El gran carnaval
2019




            Fotograma de Temps moderns, dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin el 1935, en l’escena en què per error encapçala una manifestació. United Artistes
5 DE MAIG




            Toni Vall

                                                                     Sempre que penso en el Primer de Maig em ve                Temps moderns quasi acaba amb la seva vida,
                                                                     al cap Charlot. Talment com un ressort que                 quan s’enamora a Llums de la ciutat... impres-
                                                                     s’activa, un llumet que s’encén automàtica-                siona la dignitat de Charlot, el seu compromís
                                                                     ment. Quan algú em parla del dia del treballa-             amb la vida, amb la supervivència, amb el civis-
                                                                     dor, o llegeixo una notícia o un reportatge que            me, amb l’acció del ciutadà que es rebel·la con-
                                                                     explica la manifestació, les reivindicacions, els          tra l’arbitrarietat, la força bruta, la dictadura
                                                                     pactes que proposen els sindicats, sempre,                 del capital. A Temps moderns agafa una bande-
                                                                     sempre, sempre se m’apareix l’homenet del                  ra que ha caigut d’un camió i per equivocació
                                                                     bigoti, el barret negre i el bastó de                                      es posa a encapçalar una mani-
                                                                     caminar garrell.                                       •                   festació de treballadors que
                                                                         Charlot és potser el primer                                            reclamen millores. L’atreviment
                                                                     treballador ras de la història del        Charlot deu                      el porta a la presó. Fins i tot així,
                                                                     cinema. Bé, de fet era un roda-
                                                                     mon, però de tant en tant tenia           ser el primer                    Charlot n’està orgullós.
                                                                                                                                                    Penso en algunes de les
                                                                     feina. Les feines de Temps
                                                                     moderns, per exemple, encara
                                                                                                                treballador                     pel·lícules diguem-ne proletàries
                                                                                                                                                que m’han agradat més i em ve al
                                                                     avui una de les mirades més lúci-            ras de la                     cap El nostre pa de cada dia, de
                                                                     des al fet laboral, a l’explotació,
                                                                     al sotmetiment a la feina, a l’alli-       història del                    King Vidor, o El raïm de la ira, de
                                                                                                                                                John Ford i inspirat per
                                                                     berament del treballador.
                                                                         Dimecres va ser 1 de maig i,
                                                                                                                   cinema                       Steinbeck. O alguna de les prime-
                                                                                                                                                res obres de Ken Loach. O el
                                                                     com que va caure al mig de la set-                     •                   Novecento de Bertolucci, esclar.
                                                                     mana, dilluns ja ho tenia al cap i                                         Pensar en aquest cinema és pen-
                                                                     Charlot va comparèixer com sempre. La de                   sar en el carrer. El carrer és on habita el nòma-



            Charlot i
                                                                     Charles Chaplin podria ser perfectament la                 da, el desposseït, el pària. El carrer pres per la
                                                                     creació individual més important de la història            gent, agafat en préstec per empaperar-lo de
                                                                     del cinema. La seva criatura, desvalguda i poè-            cartells i de pamflets, per fecundar-lo a còpia de
                                                                     tica, també coratjosa i, sobretot, subversiva,             crits, drets i deures. El Primer de Maig sempre



            el Primer
                                                                     múrria, llesta com una fura, conserva eterna-              em fixo especialment en els Charlots que em
                                                                     ment viva la seva força expressiva. Són peren-             trobo pel carrer. ¡Que en són de cridaneres
                                                                     nes totes i cadascuna de les situacions captura-           aquell dia les desigualtats i que malament que
                                                                     des sobre el cel·luloide que documenta la seva             es confonen sempre amb el paisatge! La ciutat



            de Maig
                                                                     vida.                                                      de Charlot és la ciutat de tothom, la igualtat
                                                                         Quan passa fam enmig de la neu a La quime-             màxima, el somni que un dia les classes socials i
                                                                     ra de l’or, quan sobreviu fent equilibris a El             les seves fronteres no seran una dictadura que
                                                                     circ, quan la fordiana cadena de muntatge de               acatem amb resignació. 