8 temes-3) HELENA KIRCHNER. Professora titular d’Història Medieval. Universitat Autònoma de Barcelona MIGRACIÓ I IRRIGACIÓ A LES ILLES ORIENTALS D’AL-ANDALUS La conquesta àrab-berber de les illes Balears, conegudes grups desplaçats. com les Illes Orientals d’al-Andalus, es va consolidar amb La selecció dels llocs d’assentament es va fer a partir de co- el desembarcament del iemenita ‘Isam al-Jawlâni el 902. neixements tècnics i agraris constituïts i consolidats en els Aquest fet va propiciar una migració de grups tribals i clànics segles precedents a la península. La fase de colonització procedents de la península. Tant els trasllats marítims com és reconeixible perquè és d’ordre tècnic i implica modifica- la construcció d’assentaments a les illes requerien mitjans i cions de l’espai ocupat: creació d’espais irrigats, drenats i tecnologia que no es podien improvisar. Abans del 902 hi ha de secà, organització de formes de ramaderia, reproducció constància d’expedicions i de relacions desiguals de tipus de plantes i animals, especialització artesanal, etcètera. fiscal de l’estat emiral amb els habitants de les illes de L’opció hidràulica i la creació d’espais regats va constituir Mallorca i Menorca. Les activitats dels anomenats Bahriyyûn la selecció preferencial. Això va comportar que al seu voltant (‘gent del mar’), navegants que establien centres costaners s’organitzessin altres solucions complementàries, des dels per a activitats de pirateria i comerç durant el segle IX i fins cultius de secà fins a la ramaderia. Les diferents orientacions, al primer quart del segle X, van garantir l’exploració ne- sovint practicades de forma integrada pels mateixos grups, cessària per conèixer el lloc de destí de la migració. Eren implicaven procediments i llocs d’intercanvi de productes, coneixedors de les rutes marítimes i dels punts de desem- camins per transportar-los i el desenvolupament progressiu de l’estructura urbana de les illes, de les alqueries rurals i de l’artesanat especialitzat. Mapa de les Illes Balears amb les zones estudiades L’homogeneïtat de les formes d’assentament i de les solu- cions tècniques adoptades per a la creació d’espais de cultiu és indicativa d’un procés d’establiment compacte en el temps. Probablement, durant la segona meitat del segle X, la trama pagesa bàsica s’havia consolidat. Es va caracteritzar per la constitució de xarxes d’alqueries i rafals, les dues for- Helena Kirchner. Migració i irrigació a les Illes Orientals d’al-Andalus mes principals d’assentament, connectades per camins i mercats rurals. Un bon exemple d’aquest tipus de mercat és el de Manacor, al sud-est de l’illa de Mallorca, on els ca- mins procedents de la xarxa d’alqueries confluïen en un mercat que podem reconèixer en el nom de la Cariat Assoc (alqueria del suq). Les modificacions posteriors d’aquesta trama pagesa van consistir sobretot en un reforçament de les xarxes amb assentaments complementaris, però sense modificar significativament la selecció inicial. La conser- barcament, tenien els vaixells i tenien connexions clàniques vació d’aquestes formes inicials d’assentament no només amb les poblacions de la península. També calia conèixer indica l’èxit de la selecció sinó que, a més, els assentaments les possibilitats de fer seleccions adequades a la tecnologia més tardans no van fer sinó reproduir els mateixos crite- agrària dels futurs emigrants. La proximitat de les illes a les ris de selecció. costes peninsulars facilitava les anades i vingudes que ga- En les xarxes d’assentaments predominen els topònims clà- rantien la viabilitat dels moviments de grups d’emigrants i nics berbers. Sovint també hi ha topònims que remeten a la transmissió d’informació sobre les experiències dels pio- grups àrabs però no necessàriament en una posició preemi- ners. L’èxit de la migració depenia també d’un gruix pobla- nent. El terme alqueria no designa exclusivament un lloc cional inicial que fes possible la reproducció biològica dels habitat, sinó un territori on pot haver-hi més d’una zona PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Abril 2019 9 173 1 2 de residència i més d’un espai de cultiu, un territori clà- llarg d’un curs d’aigua, estable o no, que sol quedar canalitzat 5 nic. Alguns d’ells tenien diversos assentaments i, en tot cas, i delimitat pels murs de contenció de les parcel·les. El punt 8 els grups assentats podien tenir grandàries diferents i alguns de captació de l’aigua sol estar al fons de vall i pot ser un 11 factors (ordre d’arribada, grandària del grup) podien deter- qanât o un assut. Excepcionalment, si la captació 13 minar preeminències en els espais de cultiu. Hi ha diversos és una font que neix al vessant, l’aigua és canalitzada cap al 14 exemples d’aquests territoris a Mallorca. La terra de Falanis fons de vall. La séquia principal recorre el límit de les parcel·les 16 (Felanitx) és on el grup berber dels Banû Furânik va crear oposat al del torrent. El reg es fa directament a partir d’ober- un espai irrigat d’unes vuit hectàrees vinculat a una font tures a la séquia i rarament trobem séquies secundàries. De natural. En el seu territori es van assentar diversos grups vegades, la séquia travessa el curs d’aigua si el costat oposat clànics principalment dedicats a la ramaderia domèstica i a és més favorable per a la construcció de les parcel·les. Quan alguns cultius de secà a la vora d’una zona humida. A Artà, el cabal de la captació ho permet, hi ha molins instal·lats sobre els Iraten, berbers, van donar nom a un districte, a l’alqueria la mateixa séquia o al final del seu recorregut. Bons exemples de major entitat (Almudaina d’Artà) i a la serra d’Artà. En d’aquest tipus de sistema són els de Coanegra, Castellitx el seu territori es van assentar nombrosos grups berbers i àrabs. A Eivissa, s’han pogut delimitar alguns territoris al nord de l’illa que coincideixen amb les valls de muntanya Plànols dels sistemes hidràulics de la vall de Coanegra i de la vall on es van construir diversos espais irrigats de petita extensió. de Bunyola (Mallorca) Es tracta de les alqueries de Robio, Balançat, Xarraca i Benirràs. Els topònims de Xarraca i Benirràs remeten a grups berbers, els Banû Zûrâg i els Banû Rasn. Les alqueries eren assentaments petits. A Mallorca, als nusos de comunicació i probablement als llocs que es van anar cons- tituint en punts de mercat, es van desenvolupar les alqueries de major grandària poblacional i també hi trobem els espais irrigats més extensos (entre 8 i 15 ha), com els de Bunyola, Alaró, l’Almudaina d’Artà, Almallutx o Felanitx, per men- cionar alguns dels estudiats. Però la majoria eren establiments molt petits. Coneixem bé la composició d’alguns d’ells gràcies a documents posteriors a la conquesta catalana. Tres alqueries de la vall d’Alaró, per exemple, són descrites així: Benau- guir consistia en vuit cases, un hort, dues vinyes i dues parcel·les amb oliveres; Yarfân tenia quatre cases, un farraginal, Helena Kirchner. Migració i irrigació a les Illes Orientals d’al-Andalus una parcel·la de terra i dos horts, que es corresponen amb un espai regat de 0,8 ha; Bànyols tenia tres cases, una mesquita, (Mallorca), Buscastell, Es Ierns i Santa Eulària (Eivissa), o dos farraginals, tres horts, una vinya i una parcel·la de terra els sistemes dels barrancs del sud de Menorca. erma, que es corresponen amb un espai irrigat de 3,5 ha. Un En els sistemes de vessant que tenen la captació al fons de altre bon exemple és el de Binigemor, a Menorca, un assen- vall, la séquia comença al llit del torrent, mitjançant un assut tament berber (Banû Jamor) que compartia un espai irrigat de o un qanāt. La séquia transcorre per un dels vessants de la 1,1 ha amb el grup àrab dels Banû Ru‛ayn (Biniarroi) i que vall i permet regar el parcel·lari de terrasses construït per va instal·lar la seva zona de residència a les ruïnes d’un poblat sota. Si el cabal ho permet, hi ha molins al llarg de la séquia talaiòtic. La prospecció arqueològica del lloc va permetre es- principal. Les parcel·les es reguen amb séquies secundàries tablir que l’ocupació va durar entre el segle XI i el XIII i va que defineixen blocs. Exemples d’aquest tipus de sistema consistir en unes sis unitats residencials que no haurien superat són els d’Alaró i Bunyola (Mallorca) o el de Balançat la cinquantena de persones. (Eivissa). A Balançat, els tres molins del sistema estaven L’estudi de diverses regions a Mallorca, Eivissa i Menorca situats en una séquia secundària. Quan la captació és al ves- posa de manifest l’homogeneïtat en les seleccions dels assen- sant (font natural o qanât), l’aigua es recull en una bassa taments i en les pautes de disseny i construcció de sistemes. reguladora del cabal. Hi ha casos amb una sola séquia i d’al- Es poden distingir dos grans tipus de sistemes hidràulics, els tres amb dues séquies que surten de la bassa en direccions de fons de vall i els sistemes de vessant. Els sistemes de fons oposades. Exemples d’aquest tipus de sistema són els de de vall es caracteritzen per tenir les parcel·les construïdes al Can Rei de Xarraca i Es Rubió (Eivissa). 10 temes-3) (pat Les hortes vinculades a les tres medines de les illes són més Plànol del sistema hidràulic de Balançat (Eivissa) difícils d’estudiar atès que estan afectades en gran manera per la urbanització o l’abandonament. A Madîna Mayûrqa es documenta una de les poques obres hidràuliques proba- blement promocionades per l’estat. En el Liber Maiolichinus, la crònica de l’expedició catalano-pisana del 1114, es men- ciona la séquia d’Enelamir (d’ayn al-amir, ‘font de l’emir’) que portava aigua a la madîna. El nom fa referència a la in- tervenció del governador en la planificació. La planificació urbana de la madîna tingué en compte des del principi aquesta canalització que acabava al palau fortificat, seu del poder polític a l’illa, l’almudaina. En el recinte d’aquesta hi havia espais d’horts i dins el recinte emmurallat de la ciutat també. A Menorca, els espais d’horta vinculats a Madîna Manûrqa (Ciutadella), estaven situats en dos barrancs que flanquegen la ciutat al nord i al sud, i les parcel·les es regaven amb sínies. Igualment, a l’interior de la muralla, es documenten diversos horts regats amb sínies, un dels quals estava al palau del go- vernador. Finalment, a Eivissa, l’horta es va construir al Pla de Vila, als peus del puig on es trobava la madîna, en una zona d’aiguamoll parcialment drenat. Als marges d’aquest aiguamoll hi havia sínies i horts regats i un rosari d’assen- taments pagesos que també participaven de la gestió d’aquests espais. Bibliografia M. BARCELÓ; H. KIRCHNER; R. GONZÁLEZ VILLAESCUSA, M. BARCELÓ, «Immigration berbère et établissements paysans «La construction d’un espace agraire drainé au ḥawz de la Madîna Helena Kirchner. Migració i irrigació a les Illes Orientals d’al-Andalus dans l’île d’Eivissa, 902-1235: à la recherche de la logique de la de Yâbisa (Ibiza, Baléares)», en J. BURNOUF; J.-P. BRAVARD; construction d’une nouvelle société», en J.M. MARTIN (ed.), Zones G. CHOUQUER (eds.), La dynamique des paysages protohistori- côtières et plaines littorales dans le monde méditerranéen au Moyen ques, antiques, médiévaux et modernes. Sophia Antipolis: Université Âge: défense, peuplement, mise en valeur. Castrum 7, Madrid: Casa de Nice, 1997, p. 113-125. de Velázquez, 2001, p. 291-321. H. KIRCHNER; F. RETAMERO, «Becoming islanders. Migration and settlement in the Balearic Islands (10th-13th centuries)», en F. RETAMERO; I. SCHJELLERUP; A. DAVIES (eds.), Agricultural and pastoral landscapes in pre-industrial society. Choices, stability and change, Oxford- Philadelphia: Oxbow Books, 2016, p. 57-78. J. ORTEGA; A. PIERA, «Sobre las zonas de residencia de las co- munidades campesinas andalusíes: el caso de Binigemor en Ma- nûrqa», Revista de Menorca 85 (2001), p. 11-55. F. RETAMERO; B. MOLL, «Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos X-XIII», en H. Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford: Archaeopress, 2010, p. 95-106.