Flaix de ciència La Laia, un nou primat hominoïdeu del Miocè Un esquelet recuperat als Hostalets de Pierola permet descriure un nou gènere que sacseja l’arbre evolutiu dels antropomorfs i els humans Premi SCB a un article científic David M. Alba i Salvador Moyà-Solà La riquesa paleontològica dels Hosta­ brats, que representen una finestra única als la cognició, a través de la mida relativa del cer- lets de Pierola (l’Anoia) és ben conegu­ ecosistemes terrestres de Catalunya fa uns dot- vell; la locomoció, mitjançant la morfologia da des de mitjan segle xx, gràcies a les ze milions d’anys (finals del Miocè mitjà). Fins de l’esquelet, i la dieta, a partir de les marques publicacions dels pioners catalans de fa poc, els primats fòssils de l’abocador ja mos- deixades per l’aliment a la superfície de les la paleontologia de vertebrats. Tanma­ traven una gran diversitat de formes, amb tres dents. La recerca fou finançada per la Genera- gèneres de grans antropomorfs (Pierolapithe- litat de Catalunya i el Ministeri d’Economia i teix, els descobriments més espectacu­ cus, Dryopithecus i Anoiapithecus) i un petit Competitivitat. lars, com l’esquelet d’en Pau (el gran simi primitiu del grup extint dels pliopitecoï- antropomorf Pierolapithecus), no s’hi deus (Pliopithecus). Recentment, noves troba- Pliobates: un mosaic evolutiu produïren fins al segle xxi, arran del lles a l’abocador permeteren descriure un nou Els resultats de l’estudi es publicaren el 2015 control paleontològic de l’ampliació de primat hominoïdeu, de mida petita, que capgi- amb un gran ressò internacional. El nou gènere l’abocador de Can Mata. L’any 2011 ra diverses preconcepcions que es tenien fins es batejà amb el nom científic de Pliobates, en s’hi recuperaren les restes de la Laia, un ara sobre el darrer ancestre comú dels homi- al·lusió al mosaic de característiques primitives primat antropomorf de mida petita. noïdeus actuals. (similars als pliopitecoïdeus) i derivades (simi- Descrit el 2015 com un nou gènere (Pli- lars als hominoïdeus, especialment als hilobà- obates), aquest primat té importants El crani fou recol·lectat per l’equip de paleontò- tids) que presenta. L’esquelet, al seu torn, es ba- implicacions per a l’evolució dels homi­ legs que treballava a l’abocador, després de ser tejà amb el sobrenom de Laia, diminutiu noïdeus, el grup que inclou els humans exposat per la maquinària pesant. El director de d’Eulàlia, i que significa ‘eloqüent’ (en referèn- i els seus parents més propers. la intervenció paleontològica, Josep M. Robles, cia a la informació que proporciona sobre els ho posà en coneixement dels investigadors de orígens dels hominoïdeus actuals). l’Institut Català de Paleontologia Miquel Cru- Els hominoïdeus són el grup de primats que safont (ICP), on de seguida s’iniciaren les tas- Sabem que es tractava d’una femella de 4-5 kg inclou els humans i els simis antropomorfs. ques de preparació de les restes. L’excavació de de pes, amb un crani similar al dels gibons ac- Se’n distingeixen dues famílies actuals: els hi- l’estrat de procedència, d’11,6 milions d’anys tuals en diversos aspectes, i uns braços relati- lobàtids, o petits antropomorfs (gibons i sia- d’antiguitat, permeté recuperar restes addicio- vament llargs (vegeu-ne la reconstrucció a la mangs), de mida petita, i els homínids, de nals d’altres parts de l’esquelet del mateix indi- figura 1). L’esquelet presenta diverses caracte- mida més gran, i que inclouen els grans antro- vidu. La inspecció de les dents al laboratori per- rístiques similars a les dels hominoïdeus ac- pomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés) i meté asseverar que, malgrat la mida petita, no tuals (sobretot al colze i el canell), que contras- els humans. Els antropomorfs presenten tota es tractava de Pliopithecus, sinó d’un nou gène- ten amb d’altres més primitives. Podem inferir una sèrie d’adaptacions esquelètiques relacio- re fins llavors desconegut. Un cop s’estudiaren que presentava unes capacitats cognitives nades amb una postura erecta del tronc i una els ossos del braç i el canell, la sorpresa fou en- comparables a les de les mones i els gibons ac- gran mobilitat de les extremitats, útils per cara més gran, ja que presentaven tota una sèrie tuals, una dieta basada en fruits tous, i impor- grimpar pels arbres i penjar-se de les bran- de característiques modernes, compartides amb tants capacitats de rotació de l’avantbraç i el ques. El registre fòssil indica que els hominoï- els hominoïdeus actuals. canell. En concret, el mosaic de característi- deus foren molt més diversos en el passat que ques derivades i primitives de l’esquelet sugge- actualment, i que els diversos llinatges actuals L’estudi de les restes, que durà gairebé quatre reix una locomoció arbòria que, a diferència se separaren durant el Miocè. És, tanmateix, anys, inclogué la identificació, fotografia, me- d’altres hominoïdeus basals, no estaria fona- controvertit si la majoria de característiques sura, descripció i comparació de les restes, mentada en el quadrupedisme arbori, sinó en compartides pels hominoïdeus actuals s’here- així com també la reconstrucció virtual del una grimpada lenta i cautelosa, amb certa taren a partir del seu darrer ancestre comú o si crani (que s’havia trobat aixafat en múltiples capacitat de suspendre’s de les branques. evolucionaren independentment entre els hi- fragments) a partir d’escàners de tomografia L’anàlisi filogenètica, finalment, indica que lobàtids i els homínids. computada. A fi de determinar-ne les rela­ Pliobates és un hominoïdeu basal, proper cions de parentiu (filogenètiques) amb altres (malgrat que anterior, en termes de parentiu), Els tresors de l’abocador primats actuals i fòssils, s’analitzaren més de a la divergència entre els hilobàtids i els homí- L’extraordinària riquesa fossilífera dels Hosta- tres-cents caràcters morfològics. Per tal d’in- nids (vegeu la figura 2). lets i el continu seguiment de les obres d’am- ferir-ne les característiques paleobiològiques, pliació de l’abocador han permès recuperar s’estudiaren aspectes diversos: la mida del cos, El registre fòssil indica que les característi- desenes de milers de restes fòssils de verte- per mitjà de mesures dentals i esquelètiques; ques compartides pels hominoïdeus actuals Treballs de la Societat Catalana de Biologia 41 001-070 Revista TSCB 68.indd 41 21/06/2019 8:41:46 La Laia, un nou primat hominoïdeu del Miocè Figura 1. Reconstrucció del crani i de l’aspecte Figura 2. Cladograma esquemàtic que mostra les relacions de parentiu entre els hominoïdeus actuals, en vida de Pliobates cataloniae. a-b) Dibuixos Pliobates i alguns altres hominoïdeus extints. del crani (a) i de la cara (b), elaborats per Marta Palmero. c-d) Fotografies d’una reconstrucció determinar si aquestes últimes característi- uns 15-20 milions d’anys, els resultats de escultòrica de tot l’esquelet, elaborada per ques s’heretaren a partir d’un ancestre comú l’anàlisi filogenètica suggereixen que es trac- Quagga Associats, SL amb el suport de l’Obra Social La Caixa (fotografia de Ramon López/ o si evolucionaren independentment en hilo- taria d’un descendent europeu d’un llinatge Quagga Associats, SL). bàtids i homínids és la manca de registre fòssil que s’originà a l’Àfrica abans de la separació dels hilobàtids abans de la divergència dels de tots dos grups. Com a tal, Pliobates ens in- membres actuals d’aquest grup durant el Mio­ forma de la probable morfologia del darrer evolucionaren en mosaic al llarg de milions cè superior, fa uns set milions d’anys. Així, ancestre comú del grup. En particular, mostra d’anys des de l’origen del grup, fa 25-30 mi­ s’havia hipotetitzat que els petits antropo- que aquest ancestre ja presentava determina- lions d’anys. Per exemple, hominoïdeus ba- morfs eren un llinatge miniaturitzat, evolu­ des adaptacions locomotores relacionades sals del Miocè inferior com Proconsul, de fa cionat a partir d’un ancestre comú dels homi- amb la rotació de l’avantbraç, i suggereix que, uns vint milions d’anys, ja mancaven de cua noïdeus actuals que seria més similar als en termes de mida corporal i morfologia del externa, però no presentaven encara la majo- grans antropomorfs. Tot i que, en termes crani, aquest ancestre hauria estat força més ria d’adaptacions locomotores dels membres temporals, Pliobates és més tardà que la diver- similar als hilobàtids que no pas als homínids, actuals del grup. El principal problema per gència entre els homínids i els hilobàtids fa a diferència del que es pensava fins ara. • Bibliografia Alba, D. M. (2012a). Gairebé humans: Origen talets de Pierola, l’Anoia, Cataluña), una dor de Can Mata (els Hostalets de Pierola, i evolució dels hominoïdeus. Sabadell: Ins- sucesión de localidades del Aragoniense su- Catalonia, Spain)». Am. J. Phys. Anthro- titut Català de Paleontologia Miquel Cru- perior (MN6 y MN7+8) de la cuenca del pol., 141: 52-75. safont. Vallès-Penedès. Campañas 2002-2003, — (2015). «Miocene small-bodied ape from — (2012b). «Fossil apes from the Vallès-Pene- 2004 y 2005». Estudios Geol., 62: 295-312. Eurasia sheds light on hominoid evolu­ dès Basin». Evol. Anthropol., 21: 254-269. — (2010). «A new species of Pliopithecus tion». Science, 350: 528, aab2625. Alba, D. M. [et al.] (2006). «Los vertebrados Gervais, 1849 (Primates: Pliopithecidae) Fleagle, J. G. (2013). Primate adaptation and fósiles del Abocador de Can Mata (els Hos- from the Middle Miocene (MN8) of Aboca- evolution. San Diego: Academic Press. David M. Alba (Barcelona, 1975) és llicenciat Salvador Moyà-Solà (Palma de Mallorca, 1955) (1998) i doctor (2005) en biologia per la Universi- és llicenciat (1979) per la UB i doctor (1983) en tat de Barcelona (UB). És director de l’Institut Ca- geologia per la Universitat Autònoma de Barce- talà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i cap lona. Va ser director de l’ICP i és cap del Grup de del Grup de Recerca en Faunes del Neogen i Qua- Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia ternari, on investiga la paleobiologia i l’evolució Humana. La seva investigació se centra en els pri- dels primats i altres vertebrats del Miocè i Pleisto- mats fòssils de la península Ibèrica i en l’evolució cè d’Europa. de les faunes de mamífers insulars. 42 Treballs de la Societat Catalana de Biologia 001-070 Revista TSCB 68.indd 42 21/06/2019 8:41:47