El Gran Carnaval


                 “Fuck Trump”, no tenim
                 cap Robert De Niro
                 Toni Vall




                                     A
                 Robert De Niro                          vui es vota altra vegada. Avui es
2019




                 ja fa anys que                          torna a perdre el temps altra
                 està de tornada                         vegada. Com es troben a faltar
10 DE NOVEMBRE




                 de tot. Per què                         entre la intel·lectualitat i la pro-
                 ningú del seu                           gressia de sempre veus que es
                 nivell alça                             facin sentir per denunciar com
                 la veu a casa                           està de podrit el nostre panorama
                 nostra? Eamonn M.                       polític. Sobren analistes, sobren
                 McCormack_Getty     politòlegs bojament enamorats de la política,
                                     sobren mirades cofoies, sobren síndromes
                                     d’Estocolm, sobra tanta semàntica heroica i messià-
                                     nica i, sobretot, sobren barruts. Com m’alegren la
                                     vida aquests rampells que té últimament el gran
                                     Robert De Niro quan envia Trump a pastar fang (el
                                     seu famós “Fuck Trump!”), quan diu que el seu país
                                     no es mereix que un individu així en sigui el presi-
                                     dent o quan exclama que el senyor de la rata morta
                                     sobre el cap “contamina tot allò que l’envolta”. “És
                                     un paio vergonyós. No té ètica ni moral. És amoral,
                                     immoral”, afirma.
                                         Trump li va respondre amb un dels seus tuits
                                     vomitius. Assenyalava el baix nivell intel·lectual de
                                     l’actor i suggeria que semblava que estigués borrat-
                                     xo. Ha de ser un gust, una satisfacció íntima i catàrti-
                                     ca aconseguir que algú tan nefast t’insulti. Robert De
                                     Niro ja fa anys que està de tornada de tot, és miliona-
                                     ri, ha guanyat tots els premis que un actor pot gua-
                                     nyar, té una desena de pel·lícules que sobreviuran
                                     per sempre al pas del temps. Escoltar-lo em fa sentir
                                     enveja. Per què ningú del seu nivell alça la veu a casa
                                     nostra per dir que tenim uns polítics que fan vergo-
                                     nya? A Twitter és relativament fàcil deixar-se anar,
                                     però dalt d’un escenari o durant una entrevista tele-
                                     visiva la cosa canvia una mica. Alçar la veu i enviar
                                     Pedro Sánchez a pastar fang. Al tal Rivera, que el
                                     moqui la iaia. Dir sense embuts que els de la banda de
                                     tarats de la ultradreta haurien d’estar tancats. I,
                                     posats a fer, denunciar el paupèrrim estat de la nos-
                                     tra qualitat democràtica, la incapacitat per mantenir
                                     uns mínims acceptables de decència política i cívica.
                                         No tenim cap Robert De Niro. Ni el tindrem. 