El gran Carnaval 2019 19 DE MAIG Imatge del rodatge el 1956 de L’home que sabia massa, amb Alfred Hitchcock dirigint Doris Day. Firma Collection Chritophel_Getty Toni Vall Hitchcock és... Doris Day El cinèfil posseeix una estranya forma de per- esmolada aproximació a aquest ofici, i amb mografia de Hitchcock. Això és dir molt, perquè cepció segons la qual hi ha actors i actrius que mirada femenina. Podria enumerar uns quants entre el 1951 i el final de la seva obra, el 1976, a més de ser ells mateixos són també, en un exemples més, però per a mi, i aquí volia arri- l’afany prolífic de l’artista va agafar velocitat de estrat d’intangible miracle, els directors amb bar, pensar en Doris Day és pensar en creuer i anava a gairebé obra mestra per any. els quals han treballat. Fa uns mesos, en aquest Hitchcock. Que no s’entengui Hi ha infinits Hitchcocks. El mateix espai dominical, vam parlar de Bruno Ganz i de com la seva impressionant trajectò- com res semblant a l’anul·lació de la seva carrera anterior i posterior • Hitchcock de Cary Grant, el de James Stewart, el de Grace ria era també la robusta realitat de la cinema- a L’home que sabia massa (1956) Poques Kelly. Hi ha el Hitchcock brità- tografia alemanya dels anys setanta i vuitanta. ni com un exercici d’injusta sim- nic i l’americà. I el mut! I el que a Doncs bé, aquesta setmana ha mort una actriu plificació o reduccionisme patri- bromes. principis dels quaranta dirigeix anomenada Doris Day que va fer moltes pel·lícules, algunes d’elles extremadament arcal o masclista. Doris Day, i qualsevol actor o actriu, és molt Va portar cinema empeltat de la Segona Guerra Mundial. I el voyeur de populars, comèdies encantadores, uns quants musicals i també westerns lleugers que han més que un, dos o tres dels direc- tors amb qui ha treballat. milions de La finestra indiscreta (1954) i el que té rampells misògins. El quedat al subconscient col·lectiu i que van El primer que em va venir al persones al Hitchcock surrealista que treba- lla amb Dalí a Recorda (1945) i el obrar la fabulosa tasca de portar milions de persones al cinema. Poca broma i poques bro- cap quan em vaig assabentar de la seva mort va ser l’escena d’aquesta cinema creador total, pletòric, perfecte, mes amb Doris Day. obra mestra en què Day canta alt i • impecable de Perseguit per la Les seves comèdies amb Rock Hudson són fort el seu Que sera, sera en una mort (1959) i Psicosi (1960). I el molt més que innocents i insípids entreteni- mena de festa organitzada pels cineasta del Teló d’Acer i la ments. Confidències de mitjanit (1959), per segrestadors del seu fill. Ho fa perquè sap que el Guerra Freda de Cortina esquinçada (1966) i exemple, té un guió fabulós, pura elegància, nen està tancat en una habitació del pis de dalt i Topaz (1969). El Hitchcock de les rosses. Les que dissecciona amb intel·ligència i subtilitat que si canta ben fort ell la sentirà i sabrà que la seves famoses rosses, sí: Kim Novak, Tippi el món de la parella. Ensenya’m a estimar seva mare és a prop seu i ha vingut a salvar-lo. És Hedren, Grace Kelly... i Doris Day, esclar. (1958) no apareix gairebé mai a les antologies el moment culminant d’una pel·lícula magnèti- El verb ser és el verb de les metàfores. Doncs sobre cinema i periodisme i, en canvi, és una ca com poques dins la llarga i impressionant fil- som-hi. Hitchcock és... Doris Day. 