El Gran Carnaval


               L’emoció és la veritat
               Toni Vall




                                  Q
               Joaquin                                       uan veus El cop es nota de
2019




               Phoenix assoleix                              seguida que aquells dos tima-
               amb el seu                                    dors tenen carisma. Quan
13 D’OCTUBRE




               Joker una                                     veus Tauró no et costa sentir
               creació total,                                alguna cosa especial quan els
               orgànica,                                     tres homes pugen a la barcassa
               gairebé                                       amb la intenció de trobar
               tel·lúrica.                                   l’assassí del mar. Quan enso-
               Warner Bros        pegues amb Batman no pots desenganxar els ulls de
                                  Nicholson. Les plataformes digitals tenen moltes coses
                                  bones. Una d’elles és que et refresquen la memòria. I
                                  també que t’acompanyen, que et proposen plans quan
                                  tens una estona de temps mort. I també que fan que
                                  t’adonis que pel·lícules que has vist una, dues, tres
                                  vegades contenen coses que encara no havies detectat
                                  abans. És molt bonic adonar-se de com un actor o una
                                  actriu és capaç de ficar-se’t a dins. A mi se’m va ficar a
                                  dins, ja fa molts anys, Woody Allen quan feia d’actor a
                                  les seves pròpies pel·lícules i també, de tant en tant, a
                                  les pel·lícules d’altres directors. Divendres es va estre-
                                  nar Día de lluvia en Nueva York, que és la seva última
                                  delícia. Ell no hi apareix, però hi és en totes les escenes.
                                  La setmana passada es va estrenar Joker. Feia temps,
                                  de fet, molt de temps, que no veia una creació similar a
                                  la que ens regala aquí Joaquin Phoenix. Una creació
                                  total, orgànica, quasi tel·lúrica. Com utilitza el seu cos,
                                  com el recargola, com estrafà el seu rostre, com riu i
                                  com balla! Quina barbaritat la que ens regala aquest
                                  actor superdotat. No és habitual detectar aquest grau
                                  d’intensitat, de versemblança, de veritat, d’art. Un
                                  actor pot aconseguir la veritat des del carisma, des de la
                                  naturalitat i també des de la més profunda i greu com-
                                  plexitat. Es va menysprear durant molts anys allò que
                                  en deien “el mètode”, aquella manera d’interpretar des
                                  de dins, des de les tenebres de l’ànima, que tant va
                                  caracteritzar l’Actors Studio de Nova York. El mètode
                                  de Marlon Brando, James Dean, Montgomery Clift, el
                                  primer Dustin Hoffman... Tants anys de cinefília i soc
                                  incapaç d’identificar quina és la millor manera. Només
                                  l’emoció és el barem idoni. Quan et commous i vols
                                  plorar. Aquella és la veritat. 