El gran Carnaval Quentin Tarantino i Brad Pitt durant el rodatge el 2018 de la pel·lícula Érase una vez en Hollywood, que s’acaba de presentar al Festival de Canes. Dave Bedrosian / Efe 2019 Tarantino 26 DE MAIG i els espòilers Toni Vall Al Festival de Canes s’ha projectat Érase una crua. Jo no n’he vist cap capítol, no sé res de la l’escena del ball de Travolta i Thurman, però, vez en Hollywood, de Quentin Tarantino, que trama ni dels personatges. Segurament si hi en canvi, no sabia res de la violenta escena de la fàcilment podria ser la pel·lícula que un té més estigués enganxat m’agradaria veure l’últim rebotiga o de la subhistòria de Christopher ganes de veure de totes les que han d’entre- capítol –igual que tots els anteriors– sense Walken, per exemple. I amb Kill Bill vaig agra- nar-se durant aquest any. Se situa al saber-ne res. Esclar que d’espòilers n’hi ha ir infinitament no tenir ni idea del tema de la Hollywood de finals dels anys seixanta i expli- hagut tota la vida. El mític TP va conversa final entre David ca la història d’un actor, el seu doble i la seva publicar en portada el luctuós • Carradine i Uma Thurman. I veïna, l’actriu Sharon Tate, que va ser assassi- final de Dallas i el Supertele va fer amb Maleïts malparits, doncs, va nada el 1969 a mans de Charles Manson i la el mateix amb un episodi tràgic de La cosa és ser fabulós no saber qui es moria seva secta diabòlica. No en sé res més. El mateix Tarantino ha sigut molt estricte amb el Médico de familia. I no recordo grans drames ni esquinçaments molt senzilla i qui sobrevivia. I amb Django desencadenat va ser pràctica- manteniment dels secrets de la trama. Ha recalcat que preferia que no s’expliqués res. de vestidures. La cosa és molt senzilla i, em i, em sembla, ment una sorpresa veure aparèi- xer Leonardo Di Caprio i Samuel Les sinopsis oficials, amb bon criteri, així ho sembla, bastant indiscutible. És indiscutible. L. Jackson i gaudir de la seva fan. I no tinc intenció de llegir cap crítica, comentari, entrevista ni reportatge sobre la millor no saber-ne res. Punt final. És millor no saber res d’una És millor no loquacitat perversa. Ah! I a Els odiosos vuit el flashback decisiu pel·lícula i la seva recepció al festival francès. Ja fa anys que ho faig així, intento arribar el novel·la, un disc, una exposició i una pel·lícula. La descoberta ínti- saber-ne res em va agafar totalment despre- vingut i el vaig gaudir com un màxim de verge que puc a les pel·lícules. Si en ma és millor, més enriquidora, • animal famolenc. saps pocs detalls les pots assaborir millor. És més plaent. Tornant a Tarantino, Tarantino, quina bèstia cine- de sentit comú, no? ¿Realment és necessària posem alguns exemples divergents. Quan vaig matogràfica, quin talent per a la narració, quin tota la comèdia dels anomenats espòliers? ¿És veure Reservoir dogs ja sabia què passava amb cineasta tan addictiu, tan personal, tan sorpre- necessària aquesta dramatització infantil dels l’orella d’un dels personatges. Però no per nent. Les seves pel·lícules es poden veure una, que desvelen secrets que aixafen la guitarra als saber-ho la pel·lícula em va colpir i impressio- dues, tres i les vegades que facin falta. Sempre altres i dels que se’n queixen amargament com nar menys. Quan vaig veure Pulp fiction ja t’agraden igual, o fins i tot més. No ens priveu a conseqüència? Aquests dies amb el final de sabia que la formaven històries encreuades i de degustar-les lentament, amb totes les sor- Joc de trons ho estem veient de manera molt havia vist infinitat de vegades fragments de preses immaculades. 