R evista del Col·legi 51 • Ressenya Les colònies industrials de la conca del Llobregat d'Albert Balcells i Rosa Serra Josep M. Figueres Aquesta és la primera síntesi completa sobre les colònies Els dos autors compten amb una obra historiogràfica industrials del Llobregat i els seus afluents, amb la ben acreditada. Especialista eminent en història social, particularitat que inclou, en el seu panorama, les colònies política i cultural de la Catalunya contemporània, mineres, cimenteres i agrícoles al costat de les tèxtils, Albert Balcells, catedràtic emèrit de la Universitat que fins ara havien acaparat l'atenció quan es parlava Autònoma de Barcelona i membre actiu de l'Institut d'aquest tipus de nucli de producció i de població. d'Estudis Catalans, va començar a referir-se fa temps a les colònies industrials en la seva recerca sobre la dona Una colònia industrial és una fàbrica que ha generat al obrera a Catalunya i coneix profundament tot el marc seu voltant un nou veïnat obrer amb els serveis propis en el qual van reeixir i que li permet contextualitzar- de qualsevol poble. L'empresari fabril era també el ies amb eficiència, alhora que esmicolar-ne 11nterior i constructor i propietari dels habitatges i dels serveis significació. Acompanyat de Rosa Serra Rotés, que és corresponents. Fou una forma d1ndustrialització i una de les principals especialistes en la temàtica de d 'urbanització en med i rural. A continuació, quan les colònies industrials, va fundar i dirigir el Museu de l'explotació dels recu rsos miners començà a gran les Mines de Cercs i porta la direcció de L'Erol, revista escala a les mateixes comarques que els de les colònies cultural del Berguedà. A més dels innombrables èxtil s, aquestes foren els model a seguir per als articles i ponències que ha publicat sobre el tema de minaires. També es crearen colònies agrícoles, menys l'obra aquí comentada, és l'autora d'un llibre il·lustrat nombroses però d'importància notable com a formes sobre una selecció representativa de les colònies modernes d'explotació capitalista agropecuària, des tèxtils, on se'n posa de relleu el valor patrimonial. d el Berguedà fins al Prat de Llobregat. El Llobregat és considerat el nervi de Catalunya. No El tema ha interessat tant que no fa gaire motivà la totes les fàbriques de riu foren colònies, però totes les pu blicació d'un llibre basat en una enquesta d'història colònies foren fàbriques de riu, llevat d'una: la colònia oral entre antigues treballadores de colònies tèxtils, Güell, a Santa Coloma de Cervelló, que no funcionava una exposició al Museu d'Història de Catalunya amb amb energia hidràulica, sinó amb màquina de vapor. el corresponent llibre catàleg, alhora que la publicació Les colònies són semblants i cada una és diferent. d'una novel·la prou famosa per comptar amb la No hi ha un sol factor que expliqui un fenomen tan corresponent versió fílmica a la televisió. D'altra banda, peculiar i tan complex com el de la densitat de les s'ha n obert al públic diverses instal·lacions: el museu fàbriques de riu que generaren veïnats obrers al seu de l'antiga fàbrica de ciment a Castellar de n'Hug, el costat al llarg del Llobregat i del Cardener, uns rius de les mines de Cercs, el de les de Cardona, el centre de règim irregular mediterrani i de cabal mediocre. d1nterpretació de les colònies industrials a l'església Però era el que hi havia i Catalunya era pobra en d e Cal Pons, el condicionament museístic de la colònia carbó, imprescindible per moure la màquina de vapor, 1/idal de Puig-reig i d'una part de la colònia Sedó motor de la primera industrialització. Jordi Nadal deia d'Esparreguera, sense oblidar l'encís de la visita guiada a classe que aquest riu era el més aprofitat del món . a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, amb el Tanmateix, com tots els processos històrics de gran seu va lor artístic extraordinari. El llibre, d'Albert Balcells abast, cal tenir en compte una multiplicitat de factors Rosa Serra, ofereix el suport científic per aprofitar que expliquen la creació i el creixement de les colònies atracti u pedagògic de tot aquest patrimoni de cara a al llarg del Llobregat: l'estalvi energètic amb el recurs alumnat de secundària, sigui tant per a docència com al salt d'aigua, la via recta a Barcelona, la tradició ::>er a les sortides que sempre susciten tant d'interès. manufacturera preindustrial d'aquelles comarques que comptaven amb insuficients recursos agrícoles, e) cost 52 R evista del Col·legi més baix dels terrenys, dels materia ls i de la mà d'obra dels uns com a feudalisme industrial i la d'uns altres a la Muntanya, que és com els emprenedors del segle com l'obra meritòria de patrons filantrops. Els autors XIX denominaven el Llobregat alt i mitjà i el Cardener, del present estudi eviten la foto fixa i registren els així com el Ter mitjà i alt. De la mateixa manera, no canvis perceptibles segons els períodes. Les colònies hi ha un sol factor que expliqui la fi del model de les foren filles d'una època, s'anaren transformant colònies a Catalunya dins del procés de globalització mentre s'adaptaven a un marc en evolució, fins que en el qual fa temps que ens trobem immersos i que ha el context canvià tant que no es pogueren seguir estat l'ocasió de les potències emergents amb una mà aclimatant i moriren com a tals, encara que hagin d'obra més barata . subsistit en nombrosos casos com a productores loca ls d'electricitat i com a contenidors de diverses empreses Aquesta evolució històrica de les colònies ens és menors amb produccions generalment diferents de les perfectament explicada i descrita i, com a cloenda, anteriors i originàries. El fenomen que aquí s'estudia s'hi ofereix un molt detallat repertori de cada una durà un segle i mig, prou temps per marcar el paisatge, de les més de seixanta colònies que existiren a la llegar un patrimoni i merèixer l'atenció del públic conca del Llobregat. Ressenyem, també, la bona i actual per la singularitat i extensió del que significaren. àmplia quantitat d'imatges, especialment fotografies, perfectament ubicades en una molt acurada edició de En qualsevol cas, és obvi que sense la industrialització la Diputació de Barcelona . Catalunya no seria com és avui les colònies fabrils del Llobregat en formen part fonamental. de manera que La vida de les colònies no restà limitada a l'activitat el seu coneixement resulta bàsic per a la comprensió econòmica. En les més desenvolupades nasqueren del passat proper del nostre país, un passat que ha i renasqueren activitats com clubs de futbol, corals, conformat el nostre present i que interessa tant a les esbarts dansaires, grups excursionistes.J quadres generacions que el van viure com a les noves que escènics d'aficionats, en definitiva centres de sociabilitat l'han de conèixer. Les seves restes ens conformen un que contribuïren a una animació cultural més enllà paisatge, una diguem-ne arqueologia industrial digna del cafè al final de la jornada ¡ del cinema i del ball dels d'utilitzar com a material docent que tenim ben a diumenges. En algunes antigues colònies, encara avui l'abast per a les sortides pedagògiques. subsisteixen algunes d'aquelles activitats culturals. Amb rigor i perspectiva històrica, aquest treball ofereix una visió realista de les colònies, que, com tots els fenòmens econòmics ¡ socials, presenten alts i baixos, llums i ombres, mèrits i limitacions. No hi ha lloc, en aquest llibre, ni per al panegíric ni per al descrèdit, com passà entre alguns observadors de finals del segle XIX, quan es contraposaren la visió