44 DISSABTE, 16 DE MARÇ DEL 2019 ara ara llegim arallegim Javier Pérez Andújar Escriptor Des de ‘Paseos con mi madre’ (Tusquets, 2011), Javier Pérez Andújar no havia publicat cap nou llibre de narrativa. ‘La noche fenomenal’, debut amb Anagrama, és la història d’un grup d’amics que fan un programa de televisió sobre fets paranormals ques vegades al llarg de la vida. Sis o set a tot estirar. Poca broma. Tampoc pots prescindir de fer apa- rèixer la novel·leta de quiosc. L’homenatge a Curtis Garland –un dels grans noms de la novel·la popu- lar de quiosc– era també, com en el cas de Batlló, una qüestió d’amistat i de gratitud. El temps els va prendre la vida però no pas la literatura. M’agra- da fer-los tornar a ella. És com una pe- tita venjança que em permeto. ¿Per a tu l’extraradi de Barcelona, del Besòs, de Can Ruti, és inevitable? Bastant, sí. Parlar de paisatges i no incloure els que has viscut, els que et pertanyen i els pertanys, és absurd. Si parles de novel·letes de quiosc no pots deixar de parlar de barris. La cultura popular és l’equivalent als barris, els extraradis, la perifèria. Ah! I els fets paranormals són a la ci- ència el que les novel·letes de quiosc són a la literatura acadèmica. Què t’atrau d’aquest món? El que té de rebel·lia, desafiament i rauxa. No et pots prendre seriosa- ment algú que qüestiona les vacu- PERE TORDERA nes. És de bojos. Però alhora tinc un cert respecte per tot allò que s’atre- “Cito els meus referents per veix a qüestionar les coses sagrades. Soc fanàtic dels fets paranormals i de les persones que s’hi dediquen. No me’ls crec però m’influeix molt decència, no per nostàlgia” el misteri que els envolta. ¿Són paradigmes d’un món en ex- tinció? Segurament. Els mons simbòlics i re- ferencials s’extingeixen i en sorgei- ✒✒✒✒ Toni Vall xen d’altres. Potser d’aquí deu o vint anys coneixem algú que va ser skater Javier Pérez Andújar publica La no- Sí, de fet els menciono explícita- sempre m’he volgut reencarnar en a totes les places dures d’Europa. I ves che fenomenal (Anagrama), un relat sobre un grup d’amics que fan un pro- ment. Hi ha aquest joc autoreferen- cial. És molt complicat aconseguir “AQUESTA aquesta manera de ser. a saber, potser el llibre s’està acabant. ¿La gent llegeix o només li interessa grama de televisió que investiga fets abstreure’s de les teves pròpies vi- NOVEL·LA Mortadel·lo i Bruguera que no fal- el que és visual? ¿Llegeixen per pla- paranormals. S’envolten d’un grup de vències com a material literari. Mal- NO TÉ tin, esclar. er o només per buscar informació? persones instal·lades en aquest món, grat això, són personatges de la lite- VOLUNTAT Cito la meva cultura, el meu sis- desconegut i delirant, gent amb vides ratura, de la ficció, no pas de cap au- tema simbòlic, no en tinc d’altre. El llibre s’està acabant? al·lucinants, històries per no dormir. tobiografia ni afany memorialístic. REIVINDI- No sabria com renunciar a un ca- Qui sap, potser sí. L’origen de la li- Humor, molt humor, en aquesta CATIVA pital que porto a dins. Jo escric teratura és oral. Al principi es deia aventura per mons desconeguts i re- Tot just començar menciones dues PERÒ SÍ amb la pell, que està fabricada de tot i no s’escrivia res. Sòcrates no va ferents clàssics de l’autor. llibreries històriques de Barcelona LLEIALTAT coses com Bruguera. Cito els meus deixar res escrit. Quan va sorgir el –Jaimes i Documenta– i l’especulació referents per decència, no per llibre existia la por que per culpa se- Ja sé que el pretext argumental de que les va obligar a canviar de lloc... REIVINDI- nostàlgia. va la gent perdés la memòria! la novel·la són els fets paranor- Si menciono Jaimes he de dir que CATIVA l’especulació la va fotre fora del pas- mals, però ¿el tema important de veritat és l’amistat? És molt important, i tant que sí. seig de Gràcia. És un tema de cohe- rència. No només afecta les llibreri- ” També hi apareixen el Tintín i l’As- tèrix... El Tintín sempre em surt, l’estimo, Al llibre també hi ha una lectura política. Com hem d’entendre les manifestacions i peregrinacions L’amistat és a la base del llibre. I tam- es, esclar, fan fora tot el que sigui ca- no puc evitar-ho. Gonzalo de Berceo dels personatges per Europa? bé a la base de la base: la novel·la de pital humà. Només es queden les era devot de la Mare de Déu, jo ho La de París la vaig viure jo, és la de cavalleries. Perquè, a veure, ¿qui marques i s’ho mengen tot. El llibre soc d’Hergé. Charlie Hebdo. Hi ha referències eren els cavallers de la taula rodona no té voluntat reivindicativa però sí també a Brussel·les i Escòcia. Amb sinó un grup d’amics? ¿I Danton, Ro- lleialtat reivindicativa. L’Astèrix em sonava menys com a una mica d’ironia, i tant que sí, amb bespierre i Marat? ¿I Lenin i Trots- referent teu. mirada humorística sobre el que es- ki? ¿I els socialistes de Suresnes? ¿Sense la presència de José Batlló En vaig traduir El cel ens cau al da- tà passant a casa nostra. –el mític llibreter de la llibreria Tai- munt i li tinc una estimació especi- El grup d’amics de la teva novel·la fa de Gràcia– la novel·la seria igual? al. Ja deu fer més de deu anys, La manifestació en què tothom va fan un programa de tele que recor- No, sens dubte. Encara no m’he d’allò! amb caretes de Jacques Brel... da el Saló de lectura i L’hora del lec- conformat a no tenir-lo entre nos- És una paròdia de tots els que ani- tor que feies amb els teus amics a altres. El volia ressuscitar. Ell tenia Deu anys tampoc és tant! rien perfectament amb caretes de Betevé i TV3. una manera de ser la literatura i jo “Ja fa deu anys” ho podem dir po- Puigdemont.✒