El gran carnaval Una escena de l’enfrontament entre Batman (Michael Keaton) i el Joker (Jack Nicholson) al Batman de Tim Burton del 1989. Warner Bros Toni Vall Alguns dissabtes o diumenges a la tarda, o però no deixa de ser fidel a ell mateix a través 2019 tocant ja al vespre, passo per davant del Cine d’un personatge central que encaixa perfecta- Verdi, o el Renoir o el Balmes, i hi ha una cua ment amb els que sempre li han agradat i que 31 DE MARÇ molt llarga de gent esperant per poder comprar habiten al llarg de la seva filmografia. Els entrades, recollir-les o entrar a la sala que li estranys, els diferents, els assenyalats com a correspon. No em passa gaire sovint, però sem- monstruosos, els habitants de tota mena de pre que m’hi trobo apareix un rampell de bon fronteres: des de Beetlejuice a Ed Wood, pas- humor i d’optimisme i també una flamarada de sant per Sweeney Todd, Sleepy Hollow, Eduard records encadenats desordenadament. Una Manstisores i Batman. Dumbo és, doncs, pura simple cua a l’entrada d’un cine, una imatge de coherència. cultura, de civilització, de ciutadans amb ganes Em voldria aturar en el penúltim dels per- de saber, de conèixer vides alie- sonatges mencionats, el ratpenat nes relacionades, qui sap, si amb justicier sorgit de la imaginació la realitat o la ficció, o les dues • de Bob Kane i per sempre confi- coses dialogant sempre sense fi. I sí, també és una imatge que té Tim Burton nat sota les ombres de Gotham City. M’hi aturo per dos motius. a veure amb el passat, quan situa- orquestra a El primer és perquè a Dumbo Tim cions com aquestes no eren estra- Burton orquestra el retrobament nyes ni excepcionals, quan els ‘Dumbo’ el de Michael Keaton i Danny De divendres d’estrena i els caps de setmana els cines s’omplien a ves- retrobament Vito, que van donar vida a Batman i el Pingüí a El retorn de sar. Existia un neguit, unes ganes de Michael Batman. És bonic aquest intangi- de ser els primers a degustar ble aliè al mateix contingut de la l’estrena de la setmana, l’esdeveni- Keaton i pel·lícula però que, en canvi, pro- ment cinematogràfic del mes, Danny De Vito posa al cinèfil amb memòria sen- Batman i aquell film amb pedigrí especial, tits i significats adherits a la seva amb repartiment de luxe, imaginat • escorça. El segon motiu és que per un creador amb món interior, enguany Batman, la primera amb mirada pròpia, amb enlluernador sentit de entrega, la del 1989, fa trenta anys. Dumbo, l’espectacle. El record d’aquelles cues et porta És una efemèride notable i també dolorosa. tot seguit al record de les sales de cinema que ja Vol dir que ja fa trenta anys –o gairebé– no existeixen. I el record que ve tot seguit és el de d’aquella llarga cua de finals de setembre al trenta la teva infantesa, adolescència i joventut. Un Cinema Coliseum de Barcelona. Trenta anys encavalcament de records concatenats. pot semblar molt. De fet, és molt de temps. Aquest divendres s’ha estrenat Dumbo, la Però alhora sembla que fos ahir. I allà aguanta, nova obra del gran Tim Burton, revisió de la majestuós, l’enfrontament de Batman i el anys no mítica pel·lícula de Disney, aquest cop amb Joker entre ombres, foscor i música de Prince. personatges de carn i ossos que donen vida a la L’al·lucinant pallasso desfigurat de Jack història del petit elefant d’orelles immenses Nicholson, la violenta performance al museu, són res que té el poder de volar. És un film entranya- la desfilada de carrosses, el seu romanticisme ble, edulcorat en el seu punt just, bastant incendiat de negre i de vermell. Una obra emotiu i emocionant alhora. Burton prescin- majúscula, un aniversari colpidor. Diu el tango deix dels seus estimats tons foscos i gòtics que “veinte años no es nada”. I trenta? 