E S P E C I A L S A N T J O R D I 2 0 1 9




                    De la rosa només
                en queda el nom despullat
2019
21 D’ABRIL




             La rosa american beauty, una varietat que es va obtenir inicialment a França el 1875, reflecteix la fantasia a la pel·lícula American beauty, de Sam Mendes. Getty



             Toni Vall

             “De la rosa només                                            La rosa és també la rosa de La bella i la bès-        capritxosa, tirana, se n’assabenta, ordenarà que
             en queda el nom despullat”                               tia. La rosa tancada dins d’una urna de vidre, la         als jardiners els tallin el cap. La Reina de Cors no
             Amb aquest vers enigmàtic acaba El nom de la             rosa encantada que és la guardiana de la male-            té pietat, no coneix l’empatia, només l’egolatria.
             rosa, la mítica novel·la d’Umberto Eco. I la             dicció de la Bèstia: només si algú s’enamora              És l’antítesi de Sant Jordi, festa del carrer encès,
             memòria em viatja fins al final de la fabulosa           d’ell abans que caigui l’últim pètal serà possible        del sol quasi sempre lluent, que compareix
             adaptació al cinema que va dirigir Jean-                 el seu retorn a l’aparença humana.                                        majestuós per indultar el descre-
             Jacques Annaud. Marxant de l’abadia destru-              El conte clàssic francès el va por-                     •                 gut, el cínic, l’aprofitat i el mesquí.

                                                                                                                 A ‘El nom de
             ïda per les flames, Guillem de Baskerville i el          tar al cinema Jean Cocteau en una                                             Al protagonista d’American
             seu pupil Adso de Melk es creuen amb la noia             versió de preciós esperit romàntic                                        beauty, que és el nom d’una rosa,
             que ha fet descobrir al jove els plaers de la
             carn. La veu en off, la del mateix Adso quan és
                                                                      i fatalista, i, moltíssims anys des-
                                                                      prés, Disney va fer florir un dels          la rosa’ no                   també l’indulten. Té una vida
                                                                                                                                                trista, imagina la seva jove veïna
             vell i recorda la seva joventut, evoca aquell            seus films més inspirats, més               hi apareix                    sobre un llit de roses vermellíssi-

                                                                                                                i a ‘American
             encontre, la bellesa subjugant de la noia, i             serens, més perdurables. Un relat                                         mes. Viu reprimit, no és feliç. Les
             només lamenta una cosa: que mai va poder                 sobre l’amor verdader, entapissat                                         roses se li apareixen com a catar-
             saber quin era el seu nom. És el nom de la
             rosa, sí, o com a mínim així ve a tomb inter-
                                                                      de fantasia i injectat d’imaginació.
                                                                          Ara que hi penso, no és aquesta          beauty’ hi                   sis simbòliques. La seva esposa
                                                                                                                                                les cultiva i només pensa en elles
             pretar-ho, amb vers lliure i mirada ampla. La
             rosa és l’enigma, és l’amor i la seducció, és el
                                                                      l’única rosa de Disney. A Alícia al
                                                                      país de les meravelles hi trobem
                                                                                                                   és pertot                    i l’admiració que provoca als
                                                                                                                                                veïns. Els secrets i les mentides
             misteri del que està prohibit i és la celebració         aquell roser de roses blanques i els                    •                 del matrimoni, la realitat i el
             de la conquesta. Per cert, que El nom de la              jardiners que les pinten de vermell.                                      desig. I la rosa, transversal entre
             rosa també és la història d’uns llibres pros-            L’Alícia se’ls acosta i els pregunta per què les          uns i altres, que ho explica tot.
             crits, tancats en una torre, que emmetzinen a            estan pintant. Resulta que es van equivocar en                De la rosa, en efecte, només en queda el
             qui els fulleja. La rosa i el llibre, sí. Sant Jordi     plantar el roser. Havia de ser de roses vermelles i       nom despullat. Però també el record, la memò-
             fulgurant.                                               no pas blanques. Si la Reina de Cors, geniüda,            ria i els dies que vindran. 