El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) Balaguer, J.*, Alba, D. M.* Introducció data en uns 50-55 Ma, presumiblement a les ribes africanes del mar de Tetis, però el registre Els sirenis són l’únic ordre actual de mamí- fòssil indica que ràpidament es van escampar fers marins herbívors. Estan representats pels i es van diversificar pel planeta, seguint l’eix manatís i el dugong, amb un total de quatre est-oest del Tetis i cap a l’Amèrica del Nord. espècies, tot i que en el passat van ser força més El registre fòssil dels sirenis a Catalunya es diversos (Domning [et al.], 2010). Es caracte- concentra en dos períodes: l’eocè mitjà-superi- ritzen per tenir el cos cilíndric; les extremitats or, amb força jaciments a la Catalunya interior anteriors modificades en aletes i l’absència (l’Anoia, el Bages i la plana de Vic), i el miocè d’extremitats posteriors; paquiostosi als ossos inferior (bàsicament el burdigalià i el languià (engruiximent del còrtex i reducció del teixit del Penedès; vegeu Pilleri [et al.], 1989). Publi- esponjós), i deflexió del rostre en un grau va- cacions posteriors han ampliat el coneixement riable en funció de la dieta. La seva distribu- del registre fòssil dels sirenis de Catalunya i ció pel planeta sempre ha anat lligada a climes han modificat algunes de les conclusions que tropicals, per això el seu rang biogeogràfic ac- se n’extreuen. En un dels darrers articles pu- tual és molt inferior al que van tenir en altres blicats (Balaguer i Alba, 2016) es descriu una èpoques geològiques, com l’eocè o el miocè. espècie eocena nova a partir de les restes del La seva dieta es fonamenta, en més o menys Mas Vilageliu (Tona) i s’hi revisen altres res- grau, en el consum de fanerògames marines, tes trobades anteriorment al mateix municipi. fet que n’ha condicionat la distribució pel pla- Aquestes restes permeten ampliar el coneixe- neta, de manera que habiten majoritàriament ment sobre els sirenis de l’eocè a la regió me- zones costaneres, així com deltes, estuaris, cur- diterrània, que concentra el gruix de registre sos baixos dels rius i mangles. El seu origen es fòssil dels primers sirenis totalment adaptats * Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (Sabadell). Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 163 a la vida aquàtica, i aporten informació per a on es podien veure roderes de motos de trial i la futura revisió sistemàtica i taxonòmica dels bicicletes (figura 2). Algunes restes òssies i den- diversos gèneres coneguts d’aquest període. tàries, clarament visibles, van cridar l’atenció d’aquest aficionat, que ràpidament va avisar de la troballa al Servei d’Arqueologia i Paleonto- Situació i context geològic logia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. El conjunt del El jaciment de Mas Vilageliu està situat al terme jaciment consta d’una acumulació de peces en municipal de Tona, a uns 2 km al SW del nucli una superfície aproximada de 70 × 40 cm. La urbà i a 698 m d’altitud, a la vora d’un corriol, majoria de peces estaven a la capa més superfi- en el quadre UTM d’1 × 1 km 31T DG3332. cial, d’uns 30 cm de gruix i força meteoritzada Aquests terrenys pertanyen al Mas Vilageliu, i per l’exposició a les inclemències meteorològi- es troben a uns 400 m de distància del mas en ques i el pas de vianants i motoristes. direcció NW (figura 1a). El jaciment va ser des- Els materials geològics d’on es van trobar les cobert per un aficionat a la muntanya i la pale- restes es corresponen amb les margues de color ontologia, al marge d’un corriol força transitat gris blavós (figura 1b) que trobem a la forma- Figura 1. A) Localització del jaciment. Dins del cercle ombrejat, ubicació aproximada del jaciment (no se’n mostra la ubicació exacta per evitar possibles danys, ja que en aquests moments no disposa de cap mena de protecció). B) Context geològic. Dins del cercle ombrejat, ubicació del jaciment en sediments del tipus PEmvi (margues amb nivells fossilífers del bartonià mitjà, segons la cartografia de l’Institut Geològic de Catalunya). Els dos mapes que es mostren no estan a la mateixa escala. Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 164 Figura 2. El jaciment. L’àrea d’excavació queda delimitada per les eines i el material que es van usar. Just per sota es pot veure el corriol amb marques de trànsit rodat habitual. ció Vic-Manlleu, datades al bartonià (Pisera i vivia i on el seu cos, possiblement, es devia ar- Busquets, 2002). Els materials que formen els rossegar post mortem. estrats de la formació són el resultat d’antics sistemes deltaics i estan formats, bàsicament, per sorres i conglomerats (zones proximals) L’excavació i margues (corresponents a parts distals dels dipòsits), uns sediments que en l’actualitat Des dels Serveis Territorials del Departament ocupen una àrea geogràfica d’uns 257 km 2 de Cultura i Mitjans de Comunicació de la (Reguant [et al.], 1987). Al mateix lloc de la Generalitat de Catalunya es va organitzar la troballa són molt habituals les restes d’inverte- visita del paratge i es va valorar la necessitat de brats, alguns dels quals en posició de vida, com dur-hi a terme una intervenció paleontològica el porífer Guettardiscyphia thiolati. Es tracta d’urgència. Ja des del principi, les restes es van d’una esponja de secció estrellada que es creu determinar provisionalment com a correspo- que habitava regions afòtiques, per sota dels nents a un sireni, i com a mesura prèvia de 100 m de fondària (Pisera i Busquets, 2002). protecció es van tapar amb sediment fins que Així doncs, atès que a aquesta fondària ja no es poguessin extreure. La direcció i la gestió s’hi troben fanerògames marines, el cos del si- de l’excavació d’urgència es va encarregar a reni es devia trobar en una zona mar endins l’empresa FOSSILIA Serveis Paleontològics i que no es devia correspondre amb l’indret on Geològics, SL. Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 165 El procés d’excavació es va realitzar al llarg mada d’un gra molt fi que tendia a estellar-se. de dues jornades completes el maig del 2008. Després, es van embolcallar per protegir-les i Hi van treballar dos paleontòlegs de camp, els es van catalogar individualment mitjançant un quals van prioritzar l’extracció de restes crani- registre numèric correlatiu (precedit de l’acrò- als, ja que eren les més aparents i susceptibles nim MVT, Mas Vilageliu - Tona). Les restes de ser malmeses, i també les de més interès cranials (MVT10) es van extreure en un únic científic i museístic. A grans trets, es va realit- bloc de sediment, d’uns 45 × 50 cm, fortament zar una primera tasca de neteja del sediment protegit amb paper d’alumini i cinta d’embalar, i de delimitació del bloc principal, que incloïa per garantir l’estabilitat del bloc i evitar que les les restes cranials. A mesura que es va anar restes es malmetessin. excavant, usant eines de mida mitjana (escar- pres i maces) i petita (martellets de silicona i punxons), es van anar extraient altres restes, Material paleontològic recuperat sobretot fragments de costelles (figures 3 i 4). Quan s’extreien les restes òssies, es tracta- Al llarg dels dos dies d’excavació, es van recu- ven amb una solució consolidant de Paraloid perar un total de 44 restes fòssils, algunes con- B‐72 amb diverses concentracions d’acetona siderades d’interès prioritari (com ara el crani i/o adhesius (Imedio Universal), per evitar-ne parcial i les vèrtebres més senceres), i d’altres trencaments, ja que la matriu rocosa estava for- de menys informatives (com ara fragments de Figura 3. L’excavació. Detall de les eines més petites (martellets de silicona i punxons), usades per un dels autors (J. Balaguer) durant l’excavació de MVT10 (s’hi poden veure les restes dentàries). Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 166 Figura 4. Algunes restes visibles. Detall de la peça principal (MVT10), envoltada d’altres restes, durant el procés d’excavació. costelles). De manera agrupada, les restes ex- amb la intenció d’obtenir informació de ti- tretes són les següents: pus paleoecològic de l’entorn en què es va • Un crani parcial (MVT10), extret en un trobar el sireni. bloc d’entre 45 cm i 50 cm de llarg que El procés de preparació paleontològica es també incloïa alguns fragments de costelles. va desenvolupar en dues fases. En un primer Les restes òssies visibles corresponien a una moment, les restes es van dipositar al Centre part del crani, vist des del costat dret, en el de Restauració de Béns Mobles de Catalunya qual es distingeix una dent molar, bona part (CRBMC), a Valldoreix, on es va dur a terme del neurocrani i part del musell. una primera preparació de les restes més sig- • 6 vèrtebres parcials o fragments de vèrte- nificatives durant el mateix any 2008. Aquest bres, de les quals destaquen la MVT27 (vèr- procés, però, va quedar interromput. Poste- tebra toràcica posterior força sencera) i les riorment, l’Institut Català de Paleontologia vèrtebres parcials MVT7 i MVT18. Miquel Crusafont (ICP) va demanar el dipòsit • Una trentena de fragments de costelles, així provisional d’aquestes restes per completar la com alguns fragments ossis indeterminats. preparació del crani (MVT10) i fer-ne l’estudi. • Un fragment de costella que inclou el cap Aquest trasllat es va realitzar a finals del 2010 articular (MVT40). i la preparació es va desenvolupar entre el 2011 • 5 restes fòssils d’invertebrats diversos (porí- i el 2012 al Laboratori de Preparació de l’ICP. fers, cnidaris i mol·luscos bivalves), recollits L’èxit de les tècniques de preparació va perme- Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 167 Figura 5. MVT10 al laboratori de l’ICP. El costat dret del crani observat, el mateix que s’exposava al jaciment, un cop preparat i alliberat de sediment. Imatge no publicada anteriorment. tre disposar d’un crani força complet i ben pre- volta cranial i alguns elements postcranials. servat, tot i que estava lleugerament deformat i La validesa taxonòmica d’aquesta espècie s’ha esquerdat degut a processos tafonòmics (figura discutit en publicacions posteriors, que l’han 5). L’any 2016, després del procés d’investiga- considerada un sinònim posterior (Domning, ció, l’ICP va sol·licitar el dipòsit definitiu de 1994) o una subespècie (Bizzotto, 2005) de Pro- totes les restes excavades al Mas Vilageliu, on totherium intermedium del priabonià d’Itàlia. A s’han dipositat des del 2017. més, la congenericitat de les diferents espècies del gènere, així com les relacions de parentiu amb altres gèneres de sirenis eocènics del nord Prototherium ausetanum, un d’Àfrica són temes que fa temps que es discutei- nou sireni de l’eocè xen. D’una banda, aquestes controvèrsies com- plicaven l’adscripció taxonòmica del sireni del A finals de la dècada de 1980 ja es van descriu- Mas Vilageliu, però alhora aquest podia ajudar a re restes de sireni procedents de Tona (Pilleri respondre diverses preguntes sobre les restes del [et al.], 1989), que van servir per descriure l’es- mateix municipi que s’han descrit anteriorment pècie Prototherium solei. L’holotip, dipositat al (Balaguer i Alba, 2012). Pertanyien a la mateixa Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, espècie descrita el 1989? Permetrien resoldre al- consisteix en una hemimandíbula esquerra, que guna de les qüestions pendents sobre el gènere va aparèixer acompanyada de fragments de la Prototherium? Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 168 La descripció i la comparació anatòmiques llargada total del crani, com en els dugòngids detallades del crani (Balaguer i Alba, 2016) més primitius (la família a la qual pertany el van permetre concloure que el sireni del Mas dugong actual). Aquesta llargada relativa i els Vilageliu presenta una combinació única de 47° de deflexió rostral (l’angle que forma la trets anatòmics que el diferencien de les espè- porció anterior del musell amb relació al pla cies descrites prèviament (figura 6). El crani que marca la dentició posterior i el paladar) presenta una compressió lateral marcada, que el diferencien clarament de les restes de Tona resulta en una dolicocefàlia marcada, carac- descrites anteriorment i donarien suport a la terística del gènere Prototherium. El musell és sospita que ens trobàvem davant d’una nova allargat, però més aviat curt amb relació a la espècie que no s’havia descrit abans. Altres Figura 6. L’holotip de Prototherium ausetanum. Crani en A) vista lateral (les línies vermelles indiquen el grau de deflexió rostral); B) vista dorsal (les fletxes vermelles mostren la forta compressió lateral del crani), i C) ventral (de color vermell, s’assenyala la tercera molar superior). Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 169 trets anatòmics, com la morfologia de la terce- es mostra prou propera, en termes filogenètics, ra molar superior o la forma trapezoidal de l’os a l’espècie típica del gènere, Prototherium vero- supraoccipital, també diferencien les restes del nense. Finalment, Prototherium solei (descrita a Mas Vilagelliu d’altres sirenis eocènics cone- partir de les restes trobades prèviament a Tona) guts. A més, la revisió de les restes assignades a es considera una subespècie de Prototherium Prototherium solei indicava més similitud amb intermedium, que, al seu torn, apareix força les restes italianes, fet que suggereix que aques- allunyada de la resta d’espècies del mateix gè- ta espècie, erigida per a les restes descrites el nere i que, per tant, podria pertànyer, en reali- 1989, no estaria ben fonamentada. tat, a un altre gènere diferent. Una eina molt comuna en l’estudi de les La nova espècie de sireni Prototherium au- relacions de parentiu entre espècies extintes setanum que descriuen Balaguer i Alba (2016) a partir de les restes fòssils és l’anàlisi cladís- s’ha batejat amb aquest nom en referència als tica. Consisteix en l’anàlisi d’una matriu que ausetans, el poble iber preromà que habitava resumeix la morfologia de diversos tàxons per la comarca actual d’Osona. En base a Sarko a tota una sèrie de caràcters mitjançant codis (2010), es tractaria d’un sireni d’uns 2,7 m de numèrics, que es poden analitzar amb l’ajuda llargada i un pes aproximat de 300 kg, una de programari informàtic especialitzat. Aquest mida equiparable a un manatí adult de l’Ama- programari es fonamenta en l’aplicació d’un zones actual i, per tant, més petit que el dugong algoritme que investiga diversos arranjaments i els manatís actuals de Florida i el Senegal. Pel de les relacions de parentiu entre els tàxons que fa a la dieta, podem assumir que, com en estudiats, i proporciona, en forma d’arbre, els els sirenis actuals, es devia basar en el consum que representen menys canvi evolutiu (que es de fanerògames marines (sobretot les fulles; considera la hipòtesi més simple, també ano- Domning, 2001), ja que, tot i la manca de regis- menada, més parsimoniosa). En el cas dels sire- tre fòssil a la Plana de Vic, els sirenis són forts nis, el primer intent acurat d’anàlisi cladística indicadors indirectes de la presència d’alguers data de la dècada de 1990 (Domning, 1994). En (prades submarines de fanerògames marines; l’estudi del sireni del Mas Vilageliu s’ha usat la Vélez-Juarbe, 2014). matriu que van publicar Vélez-Juarbe i Dom- ning (2014), que inclou molts sirenis d’edats diferents, tot i que els de l’eocè no hi estiguin Bibliografia massa ben representats. La publicació de Ba- laguer i Alba (2016) ha permès actualitzar la Balaguer, Jordi; Alba, David M. “Restes matriu de dades, pel que fa als sirenis eocènics paleontològiques del Mas Vilageliu”. A: de la Mediterrània, que inclou alguns tàxons I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya descoberts recentment i la revisió de la codifi- Central. Homenatge a Miquel Cura. Actes: cació d’alguns caràcters per a tàxons descrits Manresa, 28, 29 i 30 d’octubre de 2010. Bar- anteriorment. celona: Generalitat de Catalunya, Departa- Els resultats de l’anàlisi que van realitzar ment de Cultura, 2012, p. 214-216. (Publi- Balaguer i Alba (2016), a grans trets, no donen cacions d’Arqueologia i Paleontologia; 10). suport al supòsit que les tres espècies conegu- Balaguer, Jordi; Alba, David M. “A new du- des del gènere Prototherium pertanyin a un gong species (Sirenia, Dugongidae) from únic gènere. L’espècie nova que es descriu en the Eocene of Catalonia (NE Iberian Pe- aquell treball, Prototherium ausetanum, apa- ninsula)”. Comptes Rendus Palevol [París: reix més estretament relacionada amb l’espècie Elsevier], vol. 15, núm. 5 (abril-juny 2016), Eotheroides aegyptiacum d’Egipte, tot i que no p. 489-500. comparteix els caràcters diagnòstics del gènere Eotheroides, i en mostra d’altres (com la doli- Bizzotto, Bruno. “Prototherium intermedium cocefàlia del crani) que són característics del n. sp. (Sirenia) dell’Eocene Superiore di Pos- gènere Prototherium. Prototherium ausetanum sagno e proposta di revisione sistematica del Balaguer, J.; Alba, D. M. • El sireni del Mas Vilageliu (Tona, Osona) 170 taxon Eotheroides Palmer 1899”. Memorie Pilleri, Georg; Biosca, J.; Via Boada, L. The dell’Istituto Geologico della R.Università di Tertiary Sirenia of Catalonia. Berna: Oster- Padova [Pàdua: Departament de Geocièn- mundigen; Brain Anatomy Institute, 1989. cia], vol. 36, 1983/1984 (1984), p. 95-116. Pisera, Andrzej; Busquets, Pere. “Eocene Bizzotto, Bruno. “La struttura cranica di siliceous sponges from the Ebro Basin (Ca- Prototherium intermedium (mammalia: si- talonia, Spain)”. Geobios [Lyon: Elsevier], renia) dell’Eocene superiore Veneto. Nuovi vol. 35, núm. 3 (maig-juny 2002), p. 321-346. contributi alla sua anatomia e sistematica”. Reguant, Salvador [et al.]. “El Terciari de la Società Veneziana di Scienze Naturali. Lavo- Plana: plantejaments i resultats plurals”. ri [Venècia: Società Veneziana di Scienze], Ausa [Vic: Patronat d’Estudis Osonencs], vol. 30 (2005), p. 107-125. vol. 12, núm. 118-119 (1987), p. 245-264. Domning, Daryl P. “A phylogenetic analysis Sarko, Diana K. [et al.]. “Estimating body size of the Sirenia”. Proceedings of the San Diego of fossil sirenians”. Marine mammal science Society of Natural History [San Diego: San [Yarmouth Port: Society for Marine Mam- Diego Society of Natural History], vol. 29 malogy], vol. 26, núm. 4 (2010), p. 937-959. (1994), p. 177-189. Vélez-Juarbe, Jorge. “Ghost of seagrasses past: Domning, Daryl P. “Sirenians, seagrasses, Using sirenians as a proxy for historical dis- and Cenozoic ecological change in the Ca- tribution of seagrasses”. Palaeogeography, Pa- ribbean”. Palaeogeography, Palaeoclimato- laeoclimatology, Palaeoecology [Amsterdam: logy, Palaeoecology [Amsterdam: Elsevier], Elsevier], vol. 400 (abril 2014), p. 41-49. vol. 166, núm. 12 (febrer 2001), p. 27-50. Vélez-Juarbe, Jorge; Domning, Daryl P. “Fos- Domning, Daryl P.; Zalmout, Iyad S.; Gin- sil Sirenia of the West Atlantic and Caribbe- gerich, Philip D. “Sirenia”. A: Werdelin, an region. IX. Metaxitherium albifontanum, Lars; Sanders, William Joseph. (ed.). Ce- sp. nov.”. Journal of Vertebrate Paleontololy nozoic Mammals of Africa. Berkeley: Uni- [Filadelfia: Taylor & Francis], vol. 34, núm. 2 versity of California Press, 2010, p. 147- (2014), p. 444-464. 160.