellas con el español estándar. Con a ser cada vez más abarcador. ello se pretende subsanar una de las Concretamente, la obra que reseñamos mayores lagunas en el estudio lingüístico aborda estas expresiones fijas desde una del español, dotando así de una nueva perspectiva diatópica. Se estructura en dimensión a la fraseología regional. Como siete trabajos resultantes del XX Congreso recuerdan las editoras de la obra, las de la Asociación Alemana de Hispanistas deficiencias en este ámbito de estudio se (Heidelberd, 18-22 de marzo de 2015), y deben a causas diversas. Entre ellas en todos ellos se defiende la necesidad de figuran algunas de carácter metodológico, estudiar con mayor profundidad las derivadas del fuerte vínculo entre la expresiones fijas procedentes de oralidad y las variedades regionales, lo variedades regionales. Otra característica que supone muchas veces un serio importante es la defensa del análisis problema para su documentación. Por otro contrastivo como herramienta para la lado, en la mayoría de las obras comparación del español con otras lexicográficas faltan entradas acerca del lenguas europeas, como el alemán o el sentido de las expresiones pluriverbales en italiano. cada ámbito geográfico. Un ejemplo de A lo largo de la obra se analizan ello es la escasa atención que han recibido muestras procedentes de distintas las variedades diatópicas procedentes de variedades diatópicas del español la fraseología hispanoamericana, frente a peninsular e hispanoamericano, a través la variedad estándar peninsular. de las cuales se pueden observar similitu- Siguiendo el índice del libro, el