El Gran Carnaval



                “È buono, il pane”
                Toni Vall




                                  H
                Imatge de la                             e vist El irlandès dues vegades.
2019




                pel·lícula El                            Les dues, per cert, al fabulós
                irlandès, amb                            cinema        Phenomena           de
8 DE DESEMBRE




                Joe Pesci i                              Barcelona. Quan llegiu aquestes
                Robert de Niro.                          línies l’obra mestra de Scorsese
                Netflix                                  ja estarà disponible a Netflix,
                                                         però em permetreu que us conti-
                                                         nuï suggerint que aneu al cinema
                                  a veure-la. Si la veieu a casa, per molt projector i gran
                                  equip de so que tingueu, serà com si veiéssiu una altra
                                  pel·lícula. El cas és que hi ha moltes escenes del film
                                  que no puc treure’m del cap, però n’hi ha dues a les
                                  quals retorno obsessivament. Són les dues escenes en
                                  què Robert De Niro i Joe Pesci mengen entre els dos
                                  una barreta de pa. A cada una de les dues escenes, els
                                  dos personatges viuen dues circumstàncies personals
                                  diferents, fins i tot diametralment oposades, però el
                                  que diuen durant la conversa que mantenen ve a ser el
                                  mateix: “È buono, il pane. Molto buono”. Ho repeteixen
                                  diverses vegades, no els cal dir res més, aquesta és la
                                  informació que desitgen comunicar-se mútuament.
                                  Quines dues escenes tan fabuloses! Sense dir res ho
                                  diuen tot, la connexió entre els dos és total. Scorsese
                                  ens està retratant la vida, simple, despullada, concre-
                                  tada en un tros de pa i en dos actors descomunals que
                                  se’l mengen.
                                      Pensant en aquests instants al llarg dels dies m’ha
                                  vingut al cap allò que tant li agradava explicar al gran
                                  Bigas Luna. Li agradava la terra, les bones menges i
                                  les persones. Sentia passió per les plantes i pels
                                  arbres. Quan li demanaven l’escena d’una pel·lícula
                                  on quedés resumida la seva forma de veure el món,
                                  acostumava a respondre que en una pel·lícula de
                                  Vittorio de Sica hi havia un personatge que es queda-
                                  va viudo i a qui cuinaven tot seguit un plat de pasta:
                                  “Menja, menja, que t’anirà bé”, li deien per confortar-
                                  lo. I ell endrapava la pasta i, en efecte, se sentia millor
                                  amb la panxa plena. Hi ha instants de cinema que
                                  quan menys t’ho esperes et truquen a la porta de
                                  l’ànima i te la deixen més relaxada, més oberta, més
                                  receptiva als batecs de la vida. 