El gran carnaval Fotograma de La corresponsal, en què l’actriu Rosamund Pike dona vida a la periodista Marie Colvin. Thunder Road Pictures 2019 Toni Vall 9 DE JUNY Els que a més a més de periodistes som cinèfils buit encara més gran de picar contra ferro fred –o a l’inrevés, mai sé quin és l’ordre correcte– perquè hi ha parets que són murs de ferro difí- tres o quatre vegades a l’any tenim doble motiu cils d’enderrocar, els murs del poder intocable, de celebració. Quin és? Doncs que s’estrena una del poder que té por que ningú li estossegui a pel·lícula sobre el món del periodisme. La set- sobre. Els murs de la hipocresia, de la indecèn- mana passada va tornar a passar: es va estrenar cia, del secretisme tronat, del tabú incrustat. La corresponsal, interessantíssima pel·lícula Quan ets periodista i veus una pel·lícula sobre la peripècia professional i vital de la gran sobre periodisme, per poc ben explicada que Marie Colvin, reportera de guerra, intrèpida estigui, t’hi enganxes de seguida i sents que allò corresponsal que es va jugar la vida incompta- et pertany i que hi pertanys alhora. Se’t desper- bles vegades en conflictes del ta un ressort, un fulgor íntim, i Pròxim Orient, que va quedar bòr- • recordes les pel·lícules sobre nia a Sri Lanka i que finalment no periodisme que més t’han agra- va poder esquivar a temps una La pel·lícula dat, les que potser van contribuir bomba intencionada que li va a fer-te despertar la vocació i a caure del cel a Homs (Síria). explora els fonamentar-la també a través Colvin va viure perillosament, va desafiar règims totalitaris i els laberints que dels anys, a mesura que vas com- plint articles, reportatges, cròni- petits règims dels mitjans en què ens habiten ques i entrevistes. Et recordes de va treballar. També els règims de la Lluna nova i de Primera plana, seva autoestima, de la seva capaci- a dins als que expliquen la mateixa història tat d’autoexigència, dels seus sovintejats estats d’ànim al límit. periodistes –però, caram, que n’és de dife- rent, en mans de Howard Hawks Va ser una dona guerrera, contra- • o de Billy Wilder!–. Et recordes dictòria, polèmica. Apassionada de de Tots els homes del president i Cine i tot i de tothom. Havia nascut per a la feina que havia triat. Va veure com la seva parella, el també periodista Juan Carlos Gumucio, se suï- de la seva cosina germana Els papers del Pentàgon, i de l’enveja tan sana vas sentir al sor- tir del cinema: és possible posar el poder entre periodisme, cidava –això no ho explica el film– i va muntar al l’espasa i la paret! Aquests ho van fer! cavall del gran salt cap endavant. Et recordes de Sota el foc, de L’any que vam La corresponsal explora els laberints que als viure perillosament, de L’ombra del poder, de periodistes ens habiten a dins. Els laberints de Spotlight! I d’El gran carnaval, esclar, que més doble les històries que val la pena explicar, de les his- tòries que no trobes perquè abans t’han trobat elles i et demanen a crits que les expliquis. Els enllà de donar nom a aquest article setmanal és una sàtira ferotge sobre la perversió de l’ànima humana. I amb tot plegat penses en la fabulosa celebració! laberints de les preguntes que s’han de fer per- professió que tens i que poc que ens l’estimem a què si no les fas rebentes. I el buit de la quantitat vegades. Tornaré a veure La corresponsal, em de vegades que et quedes sense resposta. I el sembla. És una injecció de vitamines. 