16 DILLUNS, 23 DE DESEMBRE DEL 2019 ara societat LA RIFA DE NADAL “Ara ja sé segur d’avui ens ajudarà molt. És un cop de sort molt important”. “¿Te ha tocado el gordo?”, li pre- que em teniu mania!” guntaven ahir a un senyor que ana- va a fer la Primitiva. “¡El flaco!”, els etzibava. “Ja me’n podríeu haver venut un a mi, no?”, bromejava un La propietària de l’administració de Barcelona que va altre. “El meu acaba en set. No hi ha vendre la grossa encara dormia quan va sortir el premi res per a mi, oi?” Una veïna estava molt emocionada, els abraçava i els felicitava efusivament: “Me n’ale- gro moltíssim!” Sense deixar de somriure, sense acritud, un veí no podia reprimir un eloqüent “Mer- da!” quan s’assabentava que podria haver comprat allà el 26.590 i no ho va fer. “Estàs guapíssima!”, li etziba- ven a la Laura. “Ara ja sé segur que em teniu mania!”, exclamava des de la porta el senyor Matías. Se li esca- pava el riure. No es feia mala sang. Quan a les nou i poc del matí el Pablo es va assabentar de la notí- cia, la Laura encara dormia i li va fer por despertar-la bruscament amb la notícia i que li agafés un atac de cor: “Avui dormiré com una marmota!” Mentre abaixaven la persiana per anar a dinar –no havien esmorzat–, d’un dels con- tenidors que hi havia just al davant en sortien unes cames. Un jove n’estava removent el fons a la re- La Laura i el Pablo, amb la seva filla al mig, celebrant ahir el primer premi. PERE VIRGILI cerca d’alguna rampoina per po- der revendre. Algú hi havia deixat des de fa uns tres anys l’administra- un vell sofà llit desballestat, la cap- Crònica ció de loteria del número 2 de la Venda sa d’una smart TV i un os de per- rambla Guipúscoa, just a la canto- Tenien cinc nil més rosegat impossible. És bès- TONI VALL nada de Lope de Vega, on s’acaba el sèries del tia veure una paradoxa tan descar- BARCELONA carrer Aragó. És més o menys la nada. Davant d’on s’acabava de re- frontera entre el Clot i la Verneda. 26.590 i els partir una fortuna hi havia qui es No tenen notícia que mai hi hagi to- en van sobrar buscava la vida dins d’un conteni- issabte la Laura i el Pa- cat un premi tan important com la 24 dècims dor d’escombraries. D blo van plegar tard, van sopar al McDonald’s i van arribar a casa a les onze. Va ser un dia llarg i cansat. No van tancar al migdia i fins a última hora va venir gent a comprar Loteria de Nadal. Però el grossa de Nadal. Al llarg de tot el 2018 van repartir 341.234 euros, i només en un dia del 2019, 10.400.000 euros. Els 26 dè- cims premiats els van vendre a fi- nestreta, entre clients del barri. “No crec que avui en vingui cap. Jo no ho Proximitat El número premiat el van comprar gent Al bar Font del Cea, a dues pas- ses de l’administració, tenien la tele posada. Una senyora s’acaba- va l’esmorzar. Dos amics feien el vermut. Una família feia broma a compte de la sort (o mala sort) que havien tingut. La loteria en- 26.590 no el van esgotar, ni molt faria!”, confessava ahir la Laura. En del barri a cara durava, els nens de Sant Il- menys. En tenien cinc sèries i els en efecte, ni rastre de la imatge icònica finestreta defons encara repetien la seva van sobrar 24 dècims. La Laura as- dels premiats ensenyant el dècim a cantarella. Estaven amb el carro senyalava ahir el lloc exacte del vi- la càmera, posseïts per l’eufòria i del peix: “1.376, mil euroooos. dre on estaven penjats. Se’n recor- ruixats amb cava. Hi havia alegria, 60.615, mil euroooos. 2.593, mil dava perfectament. Els que acaben això sí. Molts clients i veïns els pas- euroooos. 13.479, mil euroooos. en zero costen més de vendre, no saven a saludar i a donar-los l’enho- 31.300, mil euroooos”. I penso per acostumen a estar entre les prefe- rabona: “És un negoci encara emer- a quantes persones guanyar mil rències dels seus clients. Aquest gent. Vam començar amb molta euroooos a la loteria seria com si matrimoni de Viladecans regenta il·lusió i anem a poc a poc. Això els toqués la grossa.e