20 DIMECRES, 10 D’ABRIL DEL 2019 ara societat BARCELONA El retorn a la vida de les campanes de la universitat El rellotge de la UB torna a marcar les hores 24 anys després Crònica TONI VALL BARCELONA o rellotje de la tor- “L re de la Universitat ja toca. Las duas campanas pera’ls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé”. Sensacional fragment del Diari Ca- talà del 18 de juny de 1881. Català del moment, amb imperfeccions orto- gràfiques, eloqüent i divertit i, so- bretot, revelador d’un moment im- portant: la inauguració del campa- nar de l’edifici històric de la Univer- sitat de Barcelona. Un deute que havia quedat pendent des de la in- auguració de l’edifici, el 1872. És bo- nic poder explicar que ahir, 9 d’abril de 2019, va quedar saldat un altre deute, una reinauguració, el retorn del so a les velles campanes constru- ïdes per Miquel Forcada, artesà d’una foneria de Vic. A la UB estan contents de poder explicar que les dues campanes –la petita dels quarts i la gran de les ho- res– sonaran cada dia de dilluns a diumenge entre les vuit del matí i les deu del vespre. Feia 24 anys que això no passava, que la zona d’influ- ència de l’imponent edifici històric de la Universitat de Barcelona no era testimoni sonor del seu repic. Queixes pel retard del repic Va ser l’any 1995 quan les campanes van deixar de sonar. El rellotge es retardava constantment, cosa que fins i tot va generar queixes als dia- ris, i anava descompassat amb el re- pic. Finalment es va arreglar el me- canisme però les campanes van em- mudir. M’ho explica Ramon Dilla, L’edifici històric de la UB recupera el so de les velles campanes, que tècnic de cultura i patrimoni de la marcaran les hores després d’estar mudes des del 1995. FRANCESC MELCION Universitat de Barcelona. Poques vegades un càrrec i els conceptes munt. Una idea que finalment es va tauració siguin importants, i que que el conformen havien estat tan desestimar, segurament per evitar aquest sigui un afegit molt nota- justificats. Si alguna cosa hi ha dins la centralització i afavorir l’emble- ble al pressupost ordinari de do- d’aquest edifici és cultura i patrimo- màtica horitzontalitat de l’edifici. cència i recerca. ni. “El so d’aquestes campanes és El disseny pensat per l’arquitecte ¿Exemples d’aquest patrimo- patrimoni immaterial de la univer- Elies Rogent finalment va ser pos- ni? El dipòsit de cinquanta-sis sitat però també de la ciutat, uneix sible a la torre oest de la universitat, quadres de la col·lecció del Mu- l’espai amb el seu entorn”, explica amb l’estructura de ferro colat que seu del Prado. La biblioteca, que Dilla. Esclar, perquè marcar els llueix a sobre i que acull les dues després de la Biblioteca Nacional quarts i les hores significa marcar campanes avui recuperades per al de Madrid és la segona de llibre inicis i finals de classe i significa do- repic. antic més important de l’Estat. El nar fe del devenir inexorable del dia Dilla desitja que aquesta bona fabulós conjunt decoratiu del pa- per a tot aquell a qui li agrada que el iniciativa sigui el punt de partida de ranimf. Els relleus de la façana i campanar sigui guardià de les hores. la restauració també de la torre, que les escultures del vestíbul, obra “Que ningú pateixi; s’ha tingut cu- acull el mirador i també el mecanis- dels germans Agapit i Venanci ra que no sigui un so estrident ni me del rellotge. S’ha de pensar que Vallmitjana. El jardí botànic Fer- molest, i la convivència amb els ve- des dels anys 70 l’edifici històric de ran Soldevila. L’escala noble, ïns serà bona”, avisa. la UB està catalogat com a monu- l’aula magna, el replà del recto- Dilla també recorda que en el ment historicoartístic nacional i rat... I les aules, esclar, el territo- projecte original de l’edifici estava que alberga dins seu un important ri dels alumnes, algunes de les prevista una gran torre de molta al- patrimoni artístic. Això fa que els quals conserven el mobiliari ori- çada amb el campanar al capda- requeriments de conservació i res- ginal dels anys 30, 40 i 50.e