L’EXITÓS PATUFET La primera publicació infantil en català es va convertir en tot un fenomen social Text Josep Maria Figueres Imatges ARCA (Biblioteca Nacional de Catalunya) R e p o rtat g e En Patufet, la revista infantil que va editar-se entre 1904 i 1938, i que va ressorgir a final dels anys seixanta, va ser una publicació d’èxit. Innovadora i pedagògica, va vendre milers d’exemplars i va fer-ho en temps sovint convulsos. Enguany, quan es compleixen 150 anys del naixement del fundador, Aureli Capmany, fixem la mirada en aquest setmanari adreçat als infants que molts adults també fullejaven i que es va convertir en tot un fenomen social. La revista En Patufet, la primera publicació llengua durant el primer terç del segle i les noces d’or no es van celebrar mai per infantil en català, es va gestar al llarg del xx: “Ell, menut com és, ha estat portant culpa de la Guerra Civil.Tot i això, durant 1903 i va sortir al mercat l’any següent. El durant vint-i-cinc anys al ressò animat trenta-quatre anys, cada setmana En Pa- promotor era Aureli Capmany que, en els de l’idioma vernacle a tots indrets de Ca- tufet va aparèixer regularment, excepte en primers temps, en va ser l’editor, director, comptades ocasions autor de la majoria de textos –gairebé com l’assalt, el 25 de sempre escrits sota pseudònim–, gestor i Capmany va dotar-la dels trets propis: novembre de 1904, administrador. Fins i tot la seu de la revista estava ubicada a la botiga que la seva famí- un format petit, un preu assequible i a la impremta Galve per l’Exèrcit espa- lia tenia a la Rambla de les Flors. una barreja d'entreteniment i formació nyol amb l’objectiu d’atacar La Veu i el Capmany també va dotar-la d’uns trets talunya. Els seus amiguets d’ahir, homes Cu-cut!. Un atac que va malmetre tempo- que mantindria al llarg de la seva existèn- avui, que no han oblidat els sentiments ralment la maquinària. cia: un format petit, un preu assequible i que En Patufet féu vibrar en llurs ànimes, un contingut que barrejava l’entreteni- són legió”. Aquesta funció pedagògica ment i la formació, ja que partia de la idea va tenir un rol important durant els anys INNOVADORA I EXITOSA d’entretenir al mateix temps que formava de la dictadura de Primo de Rivera, quan Aureli Capmany havia innovat molt amb i educava. Per tot això, En Patufet, que la revista era una de les poques maneres En Patufet, però la fórmula secreta que va comptava amb un conjunt d’il·lustracions que molts catalans tenien de conèixer donar-li l’èxit va ser la conjunció de Josep i textos que la feien apta per a la infància i aprendre la llengua i, a més, de fer-ho Maria Folch i Torres amb el dibuixant i la primera joventut, va esdevenir una re- seguint el model ortogràfic instaurat per Joan G. Junceda. Ells dos, juntament amb vista de referència per a molts nens i nenes Pompeu i Fabra. l’empenta de l’impressor i editor Baguñà, de principi de segle. van convertir aquella incipient revista, “Són molts –prosseguien des de la pu- carregada de deutes i sense un nord clar, Capmany va cedir ben aviat, el 1905, la blicació– els que se’ns han acostat sugge- en un setmanari triomfant al llarg de tres direcció de la revista –quan veia que un rint-nos que exterioritzem d’una manera dècades. projecte ja anava sol acostumava a dei- ostentosa la joia de les noces d’argent xar-lo en altres mans–, que va mantenir Contràriament al l’esperit inicial. L’èxit, però, va arribar que diuen els tòpics, gràcies a l’impressor Josep Baguñà, el nou En una Catalunya de dos milions d’habitants, des del primer diari propietari.Va ser llavors quan el setmanari va acabar sent tot un referent per a diver- En Patufet tirava 65.000 exemplars en llengua catalana el 1879, les publicacions ses generacions. i tenia 325.000 lectors de casa nostra sempre han tingut molta El 1929, des d’En Patufet, i arran de la d’En Patufet. Els temps, amics, no són per cura pels aspectes estètics. Per exemple, el celebració del quart de segle, asseguraven a això. Si Déu vol, tot es farà el dia de les 1899, La Veu va tenir la primera rotativa de ser el rotatiu de més tiratge de Catalunya, noces d’or. Que tots ho puguem veure”. Barcelona. I En Patufet, al seu torn, també i en una prosa florida afirmaven que La festa que demanaven no va poder ser va ser capdavanter, ja que va transformar s’havien convertit en tota una escola de degut a la dictadura de Primo de Rivera, el format, va crear suplements i va apostar 67 R e p ortat g e IMPULSOR POLIÈDRIC El creador, impulsor i primer director d’En Patufet va ser el polièdric i autodidacta Aureli Capmany (1868-1954). Nascut al barri del Born en una família de cistellers, tenia un munt de facetes: actor, mestre, historiador, arxiver, escriptor, rondallaire, músic, cantor, pedagog, dansaire, etc. Capmany va dur a terme una gran tasca de divulgació del folklore i la cultura catalana. Així, va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català i de l’Esbart Català de Dansaires i va emprendre el Cançoner popular, en què va publicar fins a cent cançons. Pare de la Aureli Capmany, fundador novel·lista i assagista Maria Aurèlia Capmany, va col·laborar en d’En Patufet, amb infants. moltes publicacions. Prova d’això és que té més de 600 textos Foto: Llegat Vidal-Capmany, entre articles, col·laboracions i obres. Malgrat aquesta densa Biblioteca de la Facultat de biografia, és poc reconegut. Aprofitant la celebració, el 2018, Lletres de la URV. dels 150 anys del seu naixement, es commemora l’Any Aureli Capmany, que busca revertir aquest oblit. per un aspecte gràfic que aproximava amb que a partir del número 1.002 la revista tradicional. I sempre amb qualitat en les facilitat el contingut al lector. En aquest s’imprimirà en una gran rotativa, a quatre il·lustracions amb dibuixants d’incidència sentit, l’editor hi va posar molta cura. tintes i tindrà un format més gran amb 32 social i cultural destacada com Cornet, pàgines de text i gravats. I tot això, sense Junceda i Llaverias. I sempre, també, amb Davant d’aquesta aposta, el públic va que impliqués cap augment de preu. Era el predomini d’una dimensió conserva- respondre positivament tant en l’àmbit la constatació de l’èxit. dora en la visió crítica de la societat amb rural com en l’urbà. Així ho demostren la el rerefons de la projecció social de la major part de memòries que, en al·ludir catalanitat. a l’aprenentatge de la llengua, esmenten CONTINGUT MORALITZANT la revista com a eina d’introducció. Així, Les característiques més rellevants del Durant els trenta-quatre anys de vida, la al número 1.000, del 26 de maig del contingut van ser una finalitat moralitza- revista va mantenir un contingut molt 1923, escriuen que milers de ciutadans dora, la presència majoritària de l’atempo- semblant. La inclusió de textos moralit- ralitat, el compromís zants, historietes d’amor, ingènues i amb els valors de- esquemàtiques, amb aventuretes can- La publicació es va convertir en tot un mocràtics, el respecte doroses i personatges lineals, assoliren referent. Durant trenta-quatre anys, cada per la natura, la vida animal i l’equilibri un apoteòsic èxit que incloïa un públic transversal, ja que aquest era tan camperol setmana va aparèixer regularment de la natura, els valors i eclesiàstic com urbà i petit burgès. La de sociabilització en capçalera era ideal, doncs, per a la societat “han après a estimar la Pàtria i l’idioma la transformació d’una societat agrària en de l’època, i va ser un èxit malgrat el to nostre en les pàgines d’En Patufet”. I els industrial i de rural a urbana i la crítica rosa amb què se la contemplaria posteri- seus impulsors també avancen als lectors de les novetats que trencaven el mode orment. 68 Capçalera R e p ortat g e Així, s’inauguraren amb gran èxit les col·leccions de novel·letes rosa i d’aven- tures,“Biblioteca Gentil” i “Biblioteca Patufet”, tan allunyades de les primeres novel·les de caràcter social com Joan Endal d’un Folch i Torres valent que amb la Set- mana Tràgica va agafar por i la seva prosa va passar a ser conservadora i poruga. Aquestes col·leccions, així com seccions com “Pàgines viscudes”, eren esperades amb fruïció pels lectors. I és que Folch i Torres i Junceda, tàndem d’impacte, dona- ven forma a les idees senzilles. L’esplèndida nòmina de dibuixants d’En Patufet estava encapçalada pels tres grans: Joan Llaverias, Gaietà Cornet i Junceda. Després s’hi va afegir una varietat relle- vant: Mallol, D’Ivori, Lola Anglada... i figures reconegudes com Feliu Elias, Apa; o Ricard Opisso. I en l’apartat dels escrip- tors hi havia gent com Manuel Folch i Torres, Josep Morató o Clovis Eimeric. I ARRIBA LA GUERRA En moments puntuals, En Patufet va arribar a l’extraordinària xifra de 65.000 exemplars editats i 325.000 lectors que llegien cada exemplar. I això en una Ca- talunya de 2 milions d’habitants no estava gens malament. Gràcies a això, va viure millores com l’adquisió d’una rotativa especial, l’augment de la paginació o la inclusió de contingut com efemèrides històriques nostrades, anècdotes de per- sonatges, vida animal singular i curiositats diverses.Tot plegat, una miscel·lània que sorprenia els lectors des d’una lectura gens conflictiva ideològicament i amarada del sentit més conservador i religiós. Durant la Guerra Civil, la capçalera es va continuar editant, tot i les dificultats materials de l’època que van provocar l’ús de paper de baixa qualitat i la reducció de la paginació. A nivell de contingut, es va mantenir el to convencional, però es van suprimir les referències religioses i tradicionals. Finalment la revista va tancar. A final de 1938 apareixia el darrer número, En Patufet tenia un públic transversal que era tan urbà i petit burgès com camperol i eclesiàstic. el 1.806. 70 Capçalera R e p o rtat g e Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, i amb –fill de Josep Maria Folch i Torres–. L’inici els franquistes al poder, va planar un silen- d’aquesta segona etapa, el 6 de desembre Més informació a: ci de gairebé vint anys. Els fills del mític del 1968, va despertar expectació, però En Patufet, «L’humor català › Lluís editor i llibreter Baguñà, volien continu- va venir acompanyada de polèmica, ja Solà (Bruguera, 1979), vol. III. ar-la, si bé no van obtenir el permís degut que Joan de Sagarra i Terenci Moix van Els homes d’en Patufet › (David, 1925- al fet que la publicació era en català. Ho acusar-la de carrinclona. La revista estava s/d) [Sis quaderns dedicats a: Manuel intentaren diversos cops, des de mitjans desfasada. Les vendes baixaven constant- i Josep M. Folch i Torres, Junceda, dels anys cinquanta fins al 1965. Fins i tot ment. El 1972, es va renovar, però una tau- Cornet, Llaverias i Clovis Eimeric]. la competència, Albert Viñas, l’editor del la rodona al Tele/expres el març del 1973 En Patufet › Diversos autors (Publi- tbo, va fer gestions.Tot i així, les autoritats –que portava per nom “Patufet para niños cacions de l’Abadia de Montserrat, no cediren. Finalment Manuel Fraga, que o para ancianos”– evidenciaria les con- 2004). es va adonar del seu caràcter conservador, tradiccions de la publicació. Amb quinze www.cultura.gencat.cat/ca/anyaureli- innocent i religiós, va autoritzar-la. mil exemplars, el setmanari no era viable i capmany/inici/ › Web de l’Any Aureli aquell mateix any va acabar tancant. Havia Capmany En aquest renaixement, la revista va quedat clar que la revista dels fills dels perdre l’article “en” i tenia col·laboradors creadors no tenia el sentit d’actualitat que com Joaquim Muntañola –fill d’Antoni sí que tenia Cavall Fort, adequada a la nova Muntañola– o Ramon Folch i Camarasa societat, als nous temps.