El gran Carnaval


                 Clàssics, el batec
                 del temps
                 Toni Vall
2019




                                      E
                 Fotograma de la                        ls clàssics ens assosseguen. Fins i tot
                 pel·lícula sobre                       si se’ns serveixen passats pel sedàs
29 DE DESEMBRE




                 el musical Cats,                       de la revisió, de l’actualització, del
                 en versió del                          pastitx, sempre hi ha alguna cosa de
                 director Tom                           serenitat que se’t transmet, que per-
                 Hooper.                                ceps inoculada. Costa una mica
                 Universal Pictures                     d’explicar, però quan passa ho notes.
                                                        M’ha passat recentment amb unes
                                      quantes pel·lícules que estan ara en cartellera o que
                                      arribaran properament. Per exemple, amb l’adapta-
                                      ció de Donetes que ha dirigit Greta Gerwig. Quan Jo
                                      Marsh aconsegueix finalment publicar un dels seus
                                      relats o quan es ven els cabells per ajudar la seva
                                      família, perceps que allò és un clàssic. I no en tens
                                      dubtes. Encara que no sigui un film rodó, encara que
                                      Gerwig no l’encerti del tot, compareix l’emoció de
                                      veure un clàssic.
                                          Amb Cats passa alguna cosa similar. El film de Tom
                                      Hooper és, per ser suau, molt millorable, però conté
                                      espurnes de veritat. Quina veritat? La veritat dels
                                      clàssics, esclar. Quan escoltes Memory és fàcil que se
                                      t’erici algun pèl. I quan veus que la claror del dia
                                      comença a despertar la ciutat i els gats s’afanyen a
                                      prendre la seva cabdal decisió. I quan veus Judi
                                      Dench, que havia de ser la protagonista de l’estrena al
                                      West End i una lesió l’hi va impedir. Els clàssics, enca-
                                      ra que sigui amb sordina, sempre es fan escoltar.
                                          I encara un tercer exemple. La setmana que ve
                                      s’estrena Richard Jewell, l’última pel·lícula de Clint
                                      Eastwood. Vuitanta-nou anys i encara en plena forma.
                                      Encara explica històries d’herois antics i herois
                                      moderns. Quan Eastwood t’explica la vida del vigilant
                                      de seguretat que va evitar una catàstrofe durant un
                                      concert previ als Jocs Olímpics d’Atlanta, notes que
                                      l’emoció vibra a les venes de l’artista. Notes que qui
                                      t’està explicant allò és un clàssic.
                                          Per Nadal és fàcil caure en la temptació humana de
                                      la introspecció, del balanç, de la mirada fonda. Els
                                      clàssics ens donen tot això. Estiguem-hi atents, atents
                                      al seu batec, que, alhora, és el batec del temps. 