El gran carnaval A l’esquerra, Antonio Banderas en un fotograma de Dolor y gloria, del 2019. A la dreta, Gael García Bernal en un fotograma de La mala educación, del 2004. El Deseo 2019 Toni Vall 17 DE MARÇ Què són quinze anys? Molt o poc? Quan tens no, a cavalcar entre els laberints que comuni- quinze anys, cinc anys són molt, moltíssim. quen el present i el passat. Això és el que ha fet el Quan en tens quaranta, cinc són poquíssim i cineasta en aquesta pel·lícula sobre els records quinze són molt i són poc alhora. Quinze anys d’infància, l’enyor, l’enamorament i els errors separen les estrenes de La mala educación i de que cometem. Conté passatges commovedors i Dolor y gloria, que arriba als cinemes aquest dos o tres personatges memorables. divendres. Dues pel·lícules de Pedro Almodóvar I torno al principi perquè he arribat on volia molt diferents. La primera, plena de tics, de situ- arribar. Hi ha situacions que no s’expliquen, que acions i personatges rocambolescos, impossibles no passen per motius racionals ni es poden raci- de creure, capritxosos, reveladors de la manca de onalitzar de la manera que potser voldríem. perspectiva autocrítica que tant ha Dolor y gloria s’estrena exacta- condicionat el seu cinema des de • ment quinze anys després de La mitjans dels anys noranta –aproxi- mala educación. Bé, amb pocs dies madament– fins fa quatre dies. ‘Dolor y de diferència: 22 de març del 2019 Res a veure amb la segona, de la qual no voldria desvelar gaires gloria’ i 19 de març del 2004. La mala educación es va presentar a coses ni fer excessives valoracions, ja que val la pena enfrontar-s’hi s’estrena 15 Barcelona el dia 11 de març del 2004 al matí. Pocs minuts abans amb la màxima netedat d’esperit anys després d’entrar a veure-la, al ja extingit possible. Només un parell d’apunts per suggerir que es tracta del seu de ‘La mala cinema Club Coliseum de la ram- bla de Catalunya, els periodistes film amb més càrrega d’autoretrat, cosa que sens dubte és perillosa educación’ ens vam assabentar de l’atemptat terrorista de Madrid. Recordo però que el director ha surfejat amb • entrar a veure-la compungit i ate- 2004-2019 mestria i sobretot, el més sorpre- nent, amb extrema sobrietat. La història del morit. Després de la projecció estava prevista una roda de premsa però es va director de cinema protagonista del film –amb suspendre. La pel·lícula no em va agradar gens i Almodóvar un Banderas fantàstic– serveix a Almodóvar per quan l’he tornat a veure continuo sense connec- posar-se davant d’un mirall i ensenyar-se com tar amb ni una sola de les seves escenes. Més no ho havia fet mai amb tanta cruesa. enllà de consideracions cinematogràfiques, La Dolor y gloria és el primer film en què el cine- mala educación serà sempre “la pel·lícula que i el pas asta abraça sense por, sense mitges tintes, sense vaig veure el matí de l’11 de març del 2004”. que sigui una qüestió col·lateral, el que segura- I és aquí quan compareix, majestuós, el pas ment és l’únic tema possible de l’art: el record, la del temps. Quan els significats de Dolor y gloria memòria, el pas del temps. Bé, no sé si aquest és s’enfilen i s’enfilen, s’eleven de manera irracio- del temps l’únic tema possible però segur que sí que és el nal i a través teu es connecten amb la vida. Per tema al qual vas a parar inexorablement quan els això, pel que és capaç de fer despertar, em sem- anys es van complint i tot et porta, ho vulguis o bla que és una obra important. 