El gran carnaval Ralph Fiennes i Liam Neeson en un fotograma del film La llista de Schindler de Steven Spielberg, que ara ha fet 25 anys. Universal Estudios Toni Vall 2019 Recordo que quan es va estrenar hi havia qui gues d’Indiana Jones encara sigués just a la se la mirava amb condescendència. Deien meitat de la seva carrera. Bé, encara avui li 24 DE MARÇ que era tramposa, lacrimògena, que explota- queda camp per córrer, o sigui que els comp- va baixes passions i que jugava amb coses tes no són exactes, ni de bon tros. amb les quals no s’ha de jugar. Es referien a I igualment és revelador pensar que dues l’Holocaust. “Jugar”, sí, recordo algun article de les pel·lícules que ja llavors havia dirigit o crítica que utilitzava aquest verb. Era d’alguna manera enunciaven o perfilaven o absurd perquè jugar devia utilitzar-se com a deixaven intuir mons creatius premonitoris de sinònim de barrejar o atrevir-se amb. Perquè Schindler. Perquè ¿què és El color porpra si no jugar, el que és jugar, jugar com a sinònim de una mirada a la maldat humana i a les maneres frivolitzar, La llista de Schindler no juga d’enfrontar-s’hi i superar-la? I què és L’imperi amb res. del sol si no un decidit i eloqüent al·legat anti- Amb la perspectiva del temps, que, com bel·licista encarnat en la figura d’un nen que tothom sap, posa i treu moltes coses del seu somia un món millor? Potser no són dues de lloc –i vint-i-cinc anys ja podem les millors obres de Spielberg, dir que són temps–, resulta fàcil • però totes dues són profunda- i eloqüent assenyalar les virtuts i ment seves i d’alguna manera té els valors del film de Steven Per celebrar sentit prendre-se-les ara com Spielberg. Els anys se li han dipositat bé a sobre i sobretot a els 25 anys, una epifania natural. Fa pocs dies hi ha hagut un dins. Ara ha tornat uns dies a la cartellera per celebrar aquestes ara el film cert rebombori perquè Spielberg s’ha manifestat partidari noces d’argent tan ben portades ha tornat d’endreçar una mica les normes i, de passada, per celebrar també la seva pròpia existència, la cer- a la del joc amb el tema Neflix, plata- formes, exhibició i distribució de tesa que, amb la revisió adequa- da, amb la perspectiva que el cartellera les pel·lícules. Algunes veus l’han acusat quasi de ser més cinèfil sap calibrar, poden apa- • dinosaure que els protagonistes Spielberg, rèixer nous significats perquè cadascú completi com més li plagui l’apassio- nant peripècia d’Oskar Schindler. Si un es mira amb perspectiva la trajectò- del seu Parc Juràssic. Quanta ceguesa, quant talibanisme estèril, quanta ignorància, en el fons. Ignorància, sí, d’aquells que es pensen que amb Neflix han descobert la Schindler ria del seu creador, observant els detalls, les dates, aquelles coses en què ens fixem els que som una mica perepunyetes, segurament sopa d’all, que estan convençuts que no hi ha res millor ni més còmode que veure cinema exclusivament a dins de casa seva, tant se val si i la s’adonarà que La llista de Schindler és exacta- amb una pantalla d’ordinador diminuta o amb ment al mig de la trajectòria del cineasta. És el més estratosfèric equip de projecció i so. una mena de frontissa, d’engranatge de movi- Quantes lliçons de modernitat li pretenen ment, de punt d’inflexió. Si t’hi pares a pensar donar a algú que acaba de dirigir Ready Player modernitat sembla mentida que l’any 1993 algú que ja havia dirigit El diable sobre rodes, Tauró, Encontres a la tercera fase, E.T. i tres entre- One? Que vagin al cine a veure La llista de Schindler. Vint-i-cinc anys i està com el primer dia. No es rovella. 