Rafael Tasis antifranquista per Francesc Foguet i Boreu lloc a Munic els dies 7 i 8 de juny de 1962, un dels desa- fiaments a la dictadura franquista més transcendents i de més ressò internacional. Tot i que concentrà els esforços en l’activisme cultural i literari, a la primeria dels seixanta Tasis prengué cada vegada més relleu en els cenacles po- lítics de l’interior, on eren llegits i comentats els articles que publicava a les revistes de l’exili, sobretot les de Mèxic, recollits a l’antologia El revulsiu del catalanisme (2015). Fou present també en altres activitats de diàfanes con- notacions polítiques, en què feia discursos abrandats i cada vegada més contundents: per exemple, en l’home- natge a Claudi Ametlla el 1963 o en la presentació en soci- etat de la magna Història de la premsa catalana el 1966, de la qual és coautor amb Joan Torrent. De fet, entre els cena- cles de la resistència clandestina, començà a tenir renom de ser un dels activistes del catalanisme més multats per les autoritats franquistes. La fama «subversiva» de Tasis va traspassar fins i tot les fronteres: el seu cas era citat en un rapport de 1964 sobre la situació cultural a Catalunya encarregat per la Union Fédéraliste des Communautés Ethniques Européennes amb seu a Dinamarca (cf. Fons Rafael Tasis de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB). Svend Johannsen i Povl Skadegard, autors de l’informe, el posaven com a exemple de les persones que s’havien trobat amb dificultats i havien estat condemnades «pour avoir donné des leçons en Catalan ou pour avoir parlé des sujets catalans». ,>v>i/>Èí£™äȇ£™ÈÈ®vœÕ]>Ã`>ÀÀiÀÃ>˜ÞÃ`i>ÃiÛ> L’expedient dedicat a Rafael Tasis al Gabinete de En- ۈ`>]՘`iÃÀiviÀi˜ÌÃ`i>ÀiÈÃÌm˜Vˆ>«œˆÌˆVœVՏÌÕÀ> lace (GE), que es conserva a l’Archivo General de la Ad- Vœ˜ÌÀ>ivÀ>˜µÕˆÃ“iˆiëœÃÌՏDVœ“> œ“i«œ˜Ìi˜ÌÀi l’exili i l’interior. ministración d’Alcalá de Henares (referència 42/8818), permet comprovar quina era la informació de què dispo- saven sobre ell els aparells repressius del règim. El primer D urant els darrers anys de la seva vida, document que s’hi recull és un informe policial que dei- Rafael Tasis (1906-1966) es convertí en xava constància de la seva implicació en el «Contubernio un dels referents de la resistència poli- de Múnich» i el classificava literalment com «de filiación ticocultural contra el franquisme. En separatista». Segons aquest document, a final de maig de paral·lel a la projecció com a historiador, 1962, Tasis va rebre la invitació per prendre-hi part de novel·lista i crític literari, consolidà la seva voluntat de Robert van Schendel, secretari general del Moviment Eu- servei com a home pont entre l’exili i l’interior i, en qua- ropeu. El seu nom figurava en les llistes dels participants litat de representant d’Acció Catalana Republicana, parti- a la reunió muniquesa, juntament amb altres escriptors cipà en el IV Congrés del Moviment Europeu que tingué i/o polítics de tendències ideològiques diverses com ara 47 / 127 Se r ra d ’O r | fe b re r / 19 V Marià Manent, Víctor Hurtado, Vicent Ventura Beltran, de Tres n’encapçalava una, qualificada pel redactor de la Enric Adroher i Pascual o Julián Gorkin. diligència de «marcado matiz catalanista». Segons apunta Com registrava un altre informe intern del GE, datat Josep Maria Poblet en la seva biografia, Tasis prengué pos- a Barcelona el 19 de juliol de 1962, la policia de Barce- sessió del càrrec de vicepresident del Club d’Amics de la lona interrogà Rafael Tasis i altres assistents al Congrés de UNESCO de Barcelona «a la primeria del 1966». Munic (Jordi Prat Ballester, Felip Lagarriga Eixarch i Ma- Posteriorment, l’escriptor barceloní era esmentat nuel Riera Clavillé), que reconegueren que hi havien estat també en una nota informativa del 22 de febrer de 1966 convidats pels dirigents del Moviment Europeu «para es- dedicada als «Exiliados», en què s’enumeraven els refu- tudiar los problemas que planteaba la demanda de asocia- giats polítics republicans que havien tornat a l’Estat es- ción de España al Mercado Común Europeo». La mateixa panyol. Tasis hi constava com a «consejero de Seguridad nota feia observar que els invitats barcelonins al congrés Interior de la Generalidad de Cataluña [sic per director havien estat hostatjats a l’Hotel general dels Serveis Correc- “ Regina de la capital bavaresa i cionals i de Readaptació de havien assistit a les reunions la Generalitat de Catalunya]. de la trobada, encapçalades pel Regresó en julio de 1948», secretari o pel president del La fama «subversiva» de Tasis va al costat d’altres catalans que Moviment Europeu. El factò- traspassar fins i tot les fronteres. havien estat vinculats a la Ge- tum de la delegació espanyola neralitat republicana, com ara fou José María Gil Robles, que Un informe policial sobre Tasis Amadeu Hurtado Miró, Fran- «presidió una parte de estas reu- deixava constància de la seva cesc Carreras Reura, Ramon niones y con anterioridad les implicació en el «Contubernio Nogués Biset, Martí Barrera había comunicado que antes de Maresma, Pau Ferrer Carbó, de Múnich» i el classificava salir de España había dado co- Santiago Pi i Sunyer, Joan Co- nocimiento al Gobierno Español literalment com «de filiación morera i Jaume Miravitlles, mediante acta notarial del docu- separatista». entre d’altres. mento que allí se iba a estudiar Un altre informe —sense sobre la posición de España». Tasis, un escriptor que va estar datar— situava Rafael Tasis Talment com la resta d’inter- al punt de mira dels aparells com a membre d’un pre- rogats, Tasis rebé la notificació repressius franquistes des de la sumpte «Comitè de Defensa de presentar-se a la Dirección dels Drets Ciutadans» o «Co- General de Seguridad, a Ma- seva participació al Congrés de mitè de Defensa dels Drets drid, una mesura clarament Munic del 1962. de l’Home», que hauria en- intimidatòria. degat activitats «en contra del L’expedient del GE docu- mentava igualment que Tasis ” Régimen, de sus Instituciones y de alguna persona de relieve». havia signat —n’era el número 113— la carta adreçada a Fent cas a aquest escrit, el boicot a l’article «La proce- Manuel Fraga Iribarne com a ministre d’Información y sión política» d’Ignasi Agustí, publicat a «Tele/Exprés» Turismo, datada a Madrid el 31 d’octubre de 1963, en la el 12 de maig de 1966, en què l’autor es rabejava amb qual cent vuitanta-vuit intel·lectuals espanyols i catalans els cent trenta capellans que el dia abans s’havien mani- denunciaren la cruenta repressió policial —maltracta- festat a Barcelona en contra de la tortura, fou promogut ments, tortures, morts— de les vagues dels miners as- per «distintas asociaciones de carácter separatista religioso turians de 1962. Entre els escriptors catalans, a més de como Franciscalia, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Tasis, subscriviren la carta de protesta Maria Aurèlia Cap- Montserrat, Congregaciones Marianas, etc.». Una presa de many, Jordi Carbonell, Josep Maria Castellet, Josep Ma- posició que haurien secundat també algunes editorials ria Espinàs, Salvador Espriu, Joan Fuster, Marià Manent, barcelonines, especialment les de «matiz filo-comunista» Joan Oliver, Joan Sales, Maurici Serrahima, Joan Triadú i com Nova Terra i Ariel. Entre els membres del comitè Francesc Vallverdú. esmentat, l’informe sospitava que podia haver-hi Agustí Anys més tard, el nom de Tasis tornava a aparèixer de Semir Rovira, Miquel Coll i Alentorn, Alexandre Ci- obliquament en un informe sobre el «Club de Amigos de rici Pellicer i Rafael Tasis i Marca, entre els primers noms la UNESCO», del 2 de febrer de 1966, en què s’ennovava d’una llarga llista de personalitats catalanes o establertes que tres candidatures optaven a la renovació de la junta a Catalunya. Segons asseverava aquesta nota, «secundan a directiva de la delegació barcelonina de l’entitat. L’autor éstos, otros elementos que pudieran denominarse como los gru- Serra d ’Or | feb re r / 19 V 48 / 128 pos de acción que cumplen lo que se les ordena como asistencia qualsevol guany —per minúscul que fos— respecte a la a manifestaciones, reparto de propaganda, confusionismo en consolidació de la premsa en català. los medios universitarios, en fin, en todo aquello que pueda ir En publicar-se la Història de la premsa catalana el se- en contra del Régimen ya sea de matiz político o religioso de tembre de 1966, la magna obra que Tasis culminà poc carácter netamente separatista y democrático». abans de morir, la Brigada Regional de Información Amb altres escriptors catalans, com ara Maurici Ser- —dependent en aquest cas de la Jefatura Superior de rahima o Carles i Ferran Soldevila, Rafael Tasis era inclòs Policía de Barcelona— advertí al governador civil de la també en un informe —sense datar— sobre els «Colabo- capital catalana de la celebració del sopar d’homenatge radores del Omnium Cultural» i les directrius de l’entitat als autors, que tingué lloc al restaurant de la Torre de (exposades per Jordi Rubió i Balaguer). De la llarga llista Sant Sebastià, a la Barceloneta, el 26 de novembre de suspectes que s’hi relacionava, «suficientemente orien- de 1966. Segurament a causa del ressò mediàtic de tadora en cuanto a la creación de un fanático ambiente ca- l’obra, l’acte fou vigilat amb molt de zel per la policia talanista», l’informant en feia una distinció cardinal, ben franquista, que n’emeté diversos informes en què s’em- il·lustrativa de la mentalitat franquista: «Si bien alguno fasitzava la filiació «separatista» i «izquierdista» de Tasis, de ellos puede moverse exclusivamente dentro de un sano y un escriptor que havia estat al punt de mira dels aparells profundo amor a lo regional, en general los matices deforma- repressius franquistes des de la seva participació al Con- dores se acusan fuertemente en sus manifestaciones culturales grés de Munic del 1962. o políticas.» És ben sabut que, poc abans i durant la redacció febril En un darrer informe intern del GE sobre el setma- de la Història de la premsa catalana, Tasis fou sancionat nari «catalano-separatista» «Tele-Estel» (1966-1970), de- en diverses avinenteses per les seves activitats «subversi- pendent del diari «Tele/Exprés», s’hi prevenia que havia vas», bàsicament conferències i parlaments públics de te- estat molt ben rebut pels lectors fins al punt d’atènyer màtica literària o cultural, que en un context de repressió els cent mil exemplars i s’hi notificava que Tasis era una governativa adquirien una inequívoca dimensió política. «persona influyente» en la publicació, tot recordant que Com hem vist, l’engranatge repressiu de la dictadura «fue destacado dirigente de Esquerra Republicana de Cata- franquista estigué amatent al seu activisme polític i cul- luña [sic], y se relaciona políticamente con exiliados de este tural i, encara que fos un catalanista republicà de signe matiz». A més, s’hi alertava que la redacció del setmanari moderat, el classificà, sense filar prim, com a «separa- estava reclutant «personas de índole separatista» i retribuïa tista», és a dir, com a desafecte al règim. Amb encert, Vi- molt bé les col·laboracions. Tot un símptoma nítid dels cenç Riera i Llorca el descrigué com «un actiu dirigent» perills que els aparells de repressió franquista veien en i «un dels capdavanters de les activitats antifranquistes». BIBLIOTECA SERRA D’OR NOVETAT A LA CIUTAT DELS LLIBRES TERCERA SÈRIE Josep Massot i Muntaner Aquesta nova sèrie d’A la Ciutat dels llibres conté un conjunt de dis- set capítols que complementen aspectes de la vida cultural catala- na sobre els quals l’autor ha anat treballant des de fa molt de temps. Publicacions de l’Abadia de Montserrat Ausiàs Marc, 92-98 - comanda@pamsa.cat - www.pamsa.cat 49 / 129 Se r ra d ’O r | fe b re r / 19 V