El gran Carnaval D’esquerra a dreta, Joe Pesci, Al Pacino, Martin Scorsese, Robert De Niro i Harvey Keitel retrats el 27 de setembre passat a Nova York. Craig Barritt_Getty_Campari 2019 Toni Vall 6 D’OCTUBRE Al Pacino té setanta-nou anys. Robert De Niro, xen. A El Padrí 2 no comparteixen ni una sola setanta-sis. No us impressiona, això? Hi vaig escena. Diu la llegenda urbana que a Heat no pensar l’altre dia al veure les fotos de la presen- van arribar a coincidir cap vegada al plató. tació de The Irishman al Festival de Cinema de Assassinat just no era precisament una obra Nova York. Hi apareixen, juntament amb el mestra. Keitel no apareix a The Irishman, però director del film, Martin Scorsese (setanta- fa quaranta-set anys va fer, amb Scorsese i De sis), Joe Pesci (setanta-sis), que també té un Niro, Malas calles. I una mica després va ser paper destacat al film, i Harvey Keitel (vuitan- aquell proxeneta de Taxi driver que porta Jodie ta), que va assistir a l’estrena. Les fotos són del Foster pel camí de l’amargura. clàssic i inevitable photocall. Tots cinc miren a Bussejar per la memòria cinèfila et pot pro- càmera amb més o menys desga- porcionar instants d’estrany na; tres d’ells porten ulleres de sol que els deuen amagar algunes • plaer retrospectiu. Una simple foto t’impulsa a pensar sobre les coses. Pesci, a més de les ulleres, Bussejar per persones que hi apareixen, que també es tapa amb un barret. A Al Pacino el tenyit dels cabells se li la memòria durant un instant s’han posat davant la càmera i hi han quedat està esvaint i el tapa més aviat poc. També duu un telèfon mòbil proporciona retratades. Mig segle de cinema, sí, mig segle de plaer, de coneixe- a la mà. De Niro fa cara de pocs instants de ment, d’imaginari compartit, de De Niro plaer amics. Gairebé sempre fa cara de cultura universal, és el que apa- pocs amics. reix quan ajuntem Al Pacino, De A part de les ganes que cadascú tingui de veure The Irishman (el retrospectiu Niro, Scorsese, Keitel i Pesci. I pensem en tot el que en sabem, i Al Pacino mes que ve serà l’estrena) i a part de totes les particularitats artísti- ques que conté (la llarga gestació, • en com formen part de nosaltres perquè l’art que hem vist al llarg de la vida integra el nostre sub- en tenen l’enorme dificultat tècnica, les més de tres conscient, el fa créixer a còpia d’anar incorpo- hores de durada), un no pot deixar de pensar en rant-hi referents. la força d’aquesta reunió. En tot el cinema que ¿Sembla mentida, oi, que Al Pacino ja tingui s’hi acumula. En la història que conté. De Niro gairebé vuitanta anys? Podria ser l’avi de molts gairebé ha rodat amb Scorsese pel·lícules com Taxi dri- de nosaltres. Si fos el nostre avi tindríem un avi ver; Toro Salvatge; New York, New York; El rei a qui podem veure a les pel·lícules quan en de la comèdia; Un dels nostres; El cap de la por, i tenia trenta, quaranta, cinquanta, seixanta... Casino. Pesci és imprescindible a Un dels nos- Podríem veure’l sempre que volguéssim sent vuitanta tres i Casino. Al Pacino i Scorsese no havien Michael Corleone, John Serpico i Tony rodat mai abans junts, però aquesta és la quarta Montana. Els actors es fan grans, els seus per- pel·lícula en què Al Pacino i De Niro coincidei- sonatges són sempre joves. És màgia. 