El Gran Carnaval


               Scorsese, Marvel
               i les eleccions vitals
               Toni Vall




                                       E
               Martin Scorsese                           ntenc a què es refereix Martin
               aquesta                                   Scorsese quan diu que les pel·lícules
               setmana                                   de Marvel no són cinema sinó parcs
2019




               al Festival                               temàtics. Ho entenc perquè jo també
               de Cinema de                              he tingut la sensació, més d’una i de
27 D’OCTUBRE




               Roma, on es                               dues vegades, d’estar al cine veient un
               va presentar                              videojoc de marcianets més que no
               The Irishman.                             pas una pel·lícula. Esclar que no sé si
               EETTORE FERRARI / EFE   els films de Marvel són el millor exemple que podia
                                       posar, la millor diana de les seves crítiques.
                                       Segurament ho ha fet perquè així s’assegurava trans-
                                       cendència. A mi el cinema de Scorsese, només faltaria,
                                       em torna boig. També el de Coppola, que ha subscrit
                                       les paraules del seu col·lega i amic. També m’agraden
                                       algunes de les pel·lícules de Marvel, sobretot la mane-
                                       ra de tancar el cicle amb les últimes entregues d’Els
                                       venjadors. Trobo que exploren amb habilitat i profun-
                                       ditat alguns racons obscurs de l’ànima humana i que
                                       ho fan amb un relat fílmic ambiciós i revelador: una
                                       gran i llarga pel·lícula d’episodis a través de personat-
                                       ges turmentats i fràgils, herois amb tares, perdedors
                                       amb ànima i personalitat.
                                           Entenc què vol dir Scorsese i entenc que posseeix
                                       l’autoritat moral per formular crítiques que ens facin
                                       pensar. El seu cinema és de les millors coses que li ha
                                       passat a l’art del segle XX. Ens ha parlat de la vida i de
                                       la mort, de l’ésser humà, de com som i per què som així.
                                       Si considera que gran part del cinema d’avui és pla,
                                       vaporós i intranscendent, segurament té tota la raó del
                                       món. Per contradir-lo, alguns li han dit que quan ell era
                                       jove també existia el cinema d’evasió, la ciència-ficció,
                                       l’aventura i la sèrie B i que aquest cinema portava mili-
                                       ons de persones a les sales, construïa cinefílies, perfila-
                                       va caràcters, imaginaris, subconscients.
                                           Les pel·lícules de Marvel estan bé i és possible que
                                       Scorsese no n’hagi vist ni una però que li hagi anat bé
                                       atacar-les per bastir el seu discurs crític contra la
                                       banalització del cinema d’entreteniment, la formació
                                       dels nous públics i els hàbits de consum d’avui.
                                       Pensem-hi. Ara bé, no tinc cap dubte que si, en un
                                       d’aquells casos hipotètics –i hiperbòlics–, em posessin
                                       un punyal al davant i em fessin escollir entre el cine de
                                       Scorsese i el de Marvel, tindria claríssima l’elecció. 